Resultats de la cerca
Es mostren 5551 resultats
Rebollet
Antic terme de la Safor, que vers el 1400 comprenia el SE de la comarca, amb la vila d’Oliva i les alqueries de la Font d’en Carròs, Potries, Rafelcofer, l’Alcudiola de Rafelcofer, Beniflà i Elca, a les quals s’agregà el nou nucli de l’Alqueria de la Comtessa.
N'era el centre històric el castell de Rebollet dins el terme de la Font d’En Carròs, d’origen islàmic, esmentat des dels terratrèmols del 1598, que Jaume I donà el 1240 al noble d’origen germànic Carròs Fou tercer senyor de la baronia de Rebollet el seu net l’almirall Francesc Carròs i de Cruïlles mort vers el 1339, que fou succeït pel seu fill Francesc mort el 1343, per la filla d’aquest, Joana morta després del 1350, casada amb Ramon de Boixadors De la filla d’aquest, Alemanda Carròs, casada amb Berenguer de Vilaragut que el 1368 refeu el castell, destruït pels castellans el 1344, durant…
esquelet visceral
Anatomia animal
Esquelet de suport de les estructures branquials i mandibulars dels ciclòstoms i peixos, a partir del qual deriven molts elements de l’esquelet d’altres vertebrats.
En els ciclòstoms constitueix el suport cartilaginós de les bosses branquials, el qual és unit al crani per la part superior En els peixos consta de set arcs, anomenats arc mandibular, arc hioidal i arcs branquials L’arc mandibular integra la mandíbula, i és format pel cartílag de Meckel, que forma la mandíbula inferior, i el cartílag palatoquadrat o mandíbula superior L’arc hioidal forma el suport antena de la primera brànquia, i en els peixos de suspensió hiostílica i amfistílica constitueix la totalitat o una part del suport de l’arc mandibular Cadascun dels arcs branquials, com també l’…
literatura aljamiada
Literatura
Literatura que aparegué a la fi del segle XIII als regnes cristians de la península Ibèrica, entre els nuclis hebreus i àrabs existents després de la conquesta cristiana.
Aïllats de llurs correligionaris, aviat perderen el contacte amb la pròpia cultura i adoptaren la llengua, i sovint els temes, els gèneres i les formes literàries dels conqueridors, bé que continuaren emprant els caràcters aràbics i hebreus en l’escriptura Són conservats nombrosos texts aljamiats, sobretot en la literatura castellana, entre d’altres, traduccions i perífrasis de l’Alcorà, kharjes i la millor producció aljamiada, El poema de Yúçuf , del segle XIV, el qual narra, en caràcters aràbics, la història bíblica de Josep, en la versió musulmana, emprant fins i tot la mètrica castellana…
free-jazz
Música
Varietat de jazz sorgida els anys cinquanta i seixanta del segle XX als Estats Units, que es caracteritza per una manca total o parcial de tonalitat, de seqüència harmònica, d’estructura estròfica i de continuïtat rítmica.
Des d’un punt de vista tècnic, hom prescindeix de les regles harmòniques i dels esquemes tradicionals El timbre, sovint deformat per aconseguir una major expressivitat, passa a primer pla, i hom adopta sovint la polirítmia i l’atonalitat La improvisació no presenta limitacions de cap mena, i hom introdueix sovint elements de cultures musicals no occidentals Té els seus precedents en la música de Charles Mingus, Eric Dolphy i John Coltrane, i els seus representants més destacats són Cecil Taylor, Ornette Coleman, Albert Ayler, les orquestres de Sun Ra i C Bley, l’Art Ensemble of Chicago i…
,
esquaix

Esquema d’una pista d’esquaix
© fototeca.cat
Esport
Joc consistent a fer rebotre una pilota, mitjançant una raqueta, contra una paret.
