Resultats de la cerca
Es mostren 6893 resultats
Castell de Sant Gallard (les Piles de Gaià)
Art romànic
El llogaret de Sant Gallard és a l’extrem oriental del terme arrecerat en un turó de 625 m d’altitud, i en l’actualitat només és habitat els caps de setmana Originat a l’edat mitjana a redós d’un castell, aquest indret va pertànyer als Queralt fins a mitjan segle XIII Així, la primera referència sobre la fortalesa de Sant Gallard data de l’any 1179, quan en testar, Albert de Queralt llegà la meitat de la senyoria al monestir de Santes Creus De resultes d’aquesta disposició testamentària, l’esmentat cenobi posseí els drets del castell en condomini amb la família Queralt A partir d…
Sant Feliu de Viver (Viver i Serrateix)
Art romànic
Molt a prop de l’actual masia de Sant Feliu hi havia, en època romànica, una església que donà posteriorment el nom de l’actual masia Aquesta església de Sant Feliu és documentada l’any 1016, quan Aludia feu donació d’un alou al monestir de Santa Maria de Serrateix, un dels límits del qual era l’església de Sant Feliu de quarta in pug qui est super ecclesiam Sci Felicis L’any 1031 és novament esmentada com a límit nord d’un alou cedit al mateix monestir vero circi in eclesia Sci Felici L’any 1187, en l’acta de consagració de Sant Miquel de Viver, en esmentar els delmes que cobrava aquesta…
Sant Jaume de Llierca
Art romànic
Tot i que el topònim Llierca apareix esmentat en la donació que feu Bernat de Besalú de l’alou de Tapioles, situat a Montagut, al monestir benedictí de Sant Pere de Besalú, com a afrontació, i amb la grafia “ Lizercha ”, l’any 1004, cal esperar fins a l’any 1169 per trobar documentada l’església de Sant Jaume de Llierca, que fou coneguda durant tota l’edat mitjana com Sant Jaume de Poliger En aquesta darrera data, l’església de “ Sancti Jacobi de Poliger ” fou confirmada com a possessió del monestir de Sant Pere de Camprodon en l’acta de consagració de l’església El monestir de…
la Mussarra
Masia
Antiga quadra i gran masia del municipi de Torrelles de Foix (Alt Penedès), situada al sector oriental del terme, a l’esquerra del riu de Foix.
Pertangué al monestir de Santes Creus
la Baronia
Raval
Raval de Puigcerdà (Baixa Cerdanya), situat al sud-oest de la vila.
Havia pertangut al monestir de Cuixà
La Conca de Barberà
Monestir de Santa Maria de Poblet
Vila closa de Gerri de la Sal
Art romànic
Situació Vista aèria de la vila i del monestir de Santa Maria, a banda i banda de la Noguera Pallaresa ECSA - M Catalán La vila o nucli de poblament de Gerri es troba a la dreta de la Noguera Pallaresa Un pont de pedra, refet en diverses ocasions, la comunica amb el vessant esquerre on es troba l’antic monestir i un sector d’hortes i conreus La vila s’estén per un coster i té dos sectors clarament diferenciats per la carretera C-147 de Balaguer a Esterri d’Àneu APF Mapa 33-11252 Situació 31TCG408878 Història La vila de Gerri Vilella constituïa el centre dels dominis alodials i jurisdiccionals…
La muralla de Poblet
Art gòtic
Portal de les Torres Reials, Monestir de Poblet Les anomenades Torres Reials, de planta poligonal, protegeixen l’únic portal original del primer recinte fortificat de Poblet Pere el Cerimoniós va establir la construcció d’una muralla que envoltés el monestir cistercenc arran de la guerra contra Castella i també per la por que el monestir, panteó reial, fos saquejat per les companyies d’armes que aleshores campaven pel país El 1369 n’encarregà la traça al frare hospitaler Guillem de Guimerà, personatge que també va dirigir les obres de les muralles de…
Vallbona
L’església de Santa Maria de Vallbona
© Fototeca.cat
Masia
Abadia
Masia o antiga abadia cistercenca ( Santa Maria de Vallbona
), situada al peu de l’Albera, dins el municipi d’Argelers (Rosselló), a la vall de la riera de Vallbona
(afluent, per l’esquerra, del torrent Ravener).
Fou fundada el 1242, com a filial de Fontfreda, sobre una antiga església, dita Santa Maria de Torreneules, que pertanyia al monestir de Sant Quirc de Colera, segurament des del 844 Els monjos de Fontfreda compraren l’església a l’abat de Colera i hi installaren una comunitat de dotze monjos, regida pel primer abat Guitard 1243 A la fi del s XV, sota l’abat Pere de la Roca 1486-90, la comunitat es traslladà a Perpinyà, a l’hospital de Sant Guillem Retornats a Vallbona, el monestir tingué una vida molt esllanguida a partir del s XVI, sota el règim d’abats…
El MNAC envia 53 peces a Sixena
El consell executiu de la Generalitat autoritza la devolució "provisional" de 53 obres al monestir de la localitat de Vilanova de Sixena Aragó, on arriben el mateix dia És la resposta del Govern català al termini marcat per la jutgessa d’Osca per a traslladar les 97 obres d’art en litigi del monestir de Sixena d’acord amb la sentència del 8 d’abril de 2015 dictada per un jutjat d’Osca que adjudicava la propietat de les obres a l’Aragó Les obres van ser comprades per la Generalitat de Catalunya i el MNAC entre els anys 1983 i 1994 per uns 300000 euros Les 53 peces…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina