Resultats de la cerca

Tècnic publicitari, cofundador del grup Estudi 1939, collaborà a Poesia  i Ariel Publicà els llibres de poesia Poemes 1947, Testimoni del silenci 1952 i Seguint el temps 1956 i fou premiat als Jocs Florals de Perpinyà 1950 i Tolosa 1952 Escrigué també les novelles Diari del captaire 1955, en què donà una visió personal de París, i la psicològica La columna trencada 1958 S’allunyà un temps de l’activitat literària, però hi retornà amb les novelles juvenils Això va passar a Gualba 1976 i Històries de la terra de tot temps 1983

Després de viatjar per Holanda i Itàlia, es retirà a la seva terra nativa, des d’on mantingué una abundant correspondència amb les personalitats de l’època en què tractava de crítica literària, de política, de moral, etc La publicació d’aquestes Lettres 1624 i 1627, el consagrà com a mestre d’un gènere que, malgrat que avui resulta sovint emfàtic i rebuscat, amb ell prenia per primera vegada categoria literària Sense tant d’èxit intentà també l’assaig — Le Prince 1631, Aristippe ou de la cour 1658, etc—, i escriví poemes en llatí

Durant la primera República fou sotssecretari de governació, senador i conseller d’estat, però en produir-se la Restauració es retirà de la política Crític en publicacions de Madrid, on s’havia traslladat a 19 anys, tanmateix fou amb Dolores 1889 que aconseguí un èxit clamorós En aquests poemes elegíacs a la mort de la seva dona, resolts d’una manera simple, tractà amb encert de la crisi personal, així com de l’amor i el dolor domèstics Fou nomenat 1891 membre de l’Academia Española, i és autor del recull poètic Horizontes 1897

El 1527 ingressà a la comunitat benedictina de Montserrat Fou elegit abat de Sant Genís de Fontanes Vallespir, on passà vuit anys Visqué deu anys a Castella i finalment tornà a Montserrat És autor d’un poema heroic de 1667 versos sobre la muntanya de Montserrat Saxia , a la manera clàssica, que fou traduït al català per Antoni Ramon Arrufat i publicat, en versió catalana, el 1927 Escriví quatre poemes més curts dedicats a sants, com  Apollo deificus uel nouem musae , on les muses del Parnàs expliquen la vida de nou sants

De molt jove es traslladà a París, on estudià al conservatori sota la supervisió de J Massenet Posteriorment s’interessà pel teatre, i fou director de l’Òpera de París 1945 Escriví força música per a teatre, ballets i música incidental, a més d’obres per a orquestra, música de cambra i cançons, composicions aquestes darreres per les quals ocupà un lloc important en la música francesa El seu Premier volume de 20 mélodies 1895 inclou poemes de Victor Hugo Si mes vers avaient des ailes i de Verlaine Chansons grises , 1893

Per la seva poesia lírica, és considerat una de les figures literàries més rellevants del Romanticisme alemany Fou també important la seva tasca com a folklorista edità, amb Achim von Arnim, el recull de poesia popular Das Knaben Wunderhorn 'L’infant del corn meravellós', 1805 Un bon nombre de cançons i poemes d’aquesta recopilació foren musicats per compositors com ara Franz Schubert, Robert Schumann, Johannes Brahms o Richard Strauss Les versions més famoses són probablement les de Gustav Mahler, el qual en feu cicles de cançons o les incorporà a les seves simfonies

Té una primera etapa romàntica a la manera de Heine, Musset i Byron Raab til Polen ‘Crit a Polònia’, 1831, sobre la revolta polonesa contra els russos i la consegüent repressió, Danserinden ‘La ballarina’, 1833, Amor og Psyche ‘Amor i Psique’, 1834 i el volum de Poesier 1836-38 L’evolució cap a una poesia amorosa i mitològica —no germànica, sinó grecoromana—, antiromàntica i sovint pessimista, és assenyalada pel poema Venus 1841 a aquesta etapa pertanyen les novelles Adam Homo 1841-49 i Ivar Lykke 1866-73, i el recull Nye Digte ‘Nous poemes’, 1861

En la seva joventut conreà el gallec, i el seu poema A Alborada 1828 és considerat el punt de partença del Rexurdimento literari gallec del s XIX Hom li atribueix també un poema llarg en gallec Egloga de Belmiro e Benigno , compost abans del 1832, any que Pastor Díaz es vinculà a la vida literària i política de Madrid En castellà escriví una novella d’ambient gallec De Villahermosa a la China 1858 i poemes com La mariposa negra, A la luna i A la muerte, d’un Romanticisme d’arrel germànica

Monjo a Egipte ~580 i a Palestina 619, succeí Modest en el patriarcat Autor de nombrosos escrits contra el monotelisme , es conserven també molts sermons seus i una sèrie de poemes Nadal, Epifania, Divendres Sant, etc, alguns dels quals passaren a la tradició litúrgica bizantina Hom l’ha identificat, sense proves suficients, amb Sofroni el sofista Testimoni excepcional del setge de Jerusalem pel califa ‘Umar, negocià la rendició 636 i obtingué la llibertat civil i religiosa dels cristians mitjançant un tribut 'ahd  La seva festa se celebra l’11 de març

Company de Majakovskij, fou un gran dominador i innovador de la llengua i de la poesia Bé que atragué més l’atenció del lector més refinat, fou també molt popular Creador de formes poètiques noves i originals, escriví, entre altres obres, Zarnicy mysli ‘Llamps del pensament’, 1908, Gromokipjasčij kubok ‘La copa que bull de trons’, 1913, Zlatolira ‘Aureolira’, 1914, Poezoantrakt 1915, Ververa 1920, Padučaja stremnina ‘El precipici caient’, 1922 i Kolokola sobora čustv ‘Dels sentiments de la campana de la catedral’, 1925 Traduí al rus Baudelaire, Verlaine i d’altres Alguns poemes…