Resultats de la cerca

Morfologia La serp de ferradura Coluber hippocrepis , de dimensions mitjanes, presenta al cap el dibuix en ferradura que li dona nom i grans marques fosques dorsals, que en fan un dels ofidis més bonics Lluís Solé La serp de ferradura és un animal esvelt que arriba als 150 cm de longitud El seu cap és ben diferenciat i els ulls són grossos, de pupilla rodona Una característica definitòria d’aquesta espècie és la presència d’una filera d’escates petites entre les escates supralabials i l’ull La folidosi presenta una o dues escates preoculars, dues de postoculars, dues de temporals, nou de…

Morfologia La sargantana cendrosa Psammodromus hispanicus presenta un dibuix molt característic, que s’aprecia a la fotografia, de línies longitudinals clares interrompudes per barres fosques És, d’altra banda, un animal de moviments extremament ràpids Javier Andrada Aquesta sargantana és petita i esvelta el cap i el tronc només arriben a uns 5 cm, mentre que la cua és dues vegades més llarga El cap és petit, una mica deprimit i de musell més aviat rodó el cos és moderadament deprimit Té les escates dorsals discretament grosses, carenades i imbricades, i formen de 28 a 38 fileres enmig del…

La llucareta Serinus citrinella recorda el gafarró i el lluer, i fins i tot el verdum, però se’n diferencia, si més no, per la grisor del coll i dels flancs altrament, és un ocell de muntanya, com l’exemplar de la fotografia, presa a la Molina Baixa Cerdanya Xavier Bartrolí Aquest fringíllid presenta una distribució a la península Ibèrica montana i irregular, de caràcter relictual D’una banda, nidifica als Pirineus, i defuig la zona oriental que comprèn les comarques pirinenques més baixes el Vallespir, l’Alt Empordà i la Garrotxa una segona àrea de cria s’estén per una part del Sistema…

Presenten fulles més o menys linears que creixen des de la base Les flors, bisexuals, regulars i amb corolla, s’apleguen en inflorescències, de vegades, però, reduïdes a una única gran flor solitària L’ovari és ínfer, a la base d’un llarg estigma, característica que permet diferenciar-les artificiosament de les liliàcies i les iridiàcies, de tres carpels fosos i tres lòculs amb placentes axillars i molts òvuls anàtrops El fruit és en càpsula dehiscent o en baia Les llavors tenen un embrió petit i un endosperma polpós Força amarillidàcies s’usen en horticultura i sobretot en jardineria, com…

Redueix els problemes de l’estàtica a simples problemes de geometria utilitzant les operacions gràfiques vectorials per a arribar a determinar en forma de diagrama els valors principals que caracteritzen la resistència d’una peça, tals com els de moments estàtics i d’esforços tallants El primer és obtingut mitjançant el polígon de forces i el polígon funicular, els quals fixen, respectivament, l’un la magnitud i la direcció de la resultant dels sistema, i l’altre el seu punt d’aplicació El diagrama d’esforços tallants és obtingut determinant, per a cada secció de la peça, la resultant de les…

Representen un concepte més avançat de la central integrada de mercaderies

Segons aquest model, el corrent que és en equilibri dinàmic amb un esforç constant del vent exercit en la superfície de l’aigua es distribueix en fondària seguint una forma d’espiral el mòdul de la velocitat horitzontal disminueix exponencialment en augmentar la fondària mentre que la seva direcció gira en el sentit indicat per l’acceleració de Coriolis cap a la dreta en l’hemisferi nord, a la inversa en l’hemisferi sud

El material emprat tradicionalment en la construcció de bigues és la fusta, que normalment admet esforços de tracció i de compressió màxims de 80 kg/cm 2 i, en aquest cas, les bigues, que consisteixen en general en troncs escorçats i escairats, són anomenades cabirons fins a uns 10 x 10 cm de secció i cairats més de 25 x 25 cm Hom empra bàsicament fusta de pi blanc i de melis per a bigues llargues generalment de menys de cinc metres, i la del roure per a bigues curtes i resistents Al segle XIX la fusta fou substituïda pel ferro en ésser possible de fabricar-ne peces de dimensions suficients i…

Té l’origen en l’empresa Catalana de Gas , que el 1991 constituí Gas Natural SDG a partir de l’absorció de Gas Madrid i els actius de Repsol Butano El 2009 prengué el nom de Gas Natural Fenosa , que mantingué fins el 2018, any que adoptà el nom actual Gas Natural SDG El 1991 el capital era format per accionistes diversos 31%,  Repsol  30%, la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona  25% i l’Instituto Nacional de Hidrocarburos 15% La companyia  distribuïa gas canalitzat a Catalunya i a la Comunitat de Madrid i controlava quinze distribuïdores A més efectuava gairebé totes les vendes…