Resultats de la cerca

El poble de Lleràs, actualment desaparegut, era situat al pla de Corts L’any 1860 el topònim ja designava només una casa isolada El lloc de Lleràs apareix documentat l’any 1070, en una convinença entre el comte Artau I i l’abat Arnau de Gerri sobre el delme del castell de Peramea El delme dels homes de Laras era unit a aquest castell El domini del monestir de Gerri sobre el lloc de Lleràs o sobre terres situades en aquesta parròquia queda reflectit en nombrosos documents Així l’any 1104 eren els comtes Artau III i Eslonça qui donaven, per llurs ànimes, un capmàs, “ in villa que…

El poble de Lleràs, actualment desaparegut, era situat al pla de Corts L’any 1860 el topònim ja designava només una casa isolada El lloc de Lleràs apareix documentat l’any 1070, en una convinença entre el comte Artau I i l’abat Arnau de Gerri sobre el delme del castell de Peramea El delme dels homes de Laras era unit a aquest castell El domini del monestir de Gerri sobre el lloc de Lleràs o sobre terres situades en aquesta parròquia queda reflectit en nombrosos documents Així l’any 1104 eren els comtes Artau III i Eslonça qui donaven, per llurs ànimes, un capmàs, “ in villa que…

Els primers esments de Tírvia és troben en els preceptes atorgats per l’emperador Lluís, el 835, i pel rei Carles el Calb, el 860, que recullen dos preceptes anteriors, perduts, corresponents el primer a Carlemany, datable entre el 800 i el 814, i el segon al rei Lluís d’Aquitània, del 814, atorgats a l’església d’Urgell i als seus bisbes respectius, on s’atribuïa i confirmava les parròquies dels diferents pàgi que formaven el bisbat, entre els quals figura el de Tírvia Del contingut de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, és pot deduir que la vall de Tírvia comprenia les parròquies d’…

L’antic terme de Provençals s’estenia a llevant de la ciutat de Barcelona, des de les muralles fins a les vores del riu Besòs, i des de mar fins al turó del Carmel Aquest era l’indret dels anomenats “camps provincials” de la colònia romana de Barcino, destinats, segons Carreras Candi, a pastures públiques Comencem a trobar les primeres referències documentals al final del segle X Així, el topònim “Provençals” s’esmenta ja el 986 el 989 apareix l’expressió “ in terminio de villa Provincialis ” en la venda d’un hort realitzada pel comte Borrell a Vives i Ermovígia el 994 la menció…

Situació Aspecte d’un tram d’aquest camí de bast d’origen medieval ECSA - J Bolòs Camí que uneix el poble de Toès i l’antic poblet d’Entrevalls, tot enfilant-se, fent ziga-zagues, pel vessant obac de la muntanya Mapa IGN-2249 Es pot agafar a la part alta del poble de Toès, havent passat la via del tren i més enllà de l’església de Sant Genís, al cap de l’anomenat carrer d’Entrevalls Camí Aquest camí, que permet de comunicar les poblacions de Toès i Entrevalls, és un típic camí de bast creat almenys en època medieval Cal pensar que tant la villa de Toès com el vilar d’Entrevalls ja són…

Situació Centre actual del municipi de Fogars, amb una església romànica totalment transformada per ampliacions M Anglada El temple parroquial de Sant Martí de Mosqueroles és al poble i cap de municipi de Fogars de Montclús, a 400 m d’altitud sobre el nivell de la mar, al vessant meridional del turó de l’Home, entre les rieres de Rifer i de Ies Canals Mapa L37-14364 Situació 31TDG537199 El poble de Mosqueroles queda al peu, a mà dreta, de la carretera de Sant Celoni a la costa del Montseny, 2 km més enllà de la bifurcació de la carretera de Sant Celoni a Santa Fe del Montseny que passa per…

La mota de Peralada era situada a poc més d’1 km al sud-oest de Torrelles, anant cap a Perpinyà, a tocar de la riera de Torrelles o del Molí Molt a prop seu passava la via romana que unia la Salanca amb Castellrosselló Els primers representants de la família Peralada al Rosselló sembla que eren els germans Ramon i Emeric, documentats l’any 1139 i que probablement provenien de l’Empordà Sembla que Ramon de Peralada es casà amb una filla de la família Torrelles, fet que permet de comprendre que una branca dels Peralada s’installés al Rosselló La primera vegada que es troba esmentat el castell…

L’indret de Fares apareix documentat per primera vegada en el testament del comte Sunifred de Besalú i Cerdanya, l’any 966, quan aquest deixà al seu germà Miró, futur comte de Besalú i bisbe de Girona, “ ipsum meum alodem de Faras vel de Roseto ” Tanmateix, només tres anys després, el 969, queda constatada l’existència de l’església de Santa Maria de Fares mitjançant la venda feta per Gaurí i els seus fills, Franclmir i Oriol, a Miró Bonfill, ja comte de Besalú, d’un “ alodium in comitatu Bisuldunense, et in parrochia Sancte Marie de Faris in locum quem vocatum Roseto ” L’any 975, “ Sanctae…

Feu estudis d’arquitectura i d’escenografia a Barcelona S'inicià com a dibuixant però aviat s’interessà pels aspectes plàstics de la matèria Conrea un informalisme amb escasses referències a elements concrets i recorre molt sovint a l’ús de materials tèxtils Són característiques les seves entonacions càlides Treballà durant un temps a Mèxic, on fou molt influït per l’art indígena Com a escenògraf, collaborà estretament amb Fabià Puigserver i Plana , amb el qual participà a El público , de F García Lorca 1986, obra dirigida per Lluís Lluís Pasqual i Sánchez , per al qual ha creat els espais…

Situació Vista de conjunt d’aquesta antiga església, que perdé la seva categoria parroquial al segle XVIII en construir-se un nou temple al cim de la població, sobre les ruïnes del castell ECSA - A Roura L’antiga església parroquial de Sant Vicenç és situada en una plana uns 300 m sud-oest del nucli urbà d’Eus, a la riba esquerra de la Tet, i prop de l’antic camí de Marquixanes a Catllà i Molig Envoltada de xiprers seculars, aquesta església vetlla el cementiri que l’envolta i els rics vergers de la vall Desgraciadament, la pedra artificial o el ciment d’alguna de les tombes desentona dins el…