Resultats de la cerca

En la butlla del papa Joan XIII de confirmació de béns a favor del monestir de Gerri de l’any 966, consta l’església de Sant Martí a la vall d’Estaon, l’actual Sant Martí de la Torre de Cabdella, amb les esglésies de Santa Coloma i Sant Sadurní esment que ens porta a suposar que aquest Sant Sadurní pot correspondre amb Sant Sadurní de Gramenet L’any 1224 l’abat Frèdol de Gerri signà un acord amb Guillem de Miralles sobre les qüestions que tenien els seus vassalls respectius, de Gramenet i Ancs Desconeixem en quin moment Gramenet deixà de pertànyer al monestir de Gerri, però l’any…

D’aquesta església avui desapareguda, i de la qual fins i tot s’ignora el lloc exacte on era situada, en tenim molt poques notícies la trobem documentada amb certesa per primera vegada en l’acta de consagració de l’església de Sant Cebrià d’Aqualonga el 18 d’octubre de 1047, en la qual es fa constar que Sant Joan queda exclós de la seva dependència per tal com pertanyia al monestir de Sant Cugat per donació que havia fet a favor seu una dona anomenada Riquilda Un altre document on s’esmenta aquesta església data de l’any 1080 segons l’escriptura, un clergue anomenat Ramon Seniofred féu…

Inicialment aquest castell s’anomenà de Follia Depengué de la canònica de Sant Vicenç de Cardona per donació dels vescomtes de Cardona Aquest castell es documenta per primera vegada l’any 1040, data en què es consagrà l’església de Sant Vicenç de Cardona, i entre les possessions de l’esmentada canònica figuren el castell, l’església i la vila de Follia , cedits pel bisbe d’Urgell i el vescomte de Cardona, Eriball, com a dotació de la nova església El…

El poble de Gotarta és situat a l’interfluvi entre els barrancs de Raons i de la Font-vella En l’inventari d’esglésies de la darreria del segle XII pertanyents a la mensa del monestir de Santa Maria de Lavaix, s’esmenta l’església de Sant Miquel de Gotarta, segurament la predecessora de l’actual església parroquial, dedicada a santa Cecília, petit edifici exempt amb campanar de torre D’antuvi, la història de Gotarta estigué relacionada amb la baronia d’Erill i més tard amb la senyoria del monestir de Lavaix Els fogatjaments i capbreus consignen la successió d’ambdós dominis, és a dir, el dels…

Els vestigis d’aquest castell es troben sobre l’ermita de Mare de Déu de la Pietat de Sant Quilis, al nord de Santa Liestra, en un estratègic monticle emplaçat a l’interior d’un meandre del riu Éssera Abans del segle XI aquesta fortalesa era coneguda amb el nom de castell Pelat L’any 925 Leu, Altemir i Alaric vengueren a l’abat Ramir d’Ovarra una vinya “ in castro Pelato, circa rivo Esera, iuxta monasteriu Esvu ”, per nou sous Després de les incursions musulmanes de principi del segle XI el lloc de Sant Quilis restà en mans dels senyors de Santa Liestra, que cediren el seu domini…

La caseria de Sant Llorenç es localitza a l’extrem meridional del terme, als vessants de la serra de la Pedrera L’acta de consagració de Sant Martí de Montanyana 1026 reporta una dotació amb terres ad ipsas fexsas Sancti Laurenti És la primera notícia del lloc A partir del segle XII els barons d’Erill senyorejaren l’indret i afavoriren la presència dels hospitalers Al febrer del 1179 Ponç d’Erill va cedir al rei Alfons el Cast els drets que tenia a la Saida i també el castell i la fortalesa de Sant Llorenç que li havia concedit Podem suposar que posteriorment els Erill traspassaren llurs…

L’any 1173, el rei Alfons I de Catalunya-Aragó va autoritzar l’abat del monestir de Sant Miquel de Cuixà, senyor d’ençà del segle X de la vila de Baó, a construir “una fortificació o clos tan fort com fos possible, feta de terra o de pedres, i també una torre i uns valls” Sembla que també hi devia haver un castell, ja que l’any 1261 hom troba documentada l’existència de Pere Berenguer, castlà de Baó El 1478 fou venuda una casa situada a la fortalesa del lloc de Baó Actualment, d’acord amb els estudis fets per Bayrou i Castellví, sembla que en aquesta població hi ha restes d’un…

Nascut en una família benestant de la burgesia catalana, es casà amb Montserrat Tusell, matrimoni gràcies al qual s’endinsà en el món de les assegurances Home profundament religiós, presidí la Federació de Joves Cristians, moviment apolític del qual fou un dels principals impulsors El 1935 fou nomenat director del diari "El Matí", càrrec que deixà en haver de fugir de Barcelona el 1936 Després de passar per França i Itàlia, la família s’establí a Sevilla, i el 1939 a Madrid, on Millet continuà en el món de la banca i les assegurances De retorn a Barcelona, conscient de la situació de la…

Llicenciat en filosofia per la Universitat Pontifícia de Sant Tomàs, de Roma 1973, ha centrat la seva tasca investigadora en la història d’Artà, l’eremitisme i la cultura popular cançoner, festes de sant Antoni, etc També ha realitzat diferents estudis biogràfics sobre personatges artanencs Part de la seva obra ha quedat recollida com a presentacions i pregons de fires i festes Collabora en les revistes Bellpuig, Bolletí de la Societat Arqueològica Lulliana i Comunicació Ha estat president del Museu Regional d’Artà 1979-88 Entre les seves obres cal destacar Historia de la ermita de Betlem…

Monjo benedictí originari d’una família noble, estudià al monestir de Reichenau sota el mestratge de l’abat Berno i professà en aquest mateix monestir l’any 1043 Fou un intellectual amb amplis coneixements i interès per disciplines tan variades com la història, la música o l’astronomia La seva contribució més important és una cronologia des dels orígens de l’era cristiana fins a l’any de la seva mort, on recull moltes notícies d’interès musical També fou l’autor del tractat Opuscula musica , on parla dels modes gregorians i rebutja la notació dasiana proposant-ne una altra per a…