La pista consta de quatre parets, que delimiten una superfície de planta rectangular, cobertes per un sostre, l’alçada mínima del qual és de 5,70 m A la paret frontal són marcades la línia de servei i la línia de falta, i al sòl, de fusta, els quadres de servei Les regles del joc consisteixen a tornar la pilota, de goma, de 23,3-24,6 g de pes, i de 39,5-41,5 millímetres de diàmetre, impulsada per una raqueta de 18,4 cm de diàmetre d’ample com a màxim, abans o després d’haver botat una sola vegada sobre la pista Pot rebotre en qualsevol de les quatre parets sempre que a la frontal ho faci per…
Michel Deutsch
Teatre
Autor dramàtic, poeta i assagista francès.
Influït per la reflexió sociològica sobre el poder del llenguatge, sobretot per Foucault, Barthes i Lacan, fundà el Théâtre du Quotidien i passà després al Théâtre National de Strasbourg Els seus primers títols més importants són Comboi 1980, El Sisisi 1986, Sit venia verbo 1988 i Feroe, la nuit 1989 Els anys noranta muntà obres de Schönberg Pierrot Lunaire , 1992 i WolfgangRihm Jakob Lenz , 1993, com també obres pròpies Aujourd’hui , 1991 Lumières I et II , 1995, en collaboració amb GLavaudant, J-CBailly i J-FDuroure Imprécation IV , 1996 Entre els seus darrers treballs, cal…
Dušan Makavejev
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic serbi.
Després de cursar psicologia a la Universitat de Belgrad, estudià realització a l’Acadèmia de Ràdio, Televisió i Cinematografia d’aquesta ciutat, i els anys cinquanta s’inicià en el cinema dirigint documentals Des del seu primer llargmetratge de ficció, Čovek nije tica ‘L’home no és un ocell’, 1965, el seu cinema es destacà per una combinació de crítica política i càrrega eròtica que li ocasionà problemes amb les autoritats Després de Ljubavni slučaj ili tragedija službenice PTT ‘La tragèdia d’una treballadora de correus’, 1965, es veié forçat a l’exili després de rodar WR-Misterije…
Ignacio Duato Barcia
Dansa i ball
Ballarí i coreògraf.
Començà a estudiar dansa a la Rambert School de Londres, des d’on Maurice Béjart l’incorporà als seus Ballets du XXe Siècle Completà la seva formació a Brusselles i a Nova York Des del 1981 fins al 1990 treballà al Nederlans Dans Theater contractat per Jiri Kylian, i aquest darrer any entrà com a director artístic i de coreografia del Teatro Lírico Nacional de Madrid, institució que remodelà i rebatejà com a Compañía Nacional de Danza, càrrec del qual dimití l’any 2010 L’any 1983 creà la seva primera coreografia, Jardí tancat , amb Maria del Mar Bonet Des d’aleshores ha realitzat moltes…
Bartolomé Bermejo

Bartolomé Bermejo
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor castellà.
Format a Flandes, n'assimilà les novetats estilístiques i la tècnica de l’oli Citat com a ciutadà de València 1468, on pintà Sant Miquel collecció Wernher, Anglaterra, procedent de Tous, a Daroca pintà 1474 els retaules de Sant Domènec de Silos la taula central és al Museo del Prado i de Santa Engràcia Treballà també a Saragossa, i hi originà una activa escola A Barcelona 1490 signà la gran pintura sobre fusta, Pietat , encarregada per l’ardiaca Lluís Desplà Museu de la Catedral de Barcelona, on el naturalisme flamenc s’hi manifesta ric en detalls El 1495 féu el cartó per al…
Andrzej Żuławski
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic polonès.
Format a França, fou ajudant d’ A Wajda És autor d’una obra melodramàtica i barroca amb una important presència de la ciència-ficció, iniciada a Polònia amb Trzeciej części nocy ‘La tercera part de la nit’, 1971 Després de la censura de la seva segona pellícula, Diabeł ‘El diable’, 1972, rodà les seves següents produccions sobretot a l’Estat francès L’important c’est d’aimer 1974, Possession 1980, La femme publique 1984 i L'amour braque 1985 En 1975-77 tornà a Polònia per dirigir Na srebrnym globie 'En el globus d'argent', adaptació al cinema de la novella homònima del seu avi Jerzy…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- 97
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina