Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic La primera, conservada al Cançoner de Saragossa i al Cançoner de l’Ateneu , s’adreça a un «capellà Fajadell, beneficiat en la Seu de Barcelona», que ha estat identificat amb el prevere Joan Fajadell, íntim de Joan II d’Aragó la segona ataca un personatge, que rep violents insults, però de qui no consta el nom la tercera, que posa en marxa tot un seguit d’humorístics esments de textos jurídics, ridiculitza un tal Mallol, que ha estat absolt de cert delicte En tots tres poemes, cada estrofa acaba amb l’expressió panadera , rimant amb el vers anterior en…

Fill del comte Arnau Ramon i successor del seu oncle Bernat Ramon Fou un dels personatges que intervingueren en les negociacions catalanoaragoneses que portaren el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV al govern d’Aragó 1137 i fou un gran collaborador d’aquest darrer prengué part en la conquesta de Lleida i probablement de Tortosa el comte premià aquests serveis confiant-li la plaça de Fraga També ajudà el seu senyor en la guerra contra Sanç VI de Navarra, en la qual caigué presoner El 1157 féu testament i posà el seu fill menor i el govern del comtat sota l’alta senyoria de l’orde de l’…

Es presentà a l’infant Alfons en el setge de Càller 1324 Jaume II, tot i reconèixer-lo, no li permeté de viure a la cort, on retornà quatre vegades del 1325 al 1330 com a ambaixador del rei de Tilimsen per tractar una pau Finalment, Alfons II el féu membre del seu consell i li donà uns feus de Sardenya, on l’envià amb tots els honors l’any 1333 Fou veguer de Càller 1337-41 Prengué part en la campanya del Rosselló, on fou armat cavaller 1344 Tornat a Sardenya, el governador Guillem de Cervelló el posà com a lloctinent seu a Càller, mentre ell s’ocupava de la defensa de l’illa Mort Cervelló el…

La Ferreria Barcelonesa va ser establerta al mes de setembre del 1857 L’establiment era al terme municipal de Sant Martí de Provençals, al barri del Poble Nou Tenim poca informació dels tres anys i mig que va funcionar Va treballar amb un capital social de 125 000 duros o “pesos fuertes”, equivalents a dos milions i mig de rals El despatx era al núm 44 del carrer de la Mercè, a Barcelona, i el seu administrador es deia B Albert i Serra La fàbrica es posà en marxa el 10 de gener del 1859 i el 1861 entrà en procés de liquidació El Diari de Barcelona informà que els accionistes perdrien només 35…

Organitzat pel Centre Atlètic Laietània, posà durant anys el punt final a la temporada d’atletisme en pista, ja que es disputava l’últim diumenge d’octubre o el primer de novembre La primera edició tingué lloc l’1 de novembre en unes pistes improvisades al parc municipal de Mataró L’any 1947 es disputaren proves femenines per primer cop El mal estat de les installacions provocà la suspensió del trofeu durant unes quantes temporades, fins que s’adequaren les pistes conegudes com de Mossèn Plandolit, que foren la seu del trofeu durant dues dècades La inauguració de l’…

S’inicià al Club d’Escacs Barcelona, i el 1928 es feu càrrec de la secció de problemes de la revista Els Escacs a Catalunya Ha compost més de 300 problemes i fou l’inventor d’un nou tema de composició que porta el seu nom El 1935 posà en marxa la Sociedad Española de Problemistas de Ajedrez El 1941, inicià la publicació de la revista Problemas , de gran prestigi a tot el món Rebé la medalla al mèrit esportiu de la Diputació de Barcelona 1967, la medalla de plata de la Federació Espanyola d’Escacs 1971 i la medalla al mèrit esportiu de la Federació Catalana 1972 També fou jutge internacional…

Pare de Manuel Ibern Alcalde, fou conegut com Polichón Fou directiu del Club Natació Barceloneta i entrà a formar part de la comissió esportiva de l’entitat 1953, que arribà a dirigir 1960 Aconseguí disposar de la piscina coberta municipal del passeig Marítim, que l’Ajuntament de Barcelona cedí en usdefruit al seu club 1968 També exercí d’entrenador de natació i waterpolo Com a primer entrenador, assolí un equip de waterpolo que posà fi al domini del Club de Natació Barcelona a partir del 1969, però deixà el càrrec el 1970 Fou premiat amb la medalla al mèrit del Collegi Català d’Entrenadors…

Anava des de Tolosa fins a l’Atlàntic Comprenia de primer les ciutats de Tolosa i Bordeus, capitals alternants, i Agen, Angulema, Santes, Poitiers i Perigús, i ben aviat 462, regnant Teodoric les de la Narbonesa o Septimània El conjunt pertanyia a les dues províncies romanes d’Aquitània, la Novempopulània i totes dues Narboneses Per això rebé també alguna vegada Sidoni Apollinar, 473 el nom de Septimània, nom, però, que passà a designar després la Narbonesa estricta Al nou regne de Tolosa s’establiren els visigots retornats d’Hispània, potser uns 80000 L’expansió dels visigots fou ràpida i…

Situada als contraforts de les Cevenes, és el centre d’una important regió minera de difícil extracció carbó, pirites, on s’ha desenvolupat un gran nucli industrial ferro, acer, productes químics i tèxtils Entroncament ferroviari Antic establiment romà, Alès no adquirí relleu fins al s XI El 1200 esdevingué la seu d’una conselleria i el 1243 fou annexionada per Lluís IX Durant el s XVI fou un dels principals centres protestants d’Occitània El 1629 Richelieu posà fi a les guerres de religió mitjançant l’edicte de Gràcia d’Alès, que suprimí els privilegis polítics i militars dels protestants,…

És situada entre Monte Falterone i l’Adriàtica, en un emplaçament favorable al comerç punt d’encreuament de vies de comunicació amb Ravenna, Faenza, Rocca San Casciano i Cesena, les quals surten de la Piazza Maggiore, al centre de la ciutat, i la divideixen en quatre barris, a l’exterior dels quals s’estenen les àrees urbanes recents L’activitat econòmica deriva bàsicament de l’agricultura, molt pròspera al seu rerepaís Indústria tèxtil seda artificial, química colorants, sabates i mobles Fundada probablement al s II aC, a l’edat mitjana es posà al costat dels gibellins, i al s XVI passà als…