Resultats de la cerca

S’encarrega de la gestió, la conservació i la divulgació del Cau Ferrat, el Museu Maricel, el Palau Maricel i el Museu Romàntic Can Llopis, com també de les seves colleccions Els museus de Sitges, el Cau Ferrat la casa estudi del pintor i escriptor Santiago Rusiñol el Maricel de Mar que acull colleccions d’art des del romànic fins al segle XIX, la pinacoteca i la collecció marinera d’Emerencià Roig, i el Museu Romàntic-Can Llopis casa del segle XIX que inclou la collecció de nines antigues de Lola Anglada constitueixen el conjunt patrimonial més important i significatiu de la…

Es llicencià el 1947 a la Universitat de Barcelona, un any després es va collegiar i el 1950 es va doctorar en Medicina i Cirurgia a Madrid Amplià estudis a Kiel amb Wolfgang Bargmann Fou catedràtic d’Histologia i Anatomia Patològica de les universitats de Santiago de Compostella 1960, Sevilla 1964, on exercí també de vicedegà 1967-70, i Barcelona 1971, de la Facultat de Medecina de la qual fou vicerector fins el 1973 D’acord amb els avenços de la disciplina, dividí en tres la seva càtedra anatomia patològica 1980, biologia cellular, i histologia Autor de més de cinquanta…

Estudià piano amb J Castillo a Guatemala A Santiago de Xile realitzà estudis d’humanitats 1930-33 i posteriorment anà a Brusselles, on estudià piano, harmonia, contrapunt, anàlisi musical i musicologia 1933-36 De tornada a Mèxic, el 1937, hi estudià direcció d’orquestra amb S Revueltas Fou professor de teoria musical al Conservatori Nacional de Ciutat de Mèxic 1942-65 i a l’Escola d’Arts de Villahermosa 1965-68 En el seu treball destaca l’ús de la música folklòrica del seu país A més, fou un dels primers compositors mexicans dedicats a la música electrònica i la música concreta…

Vida Es formà musicalment amb el mestre de capella de la catedral d’Oviedo, Pedro Rodrigo Durant la major part de la seva vida ocupà el magisteri de capella de la catedral de Mondoñedo Galícia La seva obra més important és Institución harmónica Madrid, 1748, un tractat on es combinen aspectes teòrics i pràctics del cant pla i de la polifonia La seva posició pot considerar-se conservadora També publicà el tractat Razón natural y científica de la música Santiago de Compostella, 1760, on es critiquen les teories d’Antonio Rodríguez de Hita, i un altre, titulat Reparos músicos Madrid…

Es formà musicalment a la catedral de Sigüenza, on ingressà com a infant cantor el 1707 En 1717-18 exercí com a mestre de capella de la catedral d’Astorga, i se sap que fou candidat a la plaça de la catedral de Salamanca, intent en el qual no reeixí El 1719 fou nomenat mestre de capella de la catedral de Santiago de Compostella El 1723 es traslladà a Madrid, al monestir de La Encarnación, del qual havia obtingut la plaça de mestre de capella i on residí fins a la seva mort De la seva obra es conserven més d’un centenar de composicions llatines, com també una seixantena d’obres en…

A vuit anys fou admès com a nen cantor a la catedral de Saragossa Probablement en aquesta seu coincidí amb els seus germans José i Valero El 1731 obtingué la plaça d’organista de la catedral de Tortosa, càrrec que ocupà fins a la seva mort El 1761 fou membre del tribunal d’oposicions per a la plaça d’organista de la catedral de València, que guanyà Manuel Narro En el decurs de la seva tasca d’organista a la seu tortosina tingué com a mestres de capella Josep Escorihuela i Valero Moreno Polo, el seu germà Joaquín Iturralde fou el successor com a organista de la catedral de Tortosa La seva…

Cursà estudis a la Universitat de Santiago de Compostella i al Conservatori de Madrid Collaborador des del 1929 del Centro de Estudios Históricos de Madrid, fins el 1934 es dedicà a l’estudi del folklore d’Extremadura i Galícia per al Cancionero de Menéndez Pidal El 1935 fundà l’associació Cantores Clásicos Españoles, dedicada a la difusió de la música antiga espanyola Després de la Guerra Civil s’exilià a Mèxic, on fou redactor de la revista "Nuestra Música" i director de la secció historicomusical de l’Instituto Nacional de Bellas Artes y Letras, des d’on treballà sobre el…

Conegut com Miguelito López Abril , es formà en el Santiago Apòstol de l’Hospitalet de Llobregat i l’any 1969 fitxà pel FC Barcelona, on debutà amb el primer equip en la temporada 1972-73 Jugà en l’equip blaugrana fins la temporada 1978-79 i aconseguí dues Copes del Rei 1978, 1979 Posteriorment jugà en el Manresa EB 1979-81, el Caja Ronda Màlaga 1981-83, el Joventut de Badalona 1983-84 i el Caja Àlaba 1984-85 Fou internacional juvenil, junior i disputà nou partits amb la selecció absoluta Com a entrenador, dirigí el Caixa Sabadell 1986-88, l’Universitari Barcelona 1988-89, 1992-…

Els seus membres foren personalitats properes a la Lliga Regionalista i que havien format part de la constitució del Comitè Olímpic Català Joan Ventosa Calvell com a president, Santiago Güell López, baró de Güell, i Josep Elias Juncosa com a vicepresidents, i els secretaris Enric Ràfols o Josep Mesalles Diverses comissions foren presidides per Manuel Garriga Roig economia, Joan Gamper tècnica, Narcís Masferrer propaganda i Josep Maria Co de Triola premsa També es constituí un comitè d’honor presidit pel rei Alfons XIII, Francesc Cambó, el marquès de Comillas i Josep Pich i Pon Però el fracàs…

Autodidacte, es formà sota el mestratge de Santiago Vidiella Establert a Barcelona, hi compaginà la feina de comerciant i sastre amb les investigacions a l'Arxiu de la Corona d'Aragó Publicà La caja de Valderrobles o la Peña de Aznar la Gaya 1905, notícies històriques de la contrada de Vall-de-roures, Don Blasco de Aragón, Señor de Morella que el 1909 presentà al Congrés d'Història de la Corona d'Aragó i El Fuero de Sobrarbe 1917 Collaborà activament amb el Servei d’Investigacions Arqueològiques de l’Institut d’Estudis Catalans del 1916 al 1925 Entre altres treballs, publicà El…