Resultats de la cerca

Vida Barceloní d’adopció, feu de periodista i editor de la collecció literària "La Novella d’Ara" 1923 Després de fer de promotor teatral de l’actriu Teresina Teresina Boronat, fou contractat per la Gaumont per treballar a França i Alemanya com a escenògraf Participà en el film de tema espanyol Maison de danses 1931, Maurice Tourneur de la Pathé, i des de París escriví per a la revista barcelonina "Films Selectos" 1930-37 De nou a Catalunya, feu de corresponsal de premsa i dirigí el setmanari "Cine-Art Moderna revista de cinema" 1933-35 també collaborà en "Cinegramas" i "Arte y Cinematografía…

Vida De nen, cantà a les capelles de diverses esglésies napolitanes i de seguida inicià els estudis de cant amb G Vergine i V Lombardi, tot i que la seva formació fou principalment autodidàctica S’inicià professionalment cantant en cafès, fins que fou descobert per un empresari que li pagà una borsa d’estudis per a ampliar la seva tècnica Debutà el 1894 al Teatro Nuovo de Nàpols amb l’òpera L’amico Francesco , de Mario Morelli, però obtingué el primer gran èxit al Teatro Massimo de Palerm, el 1897, amb La Gioconda El mateix any actuà a La bohème , a Liorna, poc després a L’Arlesiana , de…

Els incidents s’iniciaren a la zona del litigi el 1928 i, malgrat la conferència panamericana de conciliació a Washington, s’incrementaren els interessos internacionals i la presència dels grans monopolis petroliers agreujaren la situació fins a esdevenir guerra oberta el 1932, encara que oficialment no fou declarada pel Paraguai fins al maig del 1933 Les forces paraguaianes del general Estigarribia guanyaren aviat nombroses posicions a les bolivianes del general Kundt substituït després per Peñaranda fins a ocupar Ballivián 1934, al riu Pilcomayo, i avançar per territori bolivià Després d’…

Estudià clarinet i posteriorment saxòfon alt, si bé més endavant es decantà definitivament pel saxòfon tenor, instrument amb el qual, des dels anys cinquanta, es convertí en una figura destacada de l’escena jazzística de Buenos Aires Influït inicialment per John Coltrane, anà evolucionant cap a formes musicals pròpies en què fusionà el free-jazz amb els ritmes i les melodies llatinoamericans A banda de la seva nombrosa discografia al capdavant dels seus propis grups, collaborà amb primeres figures del jazz d’avantguarda dels anys seixanta i setanta, com ara Don Cherry i Carla…

D’extració social humil, treballà de relligador de llibres i de velluter S’inicià en el teatre en el món de les companyies d’afeccionats, i es donà a conèixer com a autor al Principal d’Alacant, amb el drama Los cómplices y el desheredado 1849, que fou seguit d’altres obres castellanes com La destrucción de Sagunto , no estrenada, i la revista Diciembre y Enero 1870 En català o bilingües, escriví diverses peces còmiques, entre les quals cal esmentar A falta de buenos, o Rafaela la filanera 1855, El sereno d’Alfafar 1858 i El mejor marido, o Cento el de Meliana 1858, estrenades al Princesa de…

Estudià composició amb el mestre Juan Orrego-Salas i amb Gustavo Becerra Posteriorment continuà perfeccionant els seus estudis al Centro de Altos Estudios Musicales, fundat a Buenos Aires per Alberto Ginastera amb el finançament de la Fundació Rockefeller, i també a l’Instituto Di Tella Inicià la seva presència creativa a Xile a la dècada del 1960 al costat de Sergio Ortega, on rebé la influència del dodecatonisme Les seves obres més destacades són Suite Sine Nomine , per a piano 1962, dues sonates per a piano 1963 i 1965, La Ausencia , cicle de cançons 1962, El Hombre Acecha i…

Estudià al Conservatori Nacional de Santiago amb J Aldunate i D Pey, i orgue a la facultat d’arts amb J Perceval Durant el període 1964-66 fou alumne d’Alberto Ginastera a l’Instituto Torquato Di Tella de Buenos Aires A la mateixa ciutat, també fou alumne de I Xenakis i Maurice Le Roux El 1967 viatjà a París, on rebé classes de JJ Grünewald orgue i d’A Jolivet i M Deutsch composició A  Alemanya estudià amb Diether de la Motte Fou professor d’orgue i composició al Conservatori Nacional de Santiago de Xile Entre les seves obres destaquen Instantes cinc peces per a orquestra, 1966,…

Estudià a Munic amb P Bender i a Oslo amb R Bjärne Debutà el 1936 com a Pinkerton en una versió alemanya de Madama Butterfly de la companyia del Bayerische Landesbühnen Treballà als teatres d’òpera d’Augsburg, Dresden i Oslo i el 1946 ingressà a la companyia de la Berlin Staatsoper, on romangué fins el 1949 Aquest darrer any passà a l’Òpera de Munic i entre el 1961 i el 1966 actuà regularment als Festivals de Bayreuth tot interpretant papers wagnerians, entre els quals els de Sigfrid i Parsifal Del 1951 al 1953 cantà al Covent Garden de Londres i el 1952 actuà a la Metropolitan Opera House de…

Estudià música a Viena i el 1922 debutà a Zagreb com a Charlotte Werther Posteriorment cantà a la seva ciutat natal, a Viena i a Frankfurt, ciutat on fou dirigida per C Krauss, amb qui es casà El 1930 es traslladà a Viena i cinc anys més tard a Berlín, on cantà a la Staatsoper Del 1937 al 1944 formà part de la companyia de l’Òpera de Munic Estrenà diverses òperes de R Strauss Arabella , 1933 Friedenstag , 1938 Capriccio , 1942, de qui es convertí en especialista, amb memorables interpretacions en Electra , El cavaller de la rosa i Ariadne auf Naxos D’entre els més de vuitanta títols…

Estudià al Conservatori de Torí, on fou deixeble de F Alfano Format inicialment com a violoncellista, actuà en l’orquestra del Teatro Regio de Torí fins que el 1928 fou sollicitat a Florència, on collaborà en la formació de l’Orquestra del Maggio Musicale amb V Gui Interessat per la música italiana contemporània, dirigí estrenes d’obres de F Busoni o L Dallapiccola En 1936-43 i en 1945-53 estigué al capdavant de l’Orquestra Simfònica de Roma i dirigí nombrosos enregistraments, especialment operístics El 1953 fou contractat com a director de l’Orquestra de l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma i…