Resultats de la cerca
Es mostren 1934 resultats
Aldo Leopold: una ètica biocèntrica
“ The land ethic ” ‘L’ètica de la terra’, més que un allegat conservacionista, com se l’ha considerat sovint, és una veritable reflexió filosòfica Alguns hi veuen les arrels remotes del pensament integrista de l’anomenada “deep ecology” o ‘ecologisme profund’ De fet, el seu biocentrisme portà Aldo Leopold a “pensar com si fos una muntanya” i estendre les exigències de l’ètica al respecte vers el patrimoni natural en general, i més particularment vers la totalitat dels éssers vivents que s’hi troben En canvi, al contrari que alguns ecologistes integristes d’avui, Leopold no és pas contrari a…
sífilis
Patologia humana
Malaltia infecciosa crònica, actualment endèmica, causada per Treponema pallidum i transmesa generalment per contagi sexual (sífilis adquirida) o a través de la placenta (sífilis congènita).
Més rarament és transmesa per mossegades, petons i per inoculació amb sang infectada La transmissió indirecta, per objectes contaminats, és excepcional És anomenada també lues La malaltia sifilítica evoluciona en tres períodes El període primari comprèn el xancre d’inoculació acompanyat d’adenopaties regionals El xancre és una ulceració única de la pell o de la mucosa gland, prepuci, boca, vulva, etc i guareix espontàniament Després de sis o set setmanes s’inicia el període secundari , caracteritzat per una erupció cutània o mucosa generalitzada, en forma de sifílides maculoses…
premi Joan Fuster
Premi literari en llengua catalana en la categoria d’assaig que s’atorga a València des de 1972.
Forma part dels premis Octubre de València Relació d’obres i autors guardonats 1974 Republicans i camperols revoltats , d’ Alfons Cucó 1975 La vida valenciana , d’ Ernest Lluch 1976 Pèls i senyals , de Dolors Bramon , Teresa Carnero, JAMartínez-Serrano, Màrius Garcia Bonafè i Vicent Soler 1977 Inquisició espanyola i cultura renaixentista al País Valencià , de Jordi Ventura 1978 Lingüística i qüestió nacional , de Sebastià Serrano 1979 desert 1980 desert 1981 Contra moros i jueus , de Dolors Bramon 1982 Fuster Portàtil , de Josep Iborra 1983 Les cendres de maig , d’Ernest Garcia 1984…
Les adaptacions anatòmiques i fisiològiques dels peixos
Les característiques i les adaptacions antòmiques i fisiològiques El tegument La pell La pell dels peixos és formada per dues capes, l’epidermis i el derma La primera és constituida per diverses capes cellulars, entre 10 i 30 no obstant això, els signàtids, com el cavallet de mar Hippocampus , presenten una epidermis extremament fina 2 o 3 capes de cèllules i, contràriament, la de l’esturió Acipenser sturio pot assolir 3 mm de gruix La capa exterior de l’epidermis sol ésser formada per cèllules esquamoses que constantment són substituïdes per d’altres originades a la zona més profunda,…
sa Farola
Barri
Barri d’estiueig de Ciutadella (Menorca), conegut també com a colònia de l’Assumpció, al voltant de la farola que assenyala la boca del port, a la riba septentrional d’aquest.
seixanta-nou
Biologia
Nom amb què és conegut l’acte sexual consistent en l’estimulació recíproca dels genitals de cadascun dels dos amants per la boca de l’altre, eventualment fins a l’orgasme.
El seixanta-nou entre amants heterosexuals pot ésser considerat com una fellació i una cunnilicció estimulació bucal dels genitals femenins simultànies
cove
Recipient portàtil gran, d’una fondària major que l’amplària, més ample de la boca que del fons i fet generalment de vímets o canyes, que serveix per a diferents usos.
caprimúlgids

Caprimúlgids típics de cada un dels quatre àmbits mediterranis més conspicus: l´enganyapastors (Caprimulgus europaeus) de la conca mediterrània, Phalaenoptilus nuttallii de la mediterrània californiana, Caprimulgus longirostris del Xile central i Caprimulgus pectoralis de la regió capenca
© Fototeca.cat
Ornitologia
Família d’ocells nocturns, insectívors, de mida mitjana, amb la boca grossa envoltada de pèls rígids, de colors críptics i vol silenciós, a la qual pertanyen l’enganyapastors i el siboc.
tapaboques
Peça de roba de llana o cotó, generalment amb grans mostres de color, que hom usa com a abrigall del coll, amb la qual hom sol tapar-se àdhuc la boca.
transil·luminació
Il·luminació, per transparència, d’una cavitat, especialment en l’amnioscòpia i en l’observació dels sins de la cara, per mitjà d’un llum elèctric que hom introdueix a la boca.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina