Resultats de la cerca
Es mostren 4765 resultats
serralades Subbètiques
Serralada
Grup de serralades del sud de la península Ibèrica que formen l’arc exterior de les serralades Bètiques, entre el solc intrabètic i la vall del Guadalquivir, amb una extensió de més de 500 km, des de Gibraltar a Alacant.
Són formades, entre altres serres, per les de Parapanda, Mágina, Harana, Cazorla, Segura, Sagra i les serres alacantines, que continuen fins al cap de la Nau el grup de Cazorla, Segura i Sagra constitueix un important nus hidrogràfic, on neix el Guadalquivir, el Guadiana Menor, el Segura i el Guadalentín Hi predominen els materials calcaris, que alternen amb les margues, sobre les quals han estat excavats diversos corredors transversals i longitudinals que separen unes serralades de les altres Llevat de les zones plujoses, cobertes de bosc, la vegetació dominant és l’estepària
Siros
Illa
Illa de les Cíclades, Grècia, a la mar Egea.
La capital és Hermúpolis Produeix olives, vi i cereals, però l’activitat principal és la pesca La capital, que ho és també de totes les Cíclades, constitueix un important centre comercial i marítim de l’Egea Prop del poble de Vari hi ha un santuari, catòlic, anomenat Φανερωμένη Faneromeni , ‘L’apareguda’, on és venerada la Mare de Déu de la Mercè, amb festa el 24 de setembre Els seus orígens no són encara estudiats, però les notícies conegudes no van més enllà del final del segle XVIII o principi del segle XIX
òrfic | òrfica
Religions de Grècia i Roma
Seguidor o partidari de l’orfisme.
Els òrfics formaren unes comunitats d’iniciats que es regien per una sèrie de preceptes i costums, el significat dels quals constitueix encara un enigma portaven vestidures blanques, s’abstenien de menjar determinats productes les faves i, excepte en els ritus de l’omofàgia, la carn i tenien cementiris propis, en els quals han estat trobades diverses laminetes d’or amb inscripcions que refermen la natura divina de l’òrfic mort, que ha superat el cicle dels renaixements, i donen indicacions sobre l’itinerari que l’ànima havia de recórrer en el món d’ultratomba
criteris de puressa
Química
Comparació que hom efectua entre propietats perfectament conegudes, empíricament o teòricament, d’una substància i les d’una mostra concreta d’aquesta, per determinar la seva puresa.
En el cas de substàncies sòlides amb punt de fusió definit, el criteri de puresa més emprat és el punt de fusió mixt Pel que fa als líquids, són emprats el punt i interval d’ebullició i l’índex de refracció Pel que fa a les substàncies òpticament actives, hom empra la rotació òptica molecular activitat òptica També, per a qualsevol tipus de substància, l’anàlisi elemental constitueix un criteri de puresa vàlid Modernament, hom empra també com a criteri de puresa les dades espectroscòpiques i la puresa cromatogràfica
teorema
Lògica
En una teoria, enunciat demostrable.
D’una banda, aquest mot s’oposa a problema, i, de l’altra, a definició, axioma o postulat Pel fet que hom utilitzi aquests enunciats al llarg d’una deducció, llur funció equival a la d’un principi i, de fet, constitueix la demostració categòrica del teorema Una proposició, considerada generalment com a axioma, pot esdevenir un teorema quan hom en fa veure la dependència respecte a unes altres proposicions més simples, però no pas més evidents La idea de deducció és essencial a la del teorema, però no la de demostració
contracció cardíaca
Biologia
Moviment de les fibres musculars del cor que fan que es contregui i impulsi la sang cap a les diferents portes del cor.
L’impuls sanguini en el tub cardíac embrionari és efectuat a partir de moviments peristàltics que es propaguen regularment a partir del si venós Alhora que progressa el desenvolupament, es diferencien els anells musculars sinoatrial, atrioventricular i ventriculobulbar, dels quals surten una part de les fibres miocardíaques En els peixos, amfibis i rèptils no hi ha un sistema especialitzat conductor de la contracció cardíaca Solament en els mamífers hi ha una separació real entre els músculs contractors i les fibres neuromusculars conductores fibres de Purkyně, que constitueix el…
consonància
Literatura
Identitat dels sons vocàlics i consonàntics a partir de la darrera vocal tònica entre dos o més mots.
Es dóna sempre que hi hagi identitat de sons, bé que les grafies siguin diferents, i no es dóna, bé que la grafia sigui la mateixa, si els sons són diferents Així, hi ha consonància entre dansa/esperança/enyorant-se, i no n'hi ha entre comprendre/entendre Característica de la mètrica culta i de les cançons folklòriques goigs, etc, hom l’ha anomenada rima perfecta, en contrast amb la rima imperfecta assonància És utilitzada també per a efectes estètics i memorístics, i en els escrits en prosa constitueix un defecte
revolució sinòdica
Astronomia
Moviment d’un astre que, partint d’una conjunció respecte al Sol i la Terra —quan es tracta d’un planeta interior o de la Lluna— o d’una oposició —quan es tracta d’un planeta exterior— el torna a situar, respectivament, en conjunció o en oposició.
La revolució sinòdica és una revolució aparent relativa a un observador situat a la superfície de la Terra, és a dir, que resulta de la composició dels moviments de l’astre considerat i de la Terra Com més lentament es mou un planeta a la seva òrbita, més petita és la revolució sinòdica Després d’una revolució sinòdica l’astre torna a presentar exactament la mateixa fase respecte a la Terra que al principi El període de la revolució sinòdica de la Lluna constitueix el mes sinòdic o llunació
corrupció
Dret penal
Delicte consistent en la subornació de funcionaris.
Pot revestir dues formes activa , comès per la persona que indueix un funcionari públic, amb regals, oferiments o promeses, al compliment o a l’omissió d’un acte relacionat amb l’exercici de les seves funcions pasiva o concussió , comès pel funcionari que demana o rep presents o regals, o n'accepta la promesa, per executar una acte relatiu a l’exercici del seu càrrec i que, o bé constitueix delicte, o bé és un fet injust no delictuós, o també, simplement, acceptant retribució per un acte que no hauria d’ésser retribuït
correspondència
Transports
Dret
Conjunt de cartes, impresos i altres trameses que circulen per mitjà del correu, incloses les comunicacions telegràfiques i telefòniques.
La inviolabilitat de la correspondència és un dret de la persona, i l’acció contrària constitueix delicte L’autoritat governativa no pot detenir-la ni obrir-la, excepte en períodes de suspensió de les garanties constitucionals en canvi, pot ésser intervinguda per l’autoritat judicial, especialment en relació amb algun delicte La correspondència mercantil és la relativa al tràfic i a les operacions dels comerciants individuals o collectius Hom obliga el comerciant a conservar ordenadament la correspodència mercantil que rep i a portar un llibre copiador de cartes i telegrames
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina