Resultats de la cerca

El 1943 professà de teatí i el 1950 fou ordenat de prevere Es doctorà en història de l’Església a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma 1954 Entre el 1959 i el 1963 amplià estudis a l’Institut Catòlic de París i a la Facultat de Teologia de la Universitat de Friburg Alemanya El 1963 fou nomenat magister de la Maioricensis Schola Lullistica de Palma i entre el 1971 i el 1994 fou vocal del Consell Rector de l’Estudi General També exercí com a professor ordinari d’història de l’Església al Centre d’Estudis Teològics de Mallorca 1965-94 Com a investigador, centrà els seus estudis en la…

Com a investigador, se centrà en l’estudi dels balls mallorquins, la indumentària tradicional pagesa i la ceràmica i els objectes casolans El 1916 fundà a Gènova Palma el Museu de Can Mulet amb les seves colleccions particulars, que actualment es conserven al Museu de Lluc Fou president del Foment del Turisme de Mallorca, que el guardonà amb la medalla d’or de la institució Com a escriptor realitzà diferents incursions en el camp del teatre costumista amb De largo 1914 i Hem arribat a París 1954 Entre la seva bibliografia cal destacar Cerámica mallorquina 1931, “Los recientes hallazgos de…

Es doctorà en filosofia i lletres amb la tesi doctoral La conquista de Cerdeña , i començà els seus estudis com a medievalista El 1954 fou nomenat conservador del Museu Arqueològic de Barcelona i des del 1964 ocupà la càtedra de prehistòria i etnologia de la Universitat de Granada, on creà la revista Cuadernos de prehistoria de la Universidad de Granada El 1979 fou nomenat catedràtic de prehistòria de la Universitat de Palma de Mallorca Anteriorment, ja havia realitzat diferents treballs de recerca arqueològica a Mallorca així, el 1952 collaborà en l’excavació del teatre romà d’Alcúdia i, el…

Després de realitzar els seus estudis al seminari, estudià història a la Universitat de Barcelona Deixeble de Vicens i Vives, fou nomenat professor, primer ajudant i, després, adjunt, a la càtedra d’història general d’Espanya de la mateixa universitat Entre els anys 1957 i 1966, combinà el seu treball en l’elaboració de la tesi doctoral amb un intens activisme antifranquista L’any 1966 assistí a la Caputxinada i, el mateix any, es doctorà amb una tesi sobre Pi i Margall Expedientat a la UB, es traslladà a la Universitat de Madrid el curs 1967-68 Tornà a Barcelona i s’incorporà a la nova…

Es formà al Conservatori del Liceu i al Conservatori Municipal de Barcelona, dels quals posteriorment fou professor Fou solista de l’Orquestra Pau Casals, de l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, de l’Orquestra del Gran Casino de Sant Sebastià i de la Banda Municipal de Barcelona Formà part del Sextet Granados

Estudià a Barcelona amb Matthieu Crickboom i debutà a sis anys El 1924 fundà un quartet a Londres, amb el qual realitzà gires pels Estats Units Formà duo amb Mathilde Verne 1924-27 i més tard amb Kathlen Long 1948-66 El 1940 estrenà el Concert per a violí de B Britten i el mateix any realitzà la versió radiofònica del de Schönberg per a la BBC Fou professor del Royal College of Music de Londres

D’origen humil, després d’exercir diversos oficis ingressà, a disset anys, a l’Orfeó Català, i a divuit ho feu al Conservatori del Liceu, on començà els estudis de cant com a baríton Finalment es dedicà al repertori de tenor dramàtic, i el 1911 anà a Milà per formar-se al costat de M Vidal De retorn a l’Estat espanyol, actuà en diversos teatres d’òpera Així, a Saragossa 1912 cantà Aïda i a Sant Sebastià 1913 protagonitzà Otello , paper en el qual excellia Es presentà per primera vegada al Gran Teatre del Liceu el 1917 i hi tornà regularment a partir de la temporada 1931-32 Aquest darrer any…

Inicià estudis a Cervera, i l’any 1839 es graduà en dret a la Universitat de València En aquesta ciutat es despertà el seu interès per la música i participà en diversos concerts del Liceo Valenciano El 1840 es traslladà a Madrid, amb l’ànim d’iniciar-se com a advocat, però abandonà aquesta pretensió per millorar la seva formació com a cantant El 1842 es presentà al Liceo Artístico de Madrid, on cantà com a tenor en diverses òperes L’any següent retornà a Esparreguera i, segons les cròniques, exercí com a polític, si bé per un curt període, ja que el 1845 marxà a París, on conegué el baríton…

Llicenciat en filologia hispànica 1984 i en filologia catalana 1987 per la Universitat de les Illes Balears, els anys 1974-82 milità en l’Organització d’Esquerra Comunista i en el Moviment Comunista de les Illes Soci de l’ Obra Cultural Balear  OBC, en fou director executiu 1986-90, secretari 1990-91 i president 1992-2004 Fou secretari executiu 1986 del II Congrés Internacional de la Llengua Catalana a les Illes Balears, membre 1988-95 del Consell Rector de la Universitat Catalana d’Estiu, directiu de l’Associació Voltor organització impulsora a les Illes Balears de les emissions de TVC i…

Format al seminari de Valencia i a la Universitat Pontifícia de Salamanca, on obtingué el doctorat en teologia, fou ordenat sacerdot el 1970 Posteriorment fou professor de teologia a la mateixa universitat 1972-92, al Seminari Conciliar de Madrid 1974-92 i, des del 1975, a l’Institut Superior de Ciències Religioses i Catequesi de Madrid, d’on fou director en 1978-86 Ha estat successivament nomenat bisbe d’Àvila 1992 i de Granada 1997, i arquebisbe de Toledo 2002 i de València, des del 4 d’octubre de 2014 Dins la Conferència Episcopal Espanyola  CEE, n’ha estat vicepresident 2005-08 i membre…