Resultats de la cerca
Es mostren 6999 resultats
Joaquim Casimiro Júnior
Música
Compositor portuguès.
Casimiro fou un dels millors compositors lisboetes del segle XIX Estudià amb José Gomes Pinceti i José Marques -mestre de la capella reial- a la catedral de Lisboa Adoptà el nom de Casimiro Júnior per diferenciar-se del seu pare, copista de música El 1826 guanyà la plaça d’organista a la capella reial de Bemposta, però perdé la feina amb el canvi de monarquia del 1833 El 1860 fou nomenat mestre de capella de la catedral de Lisboa Les seves primeres composicions daten del 1829, unes matines de santa Llúcia i una missa i un tedèum dedicats a Miquel I de Portugal Quan aquest fou deposat,…
Valentín de Zubiaurre y Unionbarrenechea
Música
Compositor basc.
D’infant fou tiple a la basílica de Santiago de Bilbao i el 1852 començà a treballar com a organista a Santurtzi El 1853 emigrà a Amèrica, on residí durant tretze anys i treballà com a professor de música Quan retornà, el 1866, estudià composició i harmonia amb H Eslava al Conservatori de Madrid, estudis que finalitzà amb el primer premi En aquells temps d’estudiant inicià la composició d’algunes obres religioses i també d’una òpera en tres actes, Luis Camoens L’any 1869 obtingué el primer premi d’òpera espanyola convocat per l’editor B Eslava amb Fernando el Emplazado , obra que s’estrenà…
Carles Comamala i López del Pan
Futbol
Metge traumatòleg i futbolista.
Davanter que substituí Joan Gamper en el Futbol Club Barcelona 1903-12, club amb el qual disputà 145 partits i marcà 172 gols Fou quatre vegades campió de Catalunya 1905, 1909, 1910, 1911 i dues d’Espanya 1910, 1912 Dissenyà l’actual escut del club i formà part de la seva directiva 1909-11 Disputà un partit amb la selecció catalana 1910 Juntament amb uns altres dissidents de l’equip blaugrana passà a integrar i fundar el Club Casual 1912-13 Participà en la fundació de clubs com el AC Galeno 1907, integrat per estudiants de l’Hospital Clínic, l’Universitary SC 1909, de la fusió del Club…
Casimir Aumacellas Salayet
Automobilisme
Pilot i copilot d’automobilsme, esportista polifacètic i dirigent esportiu.
La disciplina en què tingué més rellevància fou l’automobilisme Destacà com a copilot de Salvador Fàbregas entre el 1930 i el 1954, acompanyant-lo en la majoria de curses clàssiques i en el Ralli de Montecarlo Guanyà el Campionat de Catalunya de regularitat 1932 i la Volta a Espa-nya 1953 Al volant d’un Balilla i amb la sevadona com a copilot, es classificà en segon lloc en el Ralli Barcelona-Andorra 1951 També fou comissari internacional 1938 i directiu del Reial Automòbil Club de Catalunya Collaborà en la comissió organitzadora de totes les edicions del Gran Premi d’Espanya de F1, el Gran…
Associació de Lawn Tennisde Barcelona
Tennis
Primera associació de clubs de tennis de l’Estat espanyol.
Fou fundada el 1903 amb cinc clubs afiliats el Barcelona Lawn Tennis Club, l’Sportverein Barcelona, el Salud Sport Club, el Polo Jockey Club i el Real Sportmen’s Club Fou la primera entitat que representava els interessos dels clubs de tennis espanyols dins la Lawn Tennis Association de Londres, entitat que feia les funcions de federació internacional El primer president fou Guillermo Oliveras El 1904 organitzà el II Concurs Internacional de Tennis Ampliaren la llista de clubs afiliats d’arreu d’Espanya, entre d’altres, el València Lawn Tennis Club 1904, el Football Club Villafranca i el Lawn…
Lluís Parramón Sarrate

Lluís Parramón Sarrate
ARXIU LL. PARRAMÓN
Esports aeris
Pilot d’aeromodelisme.
