Resultats de la cerca
Es mostren 1369 resultats
Un exemple de control social: la festa
Recreació de la processó de Corpus Christi a València, Fra BTaín, 1913 AHCV / GC Un dels objectius del control social que exercien l’Estat i les classes dominants era el de la vigilància de les manifestacions populars més espontànies, dels costums i de les tradicions, en una paraula, de les diversions del poble menut Per aconseguir-ho, calia elaborar una legislació prohibitiva de tots aquells aspectes festius que es volguessin corregir, evitar o suprimir, i permissiva de tots els altres que es volguessin tolerar A més, calia també disposar del sistema de control adient per poder corregir els…
zortziko
Música
Dansa i ball
Nom donat a la quarta dansa de les sis que constitueixen l’aurresku, ballada exclusivament per homes (els que formen el grup o corda del ballarí primer o aurresku).
És de ritme viu, escrita en el compàs característic de 5/8 Sembla que originàriament era una cançó i una estrofa de vuit versos, però el zortziko —considerat sovint com una música típicament basca— no és gaire abundant en el cançoner popular n'hi ha, però, magnífiques versions instrumentals
punctum
Una de les seccions d’una peça de dansa: l’estampida, la ductia i altres seccions són formades per puncta i cada punctum comprèn dues frases emparentades entre elles.
John Bull
Música
Compositor i organista anglès.
Vida Desenvolupà la seva carrera a Anglaterra i als Països Baixos Es formà com a escolà de cant a la catedral d’Hereford, on ingressà el 1573 Un any més tard passà a la capella reial anglesa, on treballà amb l’organista William Blitheman El 1582 obtingué a Hereford la seva primera plaça com a organista L’any següent es convertí en mestre de capella d’aquesta catedral El 1586 fou nomenat gentleman de la capella reial i el 1591 obtingué la plaça d’organista d’aquesta institució Completà la seva formació a les universitats d’Oxford i Cambridge i obtingué el títol de doctor en música el 1592 El…
música de l’Àfrica oriental
Música
Música desenvolupada a l’Àfrica oriental, zona costanera al llarg de l’oceà Índic i la franja continental paral·lela, inclosa, majoritàriament, en els actuals estats de Burundi, Etiòpia, Kenya, Malawi, Moçambic, Rwanda, Somàlia, la República de Sud-àfrica, Tanzània i Uganda.
A l’Àfrica oriental, en el marc d’una forma de vida marcada en general per la dedicació a la ramaderia, es dona la superposició de diferents cultures D’una banda, trobem les autòctones bantús de l’equador cap al sud, nilòtiques al Sudan, semites i cuixítiques en el Corn d’Àfrica i, de l’altra, trobem cultures foranes que han deixat sentir llur influència en diferents moments, com ara la indonèsia, localitzada a Madagascar i a la costa continental propera a l’illa, la cristiana precolonial del Sudan i d’Etiòpia, la jueva falasha a Etiòpia, la islàmica, amb influència sobretot al Corn d’Àfrica…
música ucraïnesa
Música
Art musical conreat a Ucraïna.
S'originà inicialment com a música popular de les tribus eslaves de l’est que s’establiren a Ucraïna La música profana era conreada per músics ambulants o bé adscrits al servei dels nobles Entorn de l’Església ortodoxa sorgí un potent corrent musical al servei de la litúrgia sobretot música vocal l’anomenat cant pla de Kíev adquirí importància i es basà en la influència bizantina i elements del folklore ucraïnès Durant molt de temps emprà una notació pròpia Cap al s XVI es desenvolupà la polifonia, i fou adoptada la notació moderna La polifonia ucraïnesa influí profundament damunt la russa La…
literatures africanes
Literatura
Amb els noms de negres, negroafricanes o, simplement, africanes, hom designa les literatures que han estat desenvolupades pels africans de l’àrea subsahariana.
Aquesta discrepància de noms prové, entre d’altres raons, de la diversitat d’enfocament i, sobretot, de la manca d’una base documental prou àmplia sobre una matèria complexa i polèmica que, de fet, no començà a ésser recollida fins a l’últim terç del s XIX i estudiada en una època més recent Fins aleshores, i per l’absència de llengües escrites, aquestes literatures havien romàs en un estadi oral, la qual cosa impedia de comprovar-ne la riquesa i l’estructura sociològica en què recolzaven El fet de comptar amb veritables professionals com el griot , poeta i músic ambulant per una banda i la…
obertura
Música
Peça musical que, com el seu nom indica, serveix d’introducció a una obra de dimensions més grans, generalment de caràcter dramàtic (òpera, oratori).
També pot servir, però, com a preludi d’altres tipus d’obra suite , simfonia, i fins i tot pot haver estat composta per a ser interpretada individualment Al principi del segle XVII, la tradició de començar les representacions que s’oferien a la cort amb una fanfara de trompetes començà a ser substituïda per introduccions amb diverses parts, anomenades simfonies Les obertures venecianes d’aquesta època 1670, aproximadament tenien dues parts, la primera lenta i en metre binari, i la segona ràpida i en metre ternari A Nàpols, al final del segle, A Scarlatti instaurà un tipus d’obertura basat en…
música de Hèlsinki
Música
Música desenvolupada a Hèlsinki (Finlàndia).
Fundada cap a la meitat del segle XVI, l’any 1641 ja posseïa una escola de música La vida artística i cultural començà a desenvolupar-s’hi a la primera meitat del segle XVIII, i el 1748 es realitzà el primer concert públic sota la direcció de CFW Salomoni, músic de la cort Durant la dominació russa, en què Hèlsinki passà a ser la capital de Finlàndia 1817, la producció artística experimentà un notable increment, en particular de la dansa Gairebé deu anys més tard, s’obrí un petit teatre i nasqué ló de concerts Musikaliska Sällskapet -que posteriorment adoptà el nom d’Akademiska…
Pere Planella i Reixach
Teatre
Director teatral.
Biografia Llicenciat en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre, realitzà estudis amb Ricard Salvat, Iago Pericot, Fabià Puigserver, William Layton i Coralina Colom, i també al Centre Internacional CUIFERD de Nancy França i a diverses escoles de teatre a Nova York Ha participat en nombroses iniciatives teatrals membre fundador de les companyies Teatre Lliure 1976 i Zitzània Teatre 1982, fou professor de l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual 1970-72 i, des del 1973, és professor d’interpretació a l’ Institut del Teatre , dins del qual ha estat cap d’aquesta especialitat 1996-99 i representa…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina