Resultats de la cerca
Es mostren 4385 resultats
treva dels Dotze Anys
Història
Suspensió d’hostilitats establerta entre Felip III de Castella i les Províncies Unides (1609-21) en el transcurs de la guerra de Flandes.
Felip II ja havia intentat d’acabar la guerra en renunciar la sobirania dels Països Baixos 1598 a favor de la seva filla Isabel Clara Eugènia i del seu marit i concedint a aquells territoris una autonomia, més aparent que real Les províncies protestants continuaren la lluita, i al cap de deu anys fou signat un armistici de vuit mesos que permeté d’iniciar les negociacions Castella exigia el lliure exercici de la religió catòlica a llurs estats i l’abstenció de comerciar amb les Índies, però les Províncies Unides aconseguiren una independència de facto , diversos avantatges…
Elihu Root
Política
Dret
Jurista i polític nord-americà.
Estudià dret a la Universitat de Nova York i tingué el seu propi bufet d’advocats Participà en diverses campanyes polítiques a favor del Partit Republicà a la ciutat de Nova York abans que McKinley el designés al capdavant de la Secretaria de Guerra 1899-1904 Al llarg d’aquests anys reorganitzà el departament de defensa, creà l’estat major general, l’escola militar i manà l’ampliació de West Point, entre d’altres Posteriorment fou secretari d’estat 1905-09 en el govern de Roosevelt i senador per l’estat de Nova York 1909-15 Formà part del Tribunal d’Arbitratge Permanent 1910,…
Pierre
Cristianisme
Sacerdot francès.
De nom Henri Grouès, era el cinquè de vuit fills Abans de rebre l’ordenació sacerdotal, l’any 1938, ingressà en l’orde dels caputxins, però més tard abandonà la vida religiosa per motius de salut El 1942, essent vicari de la catedral de Grenoble, acollí jueus que buscaven refugi Del 1945 al 1951 fou diputat al parlament francès Abandonà aquesta activitat per tirar endavant un projecte que ajudés els pobres a trobar un mitjà de vida que els evités la caritat i la vida al carrer Així nasqué a França, l’any 1949, la comunitat de drapaires d’Emmaús, dedicada a la recollida domiciliària de roba Al…
Xavier Macià i Costa
Literatura catalana
Escriptor.
Cursà estudis de filologia catalana i s’ha dedicat a la docència Actualment és professor a la Universitat de Lleida Inicià la seva trajectòria d’escriptor amb l’estudi La poesia de Gabriel Ferrater 1986, amb Núria Perpinyà, premi Josep Vallverdú 1985 Continuà amb l’antologia de contes Narradors de ponent 1939-1987 1987, amb Emili Bayo En els darrers anys, ha fet incursió en l’àmbit poètic amb les obres Amb el temps a favor 2003, Del cel i de la terra 2003, La nit del caragol 2008, Matèria elemental 2009, premi Maria Mercè Marçal i Obre les mans 2015, premi Ausiàs March de poesia…
,
Guillem Caçador
Cristianisme
Història del dret canònic
Eclesiàstic i canonista.
Fill de Guillem Caçador Estudià a Roma 1502 i a Viena Capellà de Juli II, aquest l’envià 1511 com a legat apostòlic prop de Ferran II de Catalunya-Aragó i dels reis de Navarra i Portugal per a la celebració del concili del Laterà Des del 1511 fou auditor de la Rota, i el 1525 fou nomenat bisbe de l’Alguer, diòcesi que no regí personalment El 1513 renuncià a favor del seu germà Jaume la canongia de Vic Recollí les seves decisions a la Rota en Decisiones aureae Curiae Romanca concernentes i Decisiones ac intelligentiae ad Regulas Cancelleriae diligenter collectae , obres que…
Barba-rossa
Història
Militar
Nom amb què és conegut el pirata i almirall turc Ḥayr al-Dīn.
Prosseguí les directrius del seu germà Bābā ‘Arūǧ , el nom corromput del qual li aplicaren els cristians d’Occident Atacà els ports de Dénia i Alacant 1518 i s’encomanà a la protecció del soldà otomà Selim I 1512-20 Organitzà expedicions sistemàtiques contra les costes del regne de Granada i dels Països Catalans Abandonà l’illa de Gerba 1520 durant l’escomesa del virrei de Sicília Hug de Montcada L’any 1533 el soldà Solimà el Magnífic el nomenà almirall qapudan paşa de l’estol otomà Després, Barba-rossa ocupà Tunis, però la perdé en favor de Carles V 1535 En revenja entrà a Maó…
Santa Maria de Gualta
Art romànic
L’església parroquial de “ Sancte Marie de Aqualta ” apareix esmentada l’any 1048 en el testament d’Ermengol Bernat a favor de la canònica de Girona Anys més tard, el 1058, la comtessa Ermessenda de Barcelona restituí l’ “ecclesie de Acualta ”al bisbe de Girona, Berenguer Guifré El nom de Gualta i el seu terme, però, apareixen amb anterioritat, per exemple, en l’acta d’un judici celebrat al juny del 879 a Ullà, en presència de Teuter, bisbe de Girona, els comtes d’Empúries, Delà i Sunyer, i el vescomte Petrone, i l’any 959 entre els llocs on tenia possessions el magnat Riculf L’…
Castell de Vilamitjana (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
Tot i que hi ha notícies de Vilamitjana des de l’any 999, la primera referència al seu castell ja és del segle XI Segons un document del 1029 esmentat per Miret i Sans, Guillem, senyor de Castellbò, va reconèixer a favor de Duran, abat de Santa Cecília d’Elins, certs drets sobre el castell de Vilamitjana, a la solana de la vall de Castellbò, molt a prop del priorat de Santa Maria de Costoja Aquesta fortalesa fou una de les que va refer el vescomte Arnau vers el 1190 Com a part integrant del vescomtat de Castellbò, Vilamitjana es trobava inclosa dins el quarter de Castellbò No hi ha cap…
Sant Jaume del Pretori (Sant Fruitós de Bages)
Art romànic
Situada dins l’antic terme de la ciutat de Manresa, entorn del monestir de Sant Benet de Bages No degué passar de capella dependent del monestir L’església apareix esmentada el 1212, quan l’abat Ramon de Sant Benet de Bages i el seu monestir fan una cessió a favor de l’església de Sant Jaume, edificada prop del pretori En els anys següents se li fan diverses deixes situant-la al voltant del monestir, al davant o a sobre sita super monasterium… ad ipsum pretorium Hom li assignà diversos censos per a la subsistència d’un sacerdot De l’edifici no queda res, només sabem que el…
Sant Julià de Buçac (els Banys d’Arles)
L’església de Sant Julià, avui dia totalment desapareguda, era situada, segons una antiga tradició, on hi ha en l’actualitat el mas d’en Rigall, vora la Ribera Ampla, entre els pobles de Palaldà i Teulís Aquesta església fou una de les primeres celles monàstiques fundades pels monjos de l’abadia de Santa Maria de Vallespir després, d’Arles és citada en la documentació l’any 820 en un precepte de Lluís el Piados en favor del citat cenobi, pel qual li concedia la immunitat, la lliure elecció d’abat i li confirmava els béns entre les propietats que es citen en el precepte consta l…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina