Resultats de la cerca
Es mostren 3303 resultats
Ramon Puig i Gairalt
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat el 1912 Fou deixeble de l’Escola d’Art de Francesc d’A Galí i del Conservatori del Liceu El 1917 féu en un estil classicista la biblioteca pública del Vendrell, inaugurada el 1920, per al servei de Biblioteques Populars de la Mancomunitat Amb el seu germà Antoni féu un projecte historicista per a un gran Teatre de la Ciutat de Barcelona 1921 Viatjà per Europa i a Viena, on residí un quant temps, conegué l’obra de Hoffman, Loos, etc Esdevingué arquitecte municipal de l’Hospitalet, on projectà un pla general de la ciutat amb la prolongació del carrer de Corts fins al Llobregat 1928 i…
Renzo Piano
Arquitectura
Arquitecte italià.
Graduat per l’Istituto Politecnico de Milà 1964, en fou professor fins el 1968 Ha treballat amb Franco Albini , Louis Kahn, ZS Makowsky, Richard Rogers , amb el qual s’associà en 1970-78 i Peter Rice Des del 1981 té el seu propi estudi Renzo Piano Workshop amb oficines a París, Gènova i Nova York La seva obra és molt heterogènia, i inclou projectes industrials, estructures transportables, habitatges, obres d’enginyeria i urbanisme Ha obtingut importants guardons, entre els quals hi ha la Royal Gold Medal de la Gran Bretanya 1989, el premi Kyoto 1990, la Gran Creu de cavaller de l’orde del …
Santiago Cirugeda Parejo
Arquitectura
Arquitecte andalús.
Cursà la carrera d’Arquitectura a l’Escola Tècnica Superior de Sevilla i es titulà a l’Escola d’Arquitectura ESARQ de la Universitat Internacional de Catalunya Al final del segle XX i començament del XXI, obrí en el debat arquitectònic espanyol una nova via no estrictament formalista, centrada en la reflexió ètica, social i política de l’habitar en la ciutat contemporània Amb el seu estudi d’Arquitectura, “Recetas Urbanas”, plantejà la qüestió mitjançant un sistema d’intervencions més o menys efímeres que tracten d’aprofitar els espais públics i privats burlant la lògica…
TecnoCampus Mataró-Maresme

TecnoCampus (Mataró)
© Xevi Varela
Parc científic i de formació i innovació tecnològica inaugurat al novembre del 2010, amb seu a la ciutat de Mataró.
El TecnoCampus arrenca del projecte de prop d’un centenar de professionals del Maresme d’impulsar i implantar les tecnologies de la informació TIC a la comarca, objectiu que posteriorment amplià a altres àmbits empresarials, universitaris i tecnocientífics El 1999 l’Ajuntament de Mataró constituí la Fundació TecnoCampus Mataró-Maresme per a gestionar-ne la realització Hi participen també altres organismes, com ara el Consell Comarcal, i en són patrocinadors diverses empreses privades Pel que fa al finançament, hi han collaborat el Ministeri d’Innovació i Ciència, la Diputació de Barcelona, la…
Laboratoris Almirall
Farmàcia
Empresa farmacèutica fundada a Barcelona el 1943 per Antoni Gallardo i Carrera (1908-1988), amb seu a Barcelona.
Adoptà el nom del seu director farmacèutic, Víctor Almirall i Riu, d’acord amb la legislació de l’època L’any següent començà les activitats comercials i industrials Fins el 1994 tingué la seu central en diversos edificis del barri de Gràcia Els anys setanta obrí diverses plantes de producció a Catalunya Sant Celoni 1970, Sant Andreu de la Barca 1971 i Sant Just Desvern 1973, a més del centre d’Investigació de Sant Feliu de Llobregat 1971, installacions que amplià en anys successius El 1997 es fusionà amb el Grup Prodesfarma, creat el 1960 per Antoni Vila i Casas , fusió que…
Immobiliària Colonial
Partida
Societat dedicada a la compravenda i el lloguer de terrenys i habitatges creada el 1946 a Barcelona.
Fou creada amb la finalitat de gestionar l’important patrimoni immobiliari del Banc Hispanocolonial , bé que amb participació d’altres entitats financeres Prengué un fort impuls a la dècada de 1960, gràcies al fort desenvolupament econòmic d’aquells anys, i tingué una destacada participació en projectes urbanístics d’expansió de Barcelona, especialment a la confluència de les avingudes Diagonal amb Carles III Barcelona-2 El 1979 inicià les primeres promocions de venda d’habitatge a les grans ciutats de l’Estat espanyol El 1991 la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona es convertí en l’…
Construcció del Puig Alt Gran (el Port de la Selva)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix un pany de mur E Carreras Aquestes restes de construcció són al planell superior del Puig Alt Gran Aquest turó, de 242 m d’altitud és, però, el més alt de la zona El seu cim domina sobre les terres circumdants i una gran extensió de mar Mapa 259M781 Situació 31TEG217855 Es pot pujar a aquest cim des del Coll de les Guatlles, al seu vessant de llevant, on hi ha les ruïnes ja descrites que es troben a poca distància d’aquest cim per pujar-hi no hi ha cap camí ben definit Edificis A l’espai que forma el cimal hi ha dues grosses penyes que…
Castell de Peramola
Situació Aquestes filades de carreus a la façana d’una de les cases del poble són gairebé l’únic testimoni visible del que fou el castell de Peramola ECSA – V Roca Les restes del castell de Peramola es troben dins el nucli urbà, a la part més alta, al Cap del Carrer, en diversos edificis com el Casino i Cal Racó Mapa 34–12291 Situació 31TCG567578 Peramola és prop d’Oliana, a l’altre cantó del Segre S’hi accedeix per una carretera que arrenca de la comarcal 1313 MTV-VRM Història El lloc de Peramola és documentat des de l’any 1026 El seu castell fou llegat per Arnau Mir de Tost en…
Sant Mateu de Montnegre (Quart d’Onyar)
Art romànic
Situació Església parroquial refeta aprofitant elements d’època pre-romànica com ara un portal tapiat d’arc ultrapassat, i filades d’opus spicatum M Catalán Hom arriba a Sant Mateu de Montnegre per la carretera que de Quart d’Onyar porta a Montnegre, un cop passada la població de Castellar de la Selva, a uns 11 km de Quart d’Onyar L’església és envoltada de bosc i camps de conreu Mapa L39-13334 Situació 31TDG920442 MLlC-JAA Història Es tracta de l’església parroquial d’un poble que l’any 1698 consta com a lloc reial En depengué l’església de Santa Maria de Montnegre JVV Església L’antiga…
Santa Maria d’Isona
Art romànic
Aquesta parròquia fou una possessió del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles S’ha conservat un document de l’any 973, considerat com a fals, de donació, per part del comte Borrell II i el seu germà Guifré a favor del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, de les esglésies fundades al terme del castell de Llordà i a la ciutat d’Isona Aquestes esglésies eren, segons F Udina, que estudià el document, Sant Sadurní del castell de Llordà, Santa Maria d’Isona i Sant Vicenç a Isona En l’acta de consagració de l’església de Sant Serni de Tavèrnoles del 1040, entre els béns amb què és dotà l’església…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- 97
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina