Resultats de la cerca
Es mostren 1126 resultats
L’escultura del segle XI de Sant Pere de Rodes (el Port de la Selva)
Art romànic
Presentació i situació dels conjunts escultòrics de Sant Pere de Rodes La sèrie d’elements escultòrics que apareixen a l’entorn de Sant Pere de Rodes com a entitat arquitectònica, alguns dels quals han estat tractats de passada en l’anàlisi precedent, són marcats per la problemàtica suscitada entre el que roman in situ i el que es conserva sota el signe de la dispersió de peces És una conseqüència de l’espoliació gairebé sistemàtica de què ha estat objecte tot el conjunt monàstic, com ja ha estat assenyalat en l’anàlisi històrica I aquest fet es reflecteix a l’hora de definir els tres…
L’art romànic a l’Alt Penedès, al Baix Penedès i al Garraf
Art romànic
L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia Mapa dels castells i dels edificis militars de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf anteriors al 1300 C Puigferrat Per a poder comprendre com s’organitzava el Penedès a l’alta edat mitjana, hem d’ésser conscients en primer lloc de l’existència i de la importància del camí que travessava aquest territori d’una banda a l’altra, que era una de les principals vies de contacte —militar i, sobretot, comercial— entre el món musulmà i el cristià Segurament, fou als dos costats d’aquesta via moresca on s’alçaren les fortificacions primerenques d’…
El marc geogràfic del romànic de les Terres de l’Ebre: Baix Ebre, el Montsià, la Ribera d’Ebre, la Terra Alta i el Matarranya
Art romànic
El Baix Ebre i el Montsià Presentació geogràfica Mapa de les comarques del Baix Ebre i el Montsia amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació Les comarques del Baix Ebre i el Montsià constitueixen geogràficament una sola unitat fisiogràfica, si bé políticament i administrativa els seus 1693,44 km 2 es troben dividits en dues comarques, de 1035,96 km 2 i 657,48 km 2 respectivament Aquestes terres constitueixen el sector més meridional del Principat, i són articulades pel curs baix de l’Ebre, que al mateix temps hi fa de partió comarcal des de la…
Sota el signe de la Mancomunitat
Un dels trets que va caracteritzar l’evolució dels països occidentals a la darreria del segle XIX i el començament del XX va ser l’esforç que van realitzar per tal d’adaptar la maquinària administrativa a la nova societat de masses i a la creixent competitivitat internacional que s’imposava En l’àmbit català es va deixar sentir la influència del model de la prestigiosa Alemanya Aviat es va contestar la tendència espanyola a centralitzar i a uniformitzar l’administració amb la tendència a la descentralització i al reforçament del municipalisme, en part gràcies a l’estímul exercit pel…
La presència de la dona
Grup, sd IEFC Al segle XIX les relacions entre homes i dones —anomenades de gènere— i el símbol de model femení es basaven en la identificació de la dona amb l’espai domèstic, amb la família i la llar Culturalment, la dona era representada com un “àngel de la llar”, una “perfecta casada” que tenia com a funció social principal la maternitat i la cura de l’espòs i la família L’ideari de la domesticitat i la maternitat fou l’eix que definí el paper social de les dones, l’horitzó de les quals es limitava per força a l’àmbit privat de la llar i la família La maternitat, la capacitat de…
Disseny i indústria modernistes
El Modernisme, versió local de l’ Art Nouveau a Catalunya, tot i ser un moviment ampli i divers que afectà un gran ventall de possibilitats estètiques des de la pintura, l’escultura, l’arquitectura fins a la creació literària i musical, entre d’altres tingué el seu vehicle d’expressió més pur i inequívoc en el món de les arts aplicades i decoratives Sota la influència de les idees de William Morris, una de les banderes del nou estil va ser la idea de la germanor entre les arts i també l’ideal de l’obra d’art total Gesamtkunstwerk «Les diferents branques de les arts que semblen enemigues –…
Fons d’art romànic del Museu Diocesà de Lleida (Lleida)
Art romànic
El museu La gestació del primer nucli d’art romànic al Museu Diocesà de Lleida nasqué parallela a la creació del mateix museu, l’any 1893 El 7 de març d’aquell any, dia de la festivitat de Sant Tomàs d’Aquino, es va dur a terme una solemne cerimònia en què el bisbe Josep Messeguer i Costa va beneir la primera pedra del nou seminari, on s’emplaçà el nou museu, amb uns objectius ben definits “ ampliar la enseñanza que se da en la clase de Arqueologia Cristiana, estableciendo un Museo Católico, donde pienso reunir los objetos artísticos que puede haber, practicando para ello cuantas diligencias…
Tendències actuals de la investigació arqueològica
Sense cap mena de dubte, l’evolució dels darrers trenta anys ha estat decisivament marcada per l’anomenada New Archaeology , que va aparèixer als Estats Units als anys seixanta, encapçalada per L Binford El nou enfocament es rebellava contra l’arqueologia tradicional, la qual titllava de anticientífica, idealista, escèptica i narrativa Els nous arqueòlegs defensaven que el raonament arqueològic havia de ser explícit, tant en els seus conceptes teòrics com en els mètodes, i postulaven el mètode deductiu plantejar problemes, formular hipòtesis i, posteriorment, contrastar-les Creien en l’…
Arquitectura civil i urbanisme del segle XVI
Al començament del cinc-cents, a Catalunya la vitalitat del gòtic està fora de qüestió Les estructures bàsiques de la construcció i les tipologies dels edificis civils i religiosos mantenien l’estil gòtic, però lentament hi va haver una superposició de decoracions noves, «a la romana» Referint-se a la cronologia de la introducció del classicisme a Catalunya, Marià Carbonell, estudiós de l’arquitectura classicista a Catalunya, estableix les etapes evolutives següents la primera, entre el 1500 i el 1550, en què, sobre uns costums eminentment gòtics, es van intentar canvis tipològics puntuals,…
Del barroc al neoclàssic
L’art català del segle XVIII s’inicià històricament el 1700, any en què morí l’últim dels Àustria, Carles II, i va tenir el seu darrer moment amb l’inici de la guerra del Francès, l’any 1808 Dins d’aquest període cal analitzar quatre moments ben diferenciats la cort de l’arxiduc Carles, amb els anys inicials de Felip V el regnat de Felip V i Ferran VI, amb el curt interregne de Lluís I el regnat de Carles III i, finalment, el de Carles IV L’art fou un fidel reflex de la situació política Així, durant el primer període s’obrí vers un internacionalisme, que no fou aliè a la presència d’artistes…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina