Resultats de la cerca
Es mostren 1761 resultats
Ramon Tobella i Castelltort
Disseny i arts gràfiques
Edició
Mestre impressor.
Aprengué l’ofici a Igualada i Manresa El 1886 passà a Barcelona i exercí de tipògraf a les impremtes Ramírez i L’Acadèmia Fou regent de la casa Ronsard i Companyia 1888 i el 1894 formà part de la raó social Tobella, Costa i Pinyol S'installà tot sol el 1909 El 1915 comprà a Antoni Rovira i Virgili la Societat Catalana d’Edicions, que continuà i amplià Sabé compaginar la tradició tipogràfica de Rafael Farga i Pellicer amb l’estètica del seu temps, primer modernista i després noucentista Fou un dels principals impressors renovadors del 1900 S'especialitzà en treballs artístics, estampació de…
Francisco de los Cobos
Història
Secretari de Carles V.
Entrà en l’administració reial gràcies al secretari de la reina Isabel, Hernando de Zafra A la mort del rei Ferran s’uní al partit del príncep Carles contra Cisneros i se n'anà a Flandes 1516 El 1517 fou nomenat secretari reial per Chièvres, i, un any més tard, fou encarregat de la secretaria d’Índies A partir d’aleshores esdevingué el principal administrador de la corona de Castella, en temps de Carles V El rei li concedí un dret sobre l’argent i l’or extrets de les mines de les Índies Occidentals dret de Cobos , que consistia en un morabatí per cada marc de metall S'oposà als…
Carles Sanz López

Carles Sanz López
CN MANRESA
Waterpolo
Jugador de waterpolo.
Format en el Club Natació Manresa, començà a destacar la temporada 1994-95 al Club Natació Barcelona i després jugà al Club Natació Terrassa 1995-96 i 2002-03, el Club Natació Catalunya 1996-2001 i 2003-04, novament el CN Barcelona 2001-02, el CN Martiánez de Tenerife 2004-05, el Real Canoe NC de Madrid 2005-09 i, finalment, el CN Manresa 2009, entrenador de l’equip femení Guanyà tres Lligues 1995, 1998, 2002, tres Copes del Rei 1995, 1997, 2002 i una LEN Trophy 1995 En el període 1995-2002 fou 162 vegades internacional amb la selecció d’Espanya tot participant en dues Copes del Món 1997,…
Xavier Vallès Trias
Waterpolo
Jugador de waterpolo.
Format al Club Natació Sabadell, el 2004 passà al Club Natació Atlètic-Barceloneta i el 2012 retornà al CN Sabadell fins el 2013, que es retirà Destacà en la posició de boia i conquerí la medalla d’or en els Jocs Universitaris 1999 Guanyà set Lligues consecutives 2006-12, sis Copes del Rei 1998, 2006-10 i vuit Supercopes d’Espanya 2003, 2005-09, 2011, 2012 Amb la selecció d’Espanya, assolí dues medalles d’or 2001, 2005 i una de plata 2009 en els Jocs Mediterranis, una de bronze en el Campionat d’Europa 2006, les medalles de plata 2009 i de bronze 2007 en els Campionats del Món, dues de plata…
Helena Wüst Augenstein
Natació
Nedadora i àrbitra de natació sincronitzada.
Membre del Club Natació Barcelona Fou onze vegades campiona de Catalunya una en 100 m lliure 1949, cinc en 100 m esquena 1948-52 i cinc en relleus 4 × 100 m lliure 1948-52 Fou vuit vegades campiona d’Espanya una en 100 lliure 1949, quatre en 100 m esquena 1948-51 i tres en relleus 4 × 100 m lliure 1948, 1949, 1950 En el període 1948-52 establí disset rècords de Catalunya i setze d’Espanya en les proves de 100 m, 200 m i 400 m esquena i relleus 3 × 100 m estils Esdevingué àrbitra i s’especialitzà en natació sincronitzada ingressà al collegi català el 1960 com a primera dona que accedia…
Francesc Xavier García Vico
Motociclisme
Pilot de motocròs.
Guanyà tres vegades el Campionat de Catalunya de motocròs, un en 80 cc 1989 i dos en 250 cc 1993, 1994 A més, guanyà les edicions del Trofeu San Miguel de 80 cc 1990 i de les 24 Hores de Ciclomotors de Parets 1992 Fou campió d’Europa en 250 cc 1996 i campió d’Espanya SX en 250 cc 1997 i MX1 2005, 2006, després de superar una greu lesió que patí al final del 1996 Guanyà set vegades consecutives el Campionat d’Espanya de motocròs en 250 cc 1997-2003 Quedà tercer en el Mundial de motocròs de 250 cc 2002, fou subcampió del món de 650 cc 2003 i es convertí en el primer català que guanyà un Gran…
Miquel Gual Agustina
Futbol
Futbolista i entrenador.
Era davanter centre i jugà amb el Júpiter i el Sevilla abans de fitxar pel FC Barcelona la temporada 1931-32 Fou campió de Catalunya en aquella edició Al final del 1932 el Barça li donà la baixa i el fitxà el Sabadell Amb l’equip arlequinat guanyà un Campionat de Catalunya 1934 i fou finalista de Copa 1935 Més tard tornà al Barça 1935-37 i guanyà un altre Campionat de Catalunya 1936 Arran de la Guerra Civil s’exilià a Mèxic i al cap d’uns anys retornà al Sabadell, amb el qual jugà les temporades 1941-42 i 1942-43 Amb la selecció catalana disputà 3 partits i marcà 1 gol Com a entrenador agafà…
Casimir Aumacellas Salayet
Automobilisme
Pilot i copilot d’automobilsme, esportista polifacètic i dirigent esportiu.
La disciplina en què tingué més rellevància fou l’automobilisme Destacà com a copilot de Salvador Fàbregas entre el 1930 i el 1954, acompanyant-lo en la majoria de curses clàssiques i en el Ralli de Montecarlo Guanyà el Campionat de Catalunya de regularitat 1932 i la Volta a Espa-nya 1953 Al volant d’un Balilla i amb la sevadona com a copilot, es classificà en segon lloc en el Ralli Barcelona-Andorra 1951 També fou comissari internacional 1938 i directiu del Reial Automòbil Club de Catalunya Collaborà en la comissió organitzadora de totes les edicions del Gran Premi d’Espanya de F1, el Gran…
Els reliquiaris de la seu de Tarragona
Art gòtic
Veracreu de l’arquebisbe Arnau Sescomes, fabricada amb argent sobredaurat, fos i ornamentat amb gemmes Va ser obrada abans del 1346, any de la mort del prelat ©Museu Diocesà de Tarragona – JFarré La tradició cristiana de venerar les anomenades reliquiae de corpore o restes dels cossos dels sants o benaurats, com també objectes i utensilis que s’hi relacionen, prové del segle IV Els primitius cristians donaven a aquestes relíquies mediates el nom de palliola o brandea Serra i Vilaró, 1936, pàg 144 La devoció per les relíquies, ja fossin de Crist, de la Mare de Déu o dels sants, ha estat…
pesseta
Peceta a nom d’Isabel II. Aquesta denominació popular catalana, fou la que s’acabà imposant l’any 1868 per designar la unitat monetària de l’estat
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Economia
Unitat monetària de l’Estat espanyol vigent del 1868 al 2002.
Dividida en 100 cèntims, fou adoptada el 1868 pel govern provisional a iniciativa del ministre d’hisenda Laureà Figuerola , i establerta pel decret del 19 d’octubre Tenia un mòdul de 23 millímetres i un pes de 5 grams L’argent era de 835 millèsimes S’encunyà amb poques variacions des del 1868 fins al 1934, l’última emissió de la pesseta d’argent, durant la Segona República L’any 1937 s’encunyaren les pessetes de coure i alumini als tallers de la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre, installats a València amb motiu de la Guerra Civil Convertida des d’aleshores en paper moneda, tant pels bancs d…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina