Resultats de la cerca
Es mostren 2129 resultats
Rafael Tristany i Parera
Rafael Tristany i Parera
© Fototeca.cat
Història
Guerriller carlí.
Nebot de Benet Tristany , descendia d’una família pagesa, la pairalia de la qual era can Tristany , a Ardèvol A dinou anys s’incorporà als rengles carlins Durant la primera guerra Carlina participà en un gran nombre de combats, com els del Bruc, Calaf, Tona, l’assalt a Solsona i d’altres, i assolí el grau de tinent coronel Fou ferit al combat de Biosca abril del 1840 i, acabada la guerra, restà amagat — probablement convalescent — Lluità novament a la segona guerra Carlina i arribà a comandar una brigada de 3000 homes, amb el grau de brigadier 1849 prengué Berga i Sallent, feu presonera la…
Ferdinand-Victor-Eugène Delacroix
Autoretrat de Ferdinand-Victor-Eugène Delacroix (1839)
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor francès.
Nascut al si d’una família ben situada, hom el creu versemblantment fill natural de Talleyrand Alumne de Pierre Guérin a l’École des Beaux-Arts, fou company de Géricault, El rai de la “Medusa” 1818-19 del qual el portà a pintar en un estil similar la Barca de Dant Musée du Louvre, obra presentada al Salon del 1822 i lloada pel futur president Thiers, aleshores crític d’art Compartí l’obrador amb el pintor anglès Thales Fielding, que li féu conèixer l’art del seu país pintava aleshores l’extraordinària figura Noia òrfena al cementiri i la Matança de Quios 1824, Musée du Louvre l’impacte d’…
Falcó mostatxut
El falcó mostatxut Falco subbuteo és més petit que el falcó pelegrí, ja que ateny fins a 35 cm, i té la bigotera més fina i més marcada És un ocell de presa que caça, sobretot, ocells petits i insectes Són característiques les taques, molt marcades, del plomatge i el color bru de les parts baixes i la cua, ben visibles al dibuix Marisa Bendala Als Països Catalans, el falcó mostatxut és un ocell estival que nidifica localment per tot el territori, llevat d’Andorra i les Illes A Andorra no és citat, però deu presentar-se en migració, i àdhuc podria niar-hi, i a les Illes s’…
Aligot
L’aligot Buteo buteo és un ocell gros ateny 56 cm, de vol pesant i silueta poc esvelta ales amples, cua grossa i arrodonida i coll curt Les motes del plomatge són molt variables, però és distintiva la ratlla fosca de la cua i els tarsos de les potes, que són nus i grocs, com s’observa a l’exemplar de la fotografia, presa a Calders Bages Jordi Muntaner Espècie sedentària en una gran part dels Països Catalans algunes parelles abandonen els seus territoris durant els mesos hivernals, però hi retornen cap al febrer L’aligot nidifica en arbres i, més escassament, en cingleres, cosa…
Orca
L’orca Orcinus orca es distingeix immediatament de l’orca falsa Pseudorca crassidens per les seves dimensions i la seva coloració i, quan es tracta de mascles a la dreta, per la forma i les dimensions de la seva aleta dorsal Les orques inclouen entre les seves preses cetacis de grandària superior a la seva, com el rorqual comú o la balena del nord Per poder-los agafar d’una manera efectiva, els atrapen per les aletes pectorals i la caudal, els immobilitzen i els forcen a l’asfíxia En casos extrems, poden arribar a arrencar les aletes de la seva presa i incapacitarla per a la…
Raymond L. Lindeman: el concepte troficodinàmic d'ecosistema
En qualificar el llac d’ecosistema, que en la seva tesi estudiava des del punt de vista dels fluxos tròfics i energètics, el malaguanyat ecòleg nord-americà Raymond Laurel Lindeman aplanava el camí de la generalització de les concepcions biogeoquímiques de Vernadski, explícitament citat en la seva bibliografia, malgrat que tant la versió russa com la francesa de “ La biosfera ” no eren gaire conegudes als Estats Units Les propostes de l’article de Lindeman eren tan innovadores que l’editor d’ Ecology només accedí a publicar-lo per la insistència de Hutchinson, mestre de Lindeman i director de…
borbollador
Química
Flascó rentador emprat per a la presa de mostres de determinats contaminants atmosfèrics que consisteix en un recipient amb un líquid a través del qual es fa bombollejar l’aire per tal que s’absorbeixin aquests contaminants.
Oriola
Oriola
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Segura, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià, situat a la plana al·luvial del Segura i als relleus àrids immediats penibètics i subbètics extrems.
El vast terme —que abans cobria tota la comarca— presenta un apèndix al NW, dellà la serra d’Oriola, anomenat el la Matança , i un altre al N, el camp de la Murada El triangle Segura-litoral-ratlla de Múrcia té uns 358 km 2 , i les seves majors altituds corresponen a les serres d’Escalona 347 m i de Pujálvarez 341 m Al sector occidental la tectònica penibètica vertebra la serra d’El Cristo, que domina els plans de Cárceles, i la d’Escalona, de materials neògens i de relleu subàrid Al litoral arriben els glacis i cons de dejecció cap Roig, Campoamor, Río Nacimiento, El Monte, la Foradada Al…
la Colònia Sedó
Colònia industrial
Antiga colònia tèxtil d’Esparreguera (Baix Llobregat), situada a 1,2 km del centre urbà, a la dreta del riu Llobregat, al congost del Cairat, on hi ha la presa del mateix nom, aprofitada per a la fàbrica.
Des del tancament de la factoria tèxtil 1977, ha perdut gran part de la població, que passà de 406 h el 1970 a 111 el 1991 Actualment part dels edificis són utilitzats per altres indústries i el 1993 s’hi inaugurà el Museu Colònia Sedó, vinculat al Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya
avaluació d’impacte ambiental
Economia
Conjunt de tècniques que permeten introduir la dimensió mediambiental en els processos de presa de decisió respecte a la realització de projectes d’obres o d’inversió, de manera que es tinguin en compte els seus costos ecològics.
Una plasmació d’aquesta tècnica són els estudis d’impacte ambiental, que són obligatoris per als projectes d’infraestructures realitzats per les administracions públiques i que la Unió Europea preveu anar estenent a les noves activitats que es vagin creant Un dels primers objectius de la UE és definir un procediment que permeti decidir de forma clara la compatibilitat d’una obra amb l’entorn ambiental en el qual s’ha de portar a terme
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina