Resultats de la cerca

Fill d’un metge, estudià filosofia a Olomouc i dret a Viena No acabà, però, cap d’aquestes dues carreres i el 1794 ingressà a la cancelleria de l’exèrcit imperial en qualitat d’oficial, càrrec que ocupà fins el 1801 El 1811 fou nomenat conseller imperial a Viena Parallelament a la seva carrera professional, havia anat seguint estudis musicals Rebé lliçons de piano, cant, flauta, fagot i guitarra, i també estudià composició i harmonia Participà molt activament en la vida musical vienesa com a cantant i organitzador de concerts, i creà una collecció de partitures antigues que més…

Membre d’una nissaga de músics, aprengué a tocar la flauta amb el seu pare i feu la seva primera aparició pública a l’edat de vuit anys Realitzà gires de concerts arreu del país amb el seu progenitor Aquest l’envià a Munic, perquè estudiés i perfeccionés la seva tècnica musical amb el nou mètode creat per Theobald Böhm El 1852 succeí al seu pare com a primer flautista de l’orquestra de Dresden i des del 1856 fou professor al conservatori d’aquesta ciutat A més de compondre diverses fantasies per a flauta sobre temes d’òperes, juntament amb Julius Rühlmanns fundà la Dresden…

El seu pare era un músic alemany emigrat a Dinamarca Estudià amb Schall i Kuhnau, i en la seva joventut compongué una gran quantitat d’obres, que inclouen concerts per a violí i quartets de corda A divuit anys feu el seu debut oficial com a violinista Del 1829 al 1831 viatjà per Alemanya, França i Itàlia i entrà en contacte amb Cherubini i Spohr El 1834, Frøhlich fou nomenat kapellmeister de l’Òpera Reial Però la seva feble salut el forçà a renunciar el càrrec el 1844 i a deixar de compondre a partir del 1853 Les seves composicions són principalment instrumentals i la majoria s’…

Rebé les primeres classes de música del seu pare, mestre de capella a Danzig, i més tard anà a Varsòvia, on el 1638 era cantant i director de cor a la cort A la capital polonesa estudià composició amb Marco Scacchi i, al llarg de la seva vida, compaginà les seves obligacions en diversos càrrecs amb alguns viatges a Itàlia, concretament a Venècia i a Roma, on, probablement, conegué G Carissimi El 1652 fou nomenat mestre de capella del rei Frederic III de Dinamarca Els seus oratoris Congregantes Philistei i Viri Israelite mostren clarament la influència de Carissimi Compongué també …

Estudià a Leipzig i a París, i esdevingué un virtuós del violí Feu gires de concerts per Europa, amb una destacada actuació a Londres el 1866, i els EUA Durant una gira americana conegué la soprano Euphrosyne Parepa, amb qui es casà el 1867, i aquell mateix any crearen la companyia Parepa-Rosa, en la qual ella era solista principal, i ell, director i empresari Aquesta agrupació tingué molt èxit als EUA, on mantingué l’activitat fins el 1871 Dos anys més tard marxaren a Londres, on Euphrosyne morí al cap de poc temps Rosa fundà el 1875 la Carl Rosa Opera Company, al teatre…

Inicià la seva formació musical amb els seus pares i posteriorment ingressà a l’Escola de Música de Barcelona, on estudià piano amb C Poch i S Puche L’any 1978 guanyà el primer premi del Concurs de Joventuts Musicals celebrat a Vilafranca del Penedès Dedicat majoritàriament a la música contemporània, s’ha interessat també per altres estils musicals com ara el jazz , de manera que el seu catàleg, a més de peces orquestrals, de cambra i instrument solista, conté obres per a big band Com a pianista, ha fet concerts arreu del món, en solitari o formant part d’un conjunt de cambra,…

Estudià violí i viola a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma Fou un dels membres fundadors de I Musici, formació amb la qual feu gires arreu del món La seva fama com a solista començà arran de l’estrena, el 1954, del Concert per a viola de Giorgio Federico Ghedini, que dirigí Herbert von Karajan Formà part del Quartet Végh en 1978-80 i l’any 1985 constituí un trio amb la violinista Anne Sophie von Mutter i el violoncellista Mstislav Rostropovič Fou professor del Conservatori de Música de Milà 1961-65 i de l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma 1965-72 Actualment és professor de la Hochschule de…

Ingressà al Conservatori de Madrid, on estudià piano i violí Posteriorment amplià la seva formació a Bèlgica i Alemanya De nou a Madrid, fou segon director del teatre de l’òpera Després de la guerra oferí un seguit de recitals com a pianista i exercí la docència al Conservatori de Kassel Alemanya El 1944 fundà l’Orquestra de Cambra de Madrid i tres anys més tard fou nomenat director permanent de l’Orquestra Nacional d’Espanya, amb la qual actuà arreu de l’Estat espanyol i Europa Fou convidat reiteradament a dirigir la Societat de Concerts de París i l’Orquestra de la Suïssa…

Estudià al Conservatori de València, on obtingué diplomes en oboè, piano, direcció d’orquestra i composició Més tard fou deixeble d’I Markevitch i de V Wangenheim, amb els quals amplià la seva formació Debutà el 1970 amb les orquestres Nacional de l’Òpera de Montecarlo i Simfònica de RTVE Des del 1983 és director de l’Orquestra Simfònica de València, i ho ha estat també de la Nacional d’Espanya i de la del Conservatori de Sevilla Ha dirigit a Europa Països Baixos, Alemanya, França, Itàlia, Suïssa i Polònia, Amèrica EUA, Veneçuela, Mèxic, Uruguai i Puerto Rico i Àsia Japó, tant en …

Estudià composició amb JB Pastor, i orgue probablement amb JM Úbeda S’inicià com a director de la Banda Provincial de València i, més endavant, com a concertador i organista del Teatro Real de Madrid Després es traslladà a Barcelona, on fou mestre de capella i organista de la capella de Sant Josep Oriol i on també dirigí la Sala Aeolian dedicada a actes culturals i concerts Escriví música de cambra, música religiosa, sardanes, música per a cinema i, sobretot, sarsueles Amb aquest darrer gènere feu una contribució important al teatre líric català, amb obres com La legió d’honor…