Resultats de la cerca

Doctor en Literatura Moderna per la Universitat Paul Valéry de Montpeller, es formà com a actor al centre René Simon i a l’Escola Internacional Jacques Lecoq de París Entre 1989 i 1992 treballà al Centre Dramàtic Nacional de Borgonya, a Dijon Fou redactor en cap de la revista Les Cahiers de Prospero especialitzada en l’escriptura teatral contemporània És autor, entre d’altres, de Ruptures 1981, Vie et mort de Pier Paolo Pasolini 1984, Croisades 1988, Iphigénie ou le Péché des dieux 1991, Medee Black 1992, Les deux terres d’Akhenaton 1994, Zoo de nuit 1997, Faits divers 1998 i…

El 1952 fundà a Lió el Théâtre de la Comédie, que dirigí fins el 1957 Tot seguit es feu càrrec del teatre de Villeurbanne, i maldà per atraure un públic d’obrers El 1972, amb Robert Gilbert, Patrice Chéreau i altres compartí la direcció fins el 2002 del Théâtre National Populaire, installat a Villeurbanne Trobà una escriptura personal a partir de les propostes de Brecht sobre el teatre èpic George Dandin 1958 i Tartuffe 1962, de Molière Edward the Second 1960, de Marlowe  La seconde surprise de l’amour  1959, de Marivaux  Troilus i Cressida 1964, de Shakespeare, i també sobre textos propis…

Fill del cantant Manuel Gas i germà de l’actor i director teatral Mario Gas, estudià al Conservatori Municipal de Música de Barcelona amb Joan Gibert, Joaquim Zamacois i Joan Massià Als anys seixanta fou pianista de jazz i tocà, entre altres, amb Gerry Mulligan, Stéphane Grappelli i Bill Coleman Intsallat a Madrid el 1968, fou també durant molts anys músic d’estudi i acompanyant i director musical de cantants populars, entre els quals Nino Bravo, Lola Flores, Víctor Manuel, Miguel Ríos i Rocío Jurado Formà part també de diverses orquestres de jazz , i feu versions del repertori…

Llicenciada en filologia catalana 1997, ha publicat diversos llibres En poesia cal destacar Teories d’amor i desig Recull de sonets 1992, Terra i cendra 1993, Murades de sensacions 1995, Cadència 1998, Mans de carboni 1999, Gènesi 2000, Synthesis 2000, Singàmia 2001, Panys en la penombra 2001, El cromatisme dels mots 2002, Territori d’encluses 2005, La veritat i el límit 2007, Canelobres que enlluernen 2008,  Rere la màscara 2008 i Poemes pictòrics 2016 En assaig ha publicat La poesia de Bartomeu Fiol Sense decòrum a la recerca de la veritat 2000, La poesia de Jaume Pomar El poderós exorcisme…

Llicenciat en ciències polítiques i estudis africans, estudià a la Universitat de Witwatersrand 1973–76 Posteriorment, estudià art a la Johannesburg Art Foundation 1976–78 i mim i teatre a L’École Internationale de Théâtre Jacques Lecoq, París 1981–82 Durant la dècada dels vuitanta fou director artístic de diverses sèries de televisió i llargmetratges Dins l’àmbit teatral treballa com a actor, director i dissenyador, i també en espectacles de titelles És autor de nombrosos dibuixos per als seus projectes teatrals i per a les seves pellícules animades la primera, del 1989, que ha…

La seva pintura és de caràcter expressionista, curosament realitzada i molt personal L’any 1950 formà part del collectiu artístic grup Postectura Des del 1964 treballà, també, en l’ensenyament de l’art i creà el grup artístic Estampa Popular a Barcelona Amb el seu marit Ricard Creus participà en la fundació de L’Arc 1967, escola de tècniques d’expressió Collaborà en l’orientació pedagògica d’educadors És autora de llibres de pedagogia artística i de divulgació de la història de l’art i individualment publicà una collecció de tres llibres anomenada De l’art modern , formada per De l’…

Fill de Tommaso Ristori, actor i músic, estrenà les seves primeres òperes a Pàdua, Venècia i Bolonya El 1715 es traslladà a Dresden, on es guanyà la vida com a compositor en el Teatre Còmic Italià El 1717 era director musical de la capella polonesa de Varsòvia, entre els músics de la qual hi havia el flautista JJ Quantz i el violinista F Benda El 1731 viatjà a Sant Petersburg, on reestrenà la seva opéra-comique Calandro 1726, fet que significà, possiblement, la primera representació d’una òpera italiana a Rússia Quan morí l’elector Frederic August I, el 1733, Ristori perdé la…

S’inicià en la música a treze anys tocant el clarinet El 1940 entrà en l’orquestra de Lionel Hampton, i el 1944 en la de Billy Eckstine, des d’on es projectà com un dels pioners del saxo tenor en l’estil bop Els primers anys de la dècada dels cinquanta treballà un altre cop a Los Angeles, sobretot amb el també saxo tenor Wardell Gray L’addicció als estupefaents, però, dificultà la seva carrera durant quasi tota la dècada Recuperat, visqué a Europa del 1962 al 1976, tocant com a solista acompanyat per músics com Kenny Drew i Tete Montoliu El 1986 fou l’actor principal del…

De família d’immigrants judeorussos, s’inicià professionalment a l’inici de la dècada de 1970 com a guionista de programes de televisió La seva primera incursió en el cinema fou com a guionista dels films  Silent Movie 1976 i High Anxiety 1977, dirigits per Mel Brooks Debutà a la direcció el 1982 amb Diner , una comèdia dramàtica autobiogràfica amb la qual fou candidat a un Oscar com a millor guionista La seva producció posterior ha estat generalment ben rebuda Hom pot esmentar-ne The Natural 1984,  Good Morning, Vietnam 1987 i, especialment, Rain Man 1988, film amb el qual aconseguí l’Oscar…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Cyrk Films Pere Ignasi Fages, Barcelona, Institut del Cinema Català Joan Anton González, Barcelona ARGUMENT La novella homònima 1979 de Manuel Vázquez Montalbán GUIÓ Gustau Hernández, MEsteban FOTOGRAFIA Carlos Suárez Agfacolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Albert Danés MUNTATGE Joanna GSaladie MÚSICA Jordi Sabatés SO SIC INTERPRETACIÓ Juan Luis Galiardo Pepe Carvalho, Jean-Pierre Aumont Stuart Pedrell, Sílvia Tortosa vídua de Pedrell, Alejandra Grepi Charo , Albert Vidal, Eulàlia Ramón, Carles Lucena, Muntsa Alcañiz ESTRENA Barcelona en català i…