Resultats de la cerca
Es mostren 10368 resultats
argent

Argent
© Fototeca.cat - G. Serra
Química
Element metàl·lic pertanyent al grup IB de la taula periòdica (5è període), gairebé sempre de valència 1, bivalent només en alguns composts rars.
Característiques Conegut de molt antic, és el metall més blanc i de més elevat poder reflector, el més dúctil i malleable després de l’or, i el millor conductor de la calor i de l’electricitat L’argent natural és una mescla de dos isòtops estables el 107 52,5% i el 109 47,5% En són coneguts dotze isòtops radioactius artificials Bé que molt escàs, es troba àmpliament dispersat per tota l’escorça terrestre, inclosa la mar Hom calcula que n’hi ha entorn d’un 0,000004%, unes 10 vegades més que d’or Es presenta adés a l’estat natiu, generalment aliat amb or, mercuri, antimoni, coure i plom, i…
Mart
Imatge de Mart copsada pel Viking 1
© NASA
Astronomia
El quart dels planetes del sistema solar, atenent la seva proximitat al Sol.
El semidiàmetre de la seva òrbita té una mida de 227,94 milions de quilòmetres, amb un període orbital d’1,88 anys El seu diàmetre equatorial és de 6792 km, lleugerament superior a la meitat del de la Terra L’òrbita de Mart és molt excèntrica e=0,0934, per la qual cosa quan Mart és en oposició, és a dir, quan es veu el disc del planeta tot sencer, el seu diàmetre aparent varia entre els 14", quan l’oposició té lloc a l’afeli, i els 25", quan l’oposició té lloc al periheli, moment durant el qual Mart apareix com un dels astres més brillants del cel La distància del planeta a la Terra oscilla…
invasions bàrbares

Les migracions dels pobles germànics dels segles III, IV i V tradicionalment anomenades invasions bàrbares
© Fototeca.cat
Història
Tradicionalment, expressió que designa les successives migracions de pobles estrangers a Roma, sobretot les dels segles IV i V, que penetraren dins l’Imperi i contribuïren a destruir-ne la part occidental.
Tanmateix, és també aplicable a les migracions posteriors i en certa manera complementàries, sobretot a la segona onada, que al segle VI estabilitzava el món franc a tota la Gàllia, i encara a una tercera onada, la dels longobards, darrera incursió germànica dels segles VI i VII, que cloïa negativament l’empresa de Justinià 527-565 Poc abans de les anomenades grans invasions , els bàrbars sotjaven l’Imperi Romà des de la Bàltica fins a la mar Negra i des del Danubi fins al Rin, i havien tingut lloc ja diverses migracions En temps de Mari, cimbres i teutons havien penetrat fins a les…
Escrivà

Armes dels Escrivà
Llinatge d’oficials reials, després generosos, cavallers, homes de lletres i dignataris, establert al Regne de València en temps de la conquesta.
Devien provenir del Rosselló o de Lleida Apareix com a estirp documentada Guillem Escrivà mort en 1256-59, senyor de Patraix per donació del rei i notari reial 1227-51 Dels seus fills, Guillemó fundà la línia dels senyors de l’escrivania de València, i Arnau Escrivà mort el 1275 fou senyor de Patraix, i sembla identificable amb un jurat de València 1268 i batlle del regne 1270-75 Fou pare d’Andreu Guillem, fundador de la línia dels senyors d’Agres, i de l’hereu Guillem Escrivà , senyor de la baronia de Patraix mort després del 1269, que degué ésser el pare dels Escrivà, després…
Poblat de Sidillà (Foixà)
Art romànic
Situació Vista del sector del costat de tramuntana de l’església, l’únic que ha estat buidat fins ara J Bolòs Poble abandonat situat al costat de l’església de Sant Romà de Sidillà, en un pla proper al riu Ter, actualment cobert per una pineda plantada sobre la sorra que s’estén per aquest sector Mapa 296M781 Situació 31TDG995577 Per anar-hi, cal travessar el poble de Foixà i seguir la carretera, primerament asfaltada i després de terra, cap a tramuntana al llarg de poc més d’1 km Després de travessar diversos bosquets, hi ha, a mà esquerra, al costat d’una esplanada d’on extreuen sorra, els…
El marc històric del romànic d’Osona
Osona, nom d’una tribu ibèrica La comarca d’Osona és molt rica en jaciments prehistòrics, des dels del Cingle Vermell i altres de la vall de Sau, que fan remuntar el poblament comarcal al Paleolític Superior, seguint per diferents coves, com les Grioteres o de Balà i molts megàlits, cistes i jaciments que documenten la presència humana durant el Neolític i cultures del bronze i del ferro amb tot hem de considerar com els primers osonencs a la tribu ibèrica que habitava un territori que s’anomenava Ausona o Ausetània Aquesta tribu és una de les més documentades de les tribus ibèriques…
Santa Maria de Valldemaria (Maçanet de la Selva)
Art romànic
Situació Vista de l’interior de l’església, l’element més important que ens ha pervingut de l’antic cenobi J Recarens Es tracta d’un antic monestir cistercenc, ara una masia, que fou refeta als segles XVII o XVIII i modernit zada amb una esvelta torre i altres dependències annexes, que engloben l’antiga església monàstica Es troba al sector meridional del terme, en una fondalada anomenada del Suro de la Palla És accessible des del quilòmetre 649,5 de la carretera N-II, per una pista o camí particular d’uns 800 m Mapa 365M781 Situació 31TDG796207 APF Història El 1158 aquest monestir consta ja…
L’estructura política medieval del comtat de Girona
Art romànic
Precedents Girona i les seves terres constitueixen la primera pedra del gran edifici que un dia serà Catalunya L’absència de documents ens impedeix de conèixer les circumstàncies del traspàs de domini a Girona Com ja s’ha apuntat, és quasi segur que la possessió de la ciutat fou objecte de negociació entre el valí de Girona Ibn al-Arabí i el futur comte de Girona Rostany Aquest era un missus de Carlemany en el recent regne d’Aquitània, com a responsable dels afers del regne, car el rei Lluís, fill i hereu de Carlemany tenia només 7 o 8 anys El jove rei es va fer càrrec de Girona per la…
Sant Andreu de València d’Àneu (Alt Àneu)
Art romànic
Situació Vista de la capçalera de l’església que, en la perfecció del seu aparell i l’ornamentació, revela la plenitud de les formes romàniques del segle XII ECSA - F Tur L’església parroquial de Sant Andreu és a la part alta del poble de València d’Àneu, fora del nucli antic de la closa, al capdamunt d’un turó que separa aquesta del serrat on hi ha les restes de l’antic castell dels comtes de Pallars JAA Mapa 33-9181 Situació 31TCH452222 Història L’església parroquial de València d’Àneu no conserva documentació d’època medieval, en què probablement estaria vinculada al proper castell de…
Castell de València d’Àneu (Alt Àneu)
Art romànic
Situació Penyal sobre el qual s’aixecava el castell, dominant tota la Vall d’Àneu ECSA - P Cots Un dels murs més sencers del desaparegut castell ECSA - J Bolòs Les restes del castell de València s’alcen en un turó situat a llevant de l’actual poble de València d’Àneu i damunt de la plana d’Esterri Al vessant oest d’aquest pujol es poden veure els vestigis del que fou l’antic poble Actualment es fan excavacions per delimitar-ne els murs i les estructures conservades Mapa 33-9181 Situació 31TCH456218 Venint d’Esterri, a l’entrada del poble de València, cal agafar un camí carreter que porta fins…