Resultats de la cerca

Situació Capella situada a l’extrem sud de la façana de llevant del palau comtal de Cornellà, a la part de migdia de l’església de Santa Maria de Cornellà El seu recinte ha estat ocupat per un habitatge Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 34’ 1” N - Long 2° 22’ 57” E L’itinerari per a arribar-hi és el mateix consignat en la monografia precedent Història El primer esment d’aquesta església és de l’any 1034, on apareix dedicada a sant Martí ecclesia S Martini Entre aquesta data i el 1217 canviaria d’advocació, ja que aquest darrer any Nunó Sanç, senyor dels comtats de Rosselló i Cerdanya, que…

Situada a l’extrem SW del comtat de Girona, originàriament comprenia les parròquies d’Arenys, Sant Iscle de Vallalta, Sant Cebrià de Vallalta, Hortsavinyà i Vallmanya i gran part de les de Sant Pere de Pineda o de Riu i de Santa Maria de Pineda A la primera meitat del s XIV sorgí el nucli de Calella , i a la fi del XV els d' Arenys de Mar , Canet de Mar i Sant Pol de Mar , que esdevingueren universitats independents Comprenia també les cases aloeres de Canet, Menola, Camós i Pineda Des de la primera meitat del s XI pertanyia al llinatge dels Sesagudes, dit després de Montseny El 1113 la…

El poble de Torrefeta és situat en un fondal al sector de migdia de la plana de Guissona El lloc fou conquerit pels comtes i bisbes d’Urgell a l’inici del segle XI i aviat formà una quadra integrada dins el terme més ampli de Guissona Hi ha constància de la quadra i el castell de Torrefeta des de l’any 1031, en què el bisbe Ermengol d’Urgell cedí el lloc a Guifré i a la seva esposa És molt probable que en aquests moments es bastís la parròquia de Sant Amanç Tanmateix, cal esperar fins l’any 1078 per a trobar la primera notícia de l’església de Torrefeta En aquest any es publicà…

L’església primitiva de Sant Esteve de Mont-ras fou substituïda pel temple actual, del segle XVI En els documents més vells el lloc és anomenat Torroella, més tard també s’esmenta com Torroella de Mont-ras l’antic topònim acabà desapareixent i restà només el de Mont-ras És esmentat per primera vegada en el testament sacramental d’Ermengarda, la qual deixà al monestir de Sant Pere de Galligants un mas amb les seves terres situat a “ Torrezella in Palacio frugelli” , Torroella també surt esmentada l’any 1062 en un conveni sobre el castell de Begur entre els comtes de Barcelona i…

L’any 1231, segons Francesc Monsalvatje, el comte Ponç Hug III d’Empúries vengué a l’abat del monestir de Santa Maria de Roses uns quants masos i bordes, que posseïa a la parròquia de Santa Coloma de Siurana Entre les obligacions que tenien els homes que vivien en aquestes cases, hi havia les de fer obres al castell “operibus castri de Siurana” En un altre document d’aquest mateix segle, on s’esmenten els privilegis concedits pels comtes d’Empúries, també hi ha esmentat el castell de Siurana L’any 1413, Gueralda de Senesterra era senyora del castell de Siurana Segons un document…

Tal vegada la primera referència del lloc de Rocafort és de l’any 1076, en què els comtes i germans Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II donaren conjuntament el puig d’Anguera a un tal Bofill Oliba El lloc d’Anguera era a l’extrem de la marca del comtat de Barcelona Entre les afrontacions del terme o alou d’Anguera hom esmenta “ ipso molar de ipsa Rocha ” L’església de Sant Salvador de Rocafort de Queralt fou una de les parròquies d’aquest sector de la Conca que depengué en un primer moment del bisbat de Vic i que a mitjan segle XII s’integrà a l’arquebisbat de Tarragona…

A mitjan segle XI el castell de Castelló era domini eminent del comte Bernat I de Pallars Sobirà, el qual establí una convinença amb el seu feudatari Pere Josbert El seu successor, Artau I, el commutà l’any 1064 i el definí els anys 1066 i 1072 al comte Ramon V de Pallars Jussà L’any 1079 era el comte Ramon V qui definia el castell a Artau I, exceptuant-ne, però, el terme de Berenguer Miró, personatge referit ja en l’escriptura del 1066 Finalment, l’any 1094 Artau II, la seva muller Eslonça i Odó commutaren a Ramon V el castell de Castelló de “ipso rivo de Jordia usque ad Talard ” i reberen,…

El terme de Montsuar és situat a pocs quilòmetres al nord d’Ivars d’Urgell En l’actualitat constitueix una masia, que encara conserva algun vestigi de l’antiga fortificació medieval El lloc de Montsuar, que segons JLladonosa s’originà sota el domini andalusí, fou conquerit a la darreria del segle XI pels comtes d’Urgell, els quals el cediren al bisbe d’Urgell El castell és esmentat per primera vegada el 1111, quan el tenia Ramon Arnau de Rialb pel prelat urgellenc Al segle XII, la fortalesa era senyorejada pels Ribelles, car hi ha notícia que l’any 1172 Gombau de Ribelles,…

Nascut durant el setge de Perpinyà, a deu anys ingressà a la cort de Joan II com a patge Del 1479 al 1481 residí a França, potser al servei d’un gran senyor, i aquest darrer any inicià la vida militar al servei de Ferran II i prengué part en la guerra de Granada entre el 1485 i el 1491 estigué al servei dels comtes i ducs de Cardona el 1491, potser a conseqüència d’un desengany amorós, professà en l’orde de sant Francesc, a Lleida, i finalment es traslladà a Barcelona La seva obra literària, editada a Barcelona el 1528 pel seu cosí Miquel Berenguer de Barutell, és redactada, en…

Centre industrial, és famosa ja des del segle XVI pels gèneres de punt fabricació de maquinària tèxtil, tallers de motocicletes i bicicletes Seu episcopal des del segle IX Antiga capital dels tricasis, fou colònia romana Augustobona Prop de la ciutat, als Camps Catalàunics, fou vençut Àtila 451 Sota els comtes de Xampanya, la ciutat gaudí d’una gran prosperitat, va ésser centre comercial i financer i s’hi celebraren algunes de les fires de la Xampanya segles XII-XIV Fou capital de Joan II de Borgonya durant la guerra contra els armanyaguesos, abans d’installar-se a París 1408…