Membre del Reial Aeroclub Barcelona Sabadell Aeromodelisme, guanyà el seu primer títol en el Campionat d’Espanya de curses per equips amb Ramon Comas 1962 D’aleshores ençà, ha guanyat més d’una vintena de Campionats d’Espanya de velocitat F2a 1981-83, 1985, 1988-91, 1995-2012, i ha establert diversos rècords estatals de velocitat En l’àmbit internacional, el 1996 guanyà la primera medalla d’or del Campionat del Món en l’especialitat F2a Es proclamà campió d’aquesta competició set vegades més 1998, 2000, 2002, 2004, 2006, 2008, 2012, i guanyà cinc Campionats d’Europa 1981, 1997, 1999, 2003,…
castell de Granera

Vista del castell de Granera
© CIC-Moià
Castell
Antic castell del municipi de Granera (Moianès), situat a 830 metres d'altitud.
En bon estat de conservació, conserva tots els murs del perímetre de muralles i dintre seu les restes d’una capella, d’un gran casal i d’altres edificacions La seva situació, dominant sobre la carenada que marca el límit natural de l’altiplà del Moianès, el fa visible de molt lluny per la banda ponentina Es considerava del comtat de Manresa i era de domini de la casa comtal de Barcelona, que l'infeudà als Balsareny, i d’aquesta passà a la casa vescomtal de Barcelona el 1046 i fins a la fi del segle XII El 1160 estava sota la cura o castlania d’Arnau de Montserrat i el 1170 de Pere de…
costums i privilegis de la Vall d’Aran
Dret català
Conjunt de costums pels quals els aranesos s’han regit durant segles.
No foren escrits fins que en el privilegi reial de la Querimònia 1313 obtingueren confirmació de les llibertats, les franqueses, les immunitats i els costums respectats pels reis predecessors, privilegis confirmats per Alfons III el 1325 Aquest dret consuetudinari havia rebut la influència del dels territoris pirinencs veïns Pere III, que el 1337 moderà algun dels costums sobre danys causats per animals, el 1352 confirmà les consuetuds araneses en matèria de dret successori i patrimonial del matrimoni Per una provisió reial del 1595, les Constitucions de Catalunya foren declarades dret…
Jaume de Casafranca i de Cervelló
Història
Oficial de la cort de Joan II i de Ferran II de Catalunya-Aragó.
Descendent de jueus conversos, en els temps de la guerra contra Joan II pujà ràpidament en l’escala dels càrrecs cortesans El 1476 acumulava l’ofici d’escrivà amb el molt lucratiu d’obrer major del palau reial de Barcelona, que exercí almenys fins el 1479, que fou inscrit, a efectes de sou, com a escrivà de registre el 1481 era escrivà de manament el 1488 esdevingué tresorer reial del Principat i, com a tal, el 1492, el nomenaren comissari dels béns deixats a Catalunya pels jueus expulsats Pot ésser considerat el primer editor català, amb la publicació de mil exemplars d’un Llunari que, el…
Joan de Vilamarí
Història
Cavaller, probablement fill de Pere de Vilamarí, senyor de Boadella, i d’Agnès.
Succeí el seu oncle, Bernat de Vilamarí, en la senyoria de Palau-saverdera Patró de galeres per Alfons IV, fou nomenat procurador reial de Menorca, i obtingué possessions a Ciutadella i altres llocs 1440 Deixà, com el seu oncle Bernat, el servei de Ferran I de Nàpols i passà al de Joan II de Catalunya-Aragó, el qual el féu capità general de la flota en morir el dit Bernat 1463, i el mateix any el nomenà lloctinent de governador de Rosselló i Cerdanya per a quan fossin recuperats També li donà la vila de Palamós, que erigí en baronia 1466 Fet capità i alcaid de Bosa, a Sardenya 1467, li fou…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina