Resultats de la cerca
Es mostren 4657 resultats
Castell de Rallui (Beranui)
Art romànic
El lloc de Rallui és citat per primera vegada en una adquisició de la comtessa Toda de Ribagorça vers l’any 936 Rallui fou un indret relativament important perquè defensava el flanc dret de la vall de l’Isàvena i es trobava a mig camí entre Ovarra, centre religiós, i Tor-la-ribera, centre polític de la contrada Com a conseqüència d’una incursió dels “pagans”, el vilatge de Rallui quedà destruït i els seus habitants fugiren en totes direccions, fins i tot a terres musulmanes Llavors els comtes Sunyer i Toda de Ribagorça vengueren a l’abat Galí d’Ovarra i a Ricolf Oriolf el feu i…
Vila fortificada de Ribesaltes
Art romànic
El lloc de Ribesaltes és mencionat per primera vegada l’any 923, dins una carta de donació per la qual un tal Landric donava al monestir de la Grassa l’alou de Ribas altas amb la seva església El rei Alfons I de Catalunya-Aragó, l’any 1172, havent pres possessió del comtat de Rosselló, va autoritzar que la població de Ribesaltes es pogués fortificar amb unes muralles “tant fetes amb pedres com amb terra” llavors els habitants de la població s’agruparen dins les muralles i al voltant de l’església parroquial Ribesaltes quedà en possessió de l’abadia de la Grassa fins a la…
Sant Sadurní de Maçaners (Saldes)
Art romànic
De la primera església romànica de Sant Sadurní de Maçaners no se’n conserva cap testimoni ni resta arquitectònica hem de creure que mai no devia passar de simple capella o sufragània dependent d’alguna església veïna, possiblement de Sant Sebastià del Sull o de Sant Ponç de Molers L’advocació de Sant Sadurní, d’origen molt antic, fa pensar en l’existència d’un edifici també molt antic del qual la documentació conservada gairebé no es fa ressò, almenys fins ben entrada l’edat mitjana El document datat l’any 839, però que cal considerar del segle XI, on es relacionen els censos que la Seu d’…
Fredrik Reinfeldt

Fredrik Reinfeldt
© Gunnar Seijbold / Regeringskansliet
Política
Polític suec.
Graduat en administració d’empreses per la Universitat d’Estocolm 1990, s’afilià al Partit Moderat, de les joventuts del qual fou successivament vicepresident 1988-90 i president 1990-92 de la secció regional d’Estocolm i president del comitè executiu 1992-95 Del 1992 al 2003 fou membre de la secció regional dels Moderats a Estocolm, i aquest any accedí a la presidència del partit L’any 1991 fou regidor d’Estocolm i aquest mateix any fou elegit per primer cop diputat al Parlament Riksdag , i en el període1999-2003 fou membre del comitè executiu del seu partit a la cambra, on formà part de…
Alfons III d’Astúries
Història
Rei d’Astúries (866-910).
Fill d’Ordoni I A la mort del seu pare 866 fou elegit per a succeir-lo, però Fruela Bermúdez, comte de Galícia, li usurpà el tron Alfons hagué de marxar a Castella, però poc temps després recuperà la corona El 873 sostingué els Banū Qasī enfront de l’emir de Còrdova, Muḥammad I Més tard ajudà el muladita de Mèrida, Ibn Marwān, i ambdós venceren l’exèrcit cordo vès prop del Duero 876 L’any següent Ibn Marwān hagué d’abandonar Badajoz i es posà sota la protecció d’Alfons Mentrestant Muḥammad I intentà d’acabar amb l’expansió territorial del regne astur i envià contra Lleó i Astorga uns exèrcits…
Francisco Pizarro
Encontre d’Atahualpa i Pizarro a Cajamarca, Perú, segons un gravat de l’època colonial
© X. Pintanel
Història
Conqueridor extremeny.
Fill d’una família d' hidalgos empobrida, fou sempre un illetrat Participà en les guerres d’Itàlia i el 1502 anà a les Índies amb Nicolás de Ovando Lloctinent d’Alonso de Ojeda i de Vasco Núñez de Balboa, explorà part de Centramèrica i esdevingué alcalde de Panamà 1522 Home ja ric, uní la seva fortuna a la de Diego de Almagro i amb l’ajut d’Hernando de Luque organitzà una primera expedició al Perú 1524-25, que fou un fracàs Fallida una segona expedició 1526-28, Pizarro es retirà a l’illa del Gallo, on quedà amb dotze companys els tretze de la fama, mentre Almagro anava a Panamà a…
Jörg Haider
Política
Polític austríac.
Estudià dret i el 1976 s’uní a l’ultradretà Partit de la Llibertat Austríac Freiheihtspartei Österreichs FPÖ, fundat per antics membres nacionalsocialistes, del qual esdevingué líder deu anys més tard, i adoptà una retòrica antiimmigració que li feu augmentar substancialment l’electorat El 1989 fou elegit governador del land de Caríntia, càrrec que hagué de dimitir el 1991 per unes declaracions favorables al nazisme, però fou reelegit en el càrrec el 1999 i el 2003 En les eleccions parlamentàries d’octubre del 1995 aconseguí el vot del 22,6% de l’electorat i es convertí d’aquesta manera en el…
La costa de Felanitx
El gatovell Launaea cervicornis és una mata en forma de coixinet espinós, endèmica de Mallorca i Menorca, i característica de costes rocoses com la de Felanitx Jesús R Jurado La costa de Felanitx 27, entre els principals espais naturals de Mallorca La costa de Felanitx, més baixa que la de Manacor just al nord, ha estat encara més afectada per l’ocupació turística del litoral N’han restat estalvis dos fragments, avui protegits Sa Punta i S’Algar, vora Porto Colom i el conjunt de cala Mitjana, cala Sa Nau i cala Brafi, al sud Ens trobem aquí amb una constitució geològica, flora i fauna…
El naixement del riu de l’Algar
Els anomenats "frares", sorprenents monòlits calcaris que apareixen profusament en un ampli sector de l’obaga de la Serrella Ernest Costa El naixement del riu de l’Algar 29, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic El riu de l’Algar neix al barranc dels Sacs, al vessant occidental de la serra de Bèrnia, i recull les aigües que per barrancs i rierols davallen de les serres del Ferrer, Carrascar de Parcent i Almèdia Al llarg del seu recorregut travessa la vall de Tàrbena, coberta d’ametllers i garroferes, encaixant profundament en les calcinals eocenes de la serra Bèrnia, on forma…
La serra de Benicadell
La serra de Benicadell té una topografia molt abrupta i uns perfils força agressius, com es fa palès en aquesta perspectiva des de la Vall d’Albaida aquesta comarca queda separada de la del Comtat justament per la serra de Benicadell Ramon Dolç La serra de Benicadell 26, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic Benicadell s’aixeca com un extraordinari tascó de 1100 m d’altitud sobre les valls dels rius d’Albaida i Alcoi, separant les comarques de la Vall d’Albaida i el Comtat El seu relleu és especialment accidentat, amb forts pendents que culminen en una imposant…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina