Molt a prop de l’actual masia de Sant Feliu hi havia, en època romànica, una església que donà posteriorment el nom de l’actual masia. Aquesta església de Sant Feliu és documentada l’any 1016, quan Aludia feu donació d’un alou al monestir de Santa Maria de Serrateix, un dels límits del qual era l’església de Sant Feliu (de quarta in pug qui est super ecclesiam Sci. Felicis). L’any 1031 és novament esmentada com a límit nord d’un alou cedit al mateix monestir (vero circi in eclesia Sci. Felici). L’any 1187, en l’acta de consagració de Sant Miquel de Viver, en esmentar els delmes que cobrava aquesta església parroquial ara consagrada es diu que aquesta havia de cobrar els delmes de tot el que era del castell de Viver, des del camí públic que puja de Vilaferran fins a Sant Feliu (et quantum castrum de Viver tenet et habet pro laboratione, de via publica que pergit de Vilaferran usque ad sanctum Felicem in anter ultra orientem... totius decimis...). L’església de Sant Feliu no passà mai d’ésser una simple capella vinculada probablement al monestir de Serrateix o a Sant Miquel de Viver; almenys no era parroquial al començament del segle XIV, car no és esmentada amb aquesta categoria en la visita al deganat de Berga de l’any 1312. L’església devia ésser abandonada al final de l’època medieval, car l’any 1553 en el fogatge és referenciat ja el mas de Sant Feliu. En la relació d’esglésies parroquials i sufragànies del bisbat de Solsona del segle XVIII ja no hi és esmentada.