Resultats de la cerca
Es mostren 1649 resultats
Mir
Família d’artistes i d’impressors.
Francesc Mir i Bosch Barcelona 1847 — fundà l’editorial Mir, Terrades, Comas i Companyia a Barcelona, la qual, dissolta el 1883, passà a càrrec de Jaume Seix Fills seus foren Francesc Mir i Escudé , dibuixant de planxa litogràfica Manuel Mir i Escudé Barcelona 1877 — 1931, format a Barcelona, Tolosa Llenguadoc i París, que fou considerat el millor gravador a la pedra del país al seu temps Andreu Mir i Escudé Barcelona 1885 — 1966, que fou el creador de la primera publicació especialitzada en fotografia en català — Art de la Llum 1933-35—, conreà la pintura i el gravat i, amb tècnica de…
Amèlia Riera i Toyos

Amèlia Riera rebent el Premi Nacional de Cultura de mans del Conseller de Cultura Ferran Mascarell (2015)
CCMA
Pintura
Disseny i arts gràfiques
Pintora i gravadora.
Començà la seva trajectòria el 1956, influïda per la figuració expressionista Cap al 1960, interessada per les possibilitats de la manipulació de la matèria, derivà cap a un informalisme dominat per gammes negres, una geometria irregular, la barreja de materials i el grattage Tot i el fort vessant no-figuratiu, ja en aquesta etapa és omnipresent el simbolisme de la mort Realitzà la seva primera exposició individual el 1963, i amb la sèrie Ex vots 1964 retornà a la figuració, sense abandonar els temes i materials fúnebres amb els quals basteix un món adés romàntic, adés truculent Cofundadora…
Rafael Benet i Vancells
Pintura
Pintor i tractadista d’art.
Deixeble de Francesc Galí i del seu oncle Joaquim Vancells, formà part de l’Agrupació Courbet 1919, de Les Arts i Els Artistes, i fou fundador del Saló de Montjuïc President del Cercle Artístic de Sant Lluc 1928-30, exposà a Barcelona, Madrid, Amsterdam, Lisboa, Londres, Berlín i Nova York Fou membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, de la Societat Catalana d’Estudis Històrics i corresponent de l’Academia de San Fernando El govern francès el nomenà Chevalier de l’Ordre des Arts et des Lettres el 1959 Els seus quadres, ben elaborats, amb temes de figures i paisatges, són exquisides…
Pere Maria Orts i Bosch
Historiografia
Historiador.
Llicenciat en dret 1945, encara que no exercí mai d’advocat, es dedicà a la investigació històrica sobre el País Valencià, especialment sobre les comarques meridionals i Benidorm Publicà, entre d’altres, Regalismo en el siglo XVI Sus implicaciones políticas en la Diputación de Valencia, Alicante Notas históricas 1373-1800, Introducció a la història de la vila de Vilajoiosa i el notari Andreu Mayor 1972, Arribada d’una imatge de la Verge a Benidorm 1972, L'almirall Bernat de Sarrià i la Carta de Poblament de Benidorm 1976 i Història de la Senyera al País Valencià 1979 També és autor d’…
Bhutan 2017
Estat
Malgrat que el país és cèlebre internacionalment perquè aposta per la felicitat nacional com a mesura per sobre de la riquesa, sembla que l’objectiu és encara llunyà i cada cop està més amenaçat per l’abrupta transició a la modernitat i a l’obertura al món, que transforma radicalment la societat i els seus valors Una de les conseqüències directes del progrés ha estat la migració del camp a la ciutat, que desmembra les estructures productives al camp i que, un cop a la ciutat, exposa els joves a l’atur, l’alcoholisme i la depressió, fet que ha conduït a un increment…
Rafael Solanic i Bàlius
Maternitat , de Rafael Solanic i Balius
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor.
Fou deixeble d’Esteve Monegal a l’escola primària vers el 1910 esdevingué ajudant seu al taller, i després a les classes de l’Escola Superior dels Bells Oficis, on cap al 1916 fou professor Practicà molt l’escultura com a aportació a l’arquitectura, però també l’obra lliure, i participà al Saló de Montjuïc de les Exposicions de Primavera de Barcelona 1933-35 amb caps, nus i figures Treballà el marbre, el bronze, el gres, el ferro, els metalls i la fusta i féu obra d’art per a l’Església per a la seu nova de Lleida, l’església de Rubí, el monestir de Montserrat, l’església parroquial de l’…
Alfred Sisquella i Oriol
Figura d' Alfred Sisquella
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Alumne de Llotja i de Francesc Labarta, que influí molt en la seva formació artística El 1917 li causà forta impressió la gran Exposició d’Art Francès celebrada a Barcelona, i formà amb uns companys el grup Els Evolucionistes , amb els quals exposà Seguí en principi un realisme sec El nàufrag , 1918, propi de l’estètica típica del grup, però molt aviat derivà, a partir de la influència de Cézanne i orientat per Josep Dalmau, cap al cubisme Freqüentà el Cercle Artístic de Sant Lluc, i el 1923 s’establí a Sitges, atret per la personalitat de Joaquim Sunyer allà tingué molt contacte amb el…
Àngels Santos i Torroella
Detall d’El món, d’Àngels Santos i Torroella
© Fototeca.cat
Pintura
Pintora.
Germana del crític d’art Rafael Santos , cresqué a Valladolid, on feu un breu aprenentatge amb el pintor italià Cellino Perotti A divuit anys pintà El món , considerada la seva obra mestra i que la revelà com una fita de l’art modern a l’Estat espanyol Es feren ressò de la seva pintura, mig expressionista, mig surrealista, Jorge Guillén, Ramón Gómez de la Serna, Manuel Abril, Juan Ramón Jiménez, Federico García Lorca i d’altres, i a Barcelona Guillermo Díaz-Plaja i Joan Teixidor Aquests anys pintà també en el mateix estil obres com Tertúlia , La terra o un colpidor Autorretrat El 1931…
Ricard Urgell i Carreras
Ricard Urgell i Carreras
© Família Urgell-Carreras
Pintura
Pintor.
Fill i deixeble de Modest Urgell, al costat del qual fou condeixeble d’Hermen Anglada i Camarasa Format també a Llotja —on fou professor de dibuix artístic des del 1902—, amb Antoni Caba Exposà sol per primer cop el 1889, a la Sala Parés de Barcelona, on tornà a exposar particularment el 1917 Començà pintant figures i retrats, i arribà aviat a les escenes de teatre, circ, music-hall , boxa, etc, que el caracteritzaren Obtingué diversos premis en exposicions generals de belles arts de Barcelona 1896 i 1907, en expossicions nacionals de Madrid 1897, 1910, 1917 i 1920, a la de Buenos Aires del…
Hermenegild Anglada i Camarasa
Pintura
Pintor.
Pertangué, essencialment, al pas entre el Modernisme i el Noucentisme Estudià a l’escola de Llotja de Barcelona i més tard, a París, al taller Julien i a l’acadèmia Colarossi Durant la seva estada en aquesta ciutat, on féu la seva primera exposició el 1898, fou també molt important el contacte amb el pintor peruà Carlos Baca Flor, del qual rebé la influència Es donà a conèixer a Barcelona, en una exposició, el 1900 Més tard, exposà a Venècia 1903, 1905 i 1907 En aquesta darrera biennal guanyà el gran premi, amb medalla d’or A Buenos Aires, el 1910, guanyà un altre gran premi A Roma, el 1911,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- 97
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina