Resultats de la cerca

Les valls de Núria són esmentades ja el 1087, any en què Guillem de Cerdanya autoritzà el monestir de Ripoll a pasturar-hi el bestiar El santuari té l’origen en la marededéu trobada  a les Valls de Núria, i està relacionada amb Sant Gil, el qual té també llocs de devoció i de culte a l’indret El 1162 hi havia un hospital, per a refugi de vianants i pastors, amb la capella, dedicada a Santa Maria Als segles XIII i XIV un prevere i un o més donats tenien cura de l’hospital i de la capella s’hi havia fundat una confraria que rebé indulgències papals el 1162, el 1338 i…

Situació Vista del mur de migdia amb una finestra de doble esqueixada d’aquest malmès edifici, unit al Mas del Paraire Arxiu Gavín La capella és situada al costat del Mas del Paraire, edifici que es troba sobre la carretera de Miravall, a uns 200 m de la seva cruïlla amb la carretera que va de Noves de Segre a la Guàrdia d’Ares, poc abans de la cruïlla amb la pista de Castellàs i el lloc de Nyus JAA Mapa 34-11253 Situació 31TCG588865 Història El Mas del Paraire, esmentat en el cens del 1860, és situat al costat del riu de Castellàs, entre l’antic lloc de Nyus i el poble de…

Situació Interior de la capella, amb volta de perfil apuntat i l’absis fet amb carreus ben tallats Arxiu Gavín L’església de Santa Llúcia és al cim d’una espina rocallosa que domina el camí que ve d’Alberola cap a Tragó Mapa 32-13327 Situació 31TCG037463 Per anar-hi cal prendre la pista d’Alberola a Tragó, i poc abans de trobar la pista que va cap a Boix, a les envistes del pantà, cal prendre una pista, que s’ha de deixar a uns 250 m llavors cal cercar un corriol, a trams empedrat, que s’enfila fins la capella de Santa Llúcia, visible des del camí, al cim de la roca…

Situació Els seus murs molt malmesos permeten tot just endevinar la seva antiga estructura ECSA - J Cruanyes i LI Claver Aquesta església és situada darrere l’abandonada casa pairal de l’Orpinell, al límit de la comarca de l’Alt Penedès amb l’Anoia Mapa 35-15391 Situació 31TCF842962 A uns 2,5 km de Sant Pere Sacarrera per la carretera que mena a Mediona, passat el pont del torrent, surt, a mà dreta, una pista en direcció nord Cal seguir aquesta pista, que va enfilant-se dintre del bosc i que passa pel mas Bolet, i arriba a l’Orpinell al cap d’uns 3 km Sant Pere és a 100 m del quilòmetre 16 de…

Situació Restes de la capçalera d’aquesta capella ara totalment en ruïnes ECSA - J Cruanyes i LI Claver Les ruïnes de l’església de Sant Andreu de l’Avellà són situades dalt d’un turó a l’esquerra del quilòmetre 5 de la carretera que de Guardiola mena a la Llacuna És molt visible pujant la carretera, d’on dista uns 100 m JCR-LICS-JAA Mapa 35-16419 Situació 31TCF841891 Història És poquíssima la documentació que parla concretament d’aquesta capella Només sabem que al començament del segle XIII en aquesta zona hi havia un mas anomenat d’Avellà, del qual tenien drets els…

Situació Sector nord-est de l’església, amb l’absis i una gran capella adossada al mur de tramuntana ECSA - MÀ Font Aquesta església, dedicada a sant Joan Baptista, és situada al poble d’Ovís, emplaçat sobre uns conglomerats entre el barranc del mateix nom i el rierol de Sant Marc Mapa 32-10 213 Situació 31TCG082919 Des del despoblat de Santa Eulàlia de Betesa cal agafar l’antic camí de ferradura que al cap de mitja hora ens durà al poble d’Ovís Església És un edifici d’una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular, obert directament a la nau L’església actualment…

Situació La capella, a l’entrada del barri de l’Amunt, és situada sobre unes roques Mapa 36-16420 Situació 31TDF086850 S’hi va des de Corbera de Dalt, per la carretera que va a Sant Ponç de Corbera, i es troba prop de la seva cruïlla amb la carretera de Gelida Història Quant als orígens de la capella, podria haver estat una cella monàstica relacionada amb el monestir proper de Sant Ponç de Corbera Les primeres notícies documentals daten del 1594, quan l’ermità que hi habitava, Sebastià de Vallsebre, feu testament Església Aspecte que ofereix des del costat sud-est…

Deixeble de Miquel Rosquelles, guanyà per oposició l’any 1688 el lloc de mestre de capella de l’església parroquial de Mataró, i aquest mateix any fou nomenat mestre de capella a la catedral de Girona, on actuà fins a l’any 1696 Durant uns quants mesos actuà com a mestre de capella de Santa Maria del Mar de Barcelona Al desembre del 1696 ingressà com a mestre de capella suplent de la catedral de Barcelona, càrrec que obtingué com a titular el 1709 Formà part des del 1700 de l’Acadèmia Desconfiada Es retirà cap a l’any 1741 Era un músic de…

Vers el 1270 s’hi formà un grup de donades, dirigides per Na Cirera, que el 1275 rebé del bisbe de Vic, Ramon d’Anglesola, la regla de sant Agustí El 1304 un grup d’elles passà a fundar el monestir de Santa Caterina a l’horta de Cervera Part de la comunitat continuà a Sant Miquel, fins que a mitjan segle XIV es traslladà a la capella de Santa Llúcia de Rajadell, prop del mas Forn, on continuaren fins a la fi del segle XV La capella de Sant Miquel fou reconstruïda el 1632 i reformada el 1826

Deixeble de Jaume Balius, fou cantor de la capella de la catedral de Girona més tard 1791 fou mestre de capella d’aquesta seu i de la de València 1793-1818 La seva obra té una escriptura polifònica complexa i és fortament influïda per l’italianisme Deixà moltes obres religioses polifòniques misses, motets, vespres, misereres, himnes, tedèums, responsoris, villancicos , lamentacions, salves, rosaris i obertures desenvolupà la forma musical del villancico Es destaquen com a més personals els tretze responsoris de Nadal, la Batalla entre Miguel y Luzbel , de llenguatge…