Resultats de la cerca

Estudià al seminari de Mallorca i a la Universitat Gregoriana de Roma, on es doctorà en història eclesiàstica 1962, i es diplomà en arxivística 1953 a l’escola de paleografia i diplomàtica de l’Arxiu Vaticà El 1965 es llicencià en filosofia i lletres a Madrid Exercí del 1954 al 1965 a l’arxiu diocesà de Mallorca, fou professor d’història i paleologia al seminari 1957-65 i dirigí la Biblioteca March de Palma Collaborà en Estudios Lulianos , Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana , Analecta Sacra Tarraconensia i altres revistes, on publicà nombrosos articles sobre…

Als dos anys anà a viure al Canadà amb la seva família, procedent de la diàspora armènia Estudià música i història a la Universitat de Toronto, on aprofundí en la història i la cultura armènies Interessat per la literatura i el teatre especialment en Samuel Beckett i Harold Pinter, començà a dirigir curtmetratges, i poc després de la seva graduació un d’ells, Open House 1982 obtingué reconeixement El 1984 estrenà Next of Kin , el primer dels seus llargmetratges, on tracta la identitat, la diàspora i la traumàtica història armènies, temes recurrents en…

Catedràtic d’història moderna a la Universitat de Girona, les seves investigacions s’han centrat en l’estudi de la Catalunya moderna En els darrers temps, ha dirigit la recerca a l’estudi de la història de la família, la ideologia política de les classes populars, l’anàlisi del paisatge, la cartografia, la geografia, la geopolítica, l’evolució de la draperia i la manufactura amb relació als canvis de l’estructura econòmica en certes regions catalanes durant els s XVI i XVII Entre els seus llibres cal destacar Els bandolers, segles XVI-XVII 1991, Nyerros i cadells bàndols i…

Fou deixeble i collaborador de Ramon y Cajal durant l’estada d’aquest a Barcelona Participà a la comissió enviada a Berlín per l’Ajuntament de Barcelona per estudiar la suposada vacuna antituberculosa descoberta per Koch tuberculina Fou membre, de la Institució Catalana d’Història Natural 1901, que presidí dues vegades 1906 i 1911, de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1909 de la qual fou bibliotecari 1918-38 i de l’Institut d’Estudis Catalans 1911, de la Secció de Ciències del qual fou també president 1916-31 Com a membre de l’IEC promogué la publicació de la Flora de…

L’any 1474 intervingué en el govern de Tortosa, i el maig del 1475 hom el nomenà receptor de la mensa episcopal tortosina És autor de l’obra ascètica L’escala del Paradís 1495, encapçalada per un pròleg on l’autor reflexiona sobre el pecat i la virtut El text s’organitza en quatre capítols, que són els quatre graons de l’escala baptisme, penitència, compassió i justificació L’obra es tanca amb un apèndix que tracta sobre la pena dels damnats i la glòria dels benaventurats Bibliografia Rubió i Balaguer, J 1984 Història de la literatura catalana Vol I Dels orígens al segle XV…

Tot negant el paper determinant atribuït per l’idealisme als factors ideològics o polítics en el procés històric, el materialisme històric estableix que tota la història de la humanitat, a excepció dels seus estadis més primitius, ha estat una història de lluita de classes, i que aquestes classes són producte de les relacions de producció i intercanvi —és a dir, de la situació econòmica— de llurs èpoques i que, per tant, l’estructura econòmica de la societat és el fonament real a partir del qual s’expliquen la superestructura de les institucions jurídiques i…

Vida i obra Inicià la seva carrera com a professor d’ensenyament primari, passà al secundari i finalment a la universitat Es doctorà el 1980 a la Universitat de Barcelona amb la tesi Una ciutat catalana a la Baixa Edat Mitjana , publicada el 1984 a Tarragona És autor, sol o en collaboració, de diverses monografies locals del Camp de Tarragona i de la Conca de Barberà Història de Vilaverd 1982, Història de la Pobla de Mafumet 1986 i Història d’Alforja 1986 També ha elaborat les guies sobre Vilaverd 1980, Perafort 1982, La Secuita 1982 i Renau 1982, de la…

Vida i obra Sota el magisteri de Josep M Millàs i Vallicrosa cursà estudis de filologia semítica a la Universitat de Barcelona, i posteriorment es doctorà a Madrid 1956, amb la tutela del professor Emilio García Gómez Exercí la docència en llengua i literatura àrabs a les universitats de Barcelona, Saragossa i Granada, i fundà les revistes Cuadernos de Historia del Islam 1967 i Andalucía islámica 1980 Així mateix, fou soci fundador de l’Associació d’Orientalistes Espanyols 1962 Entre les seves obres cal destacar Los Almorávides 1956, Albarracín musulmán 1959 i Historia de Sevilla La Sevilla…

Fou ordenat el 1771, i el 1773 es doctorà en teologia Mantingué correspondència amb diversos erudits del moment com Joan F de Masdéu, Josep Barberí i Santceloni o Gaspar Melchor María de Jovellanos Centrà la seva activitat en els estudis sobre Campos, on promogué diverses investigacions arqueològiques Publicà Historia o crónica relación de la ilustre y fiel villa de Lluchmayor escrita en 1770 por Guillermo Terrasa y completada en 1811 por Francisco Talladas 1934 i Historia de Campos 1892 original de 1814-15 La major part de la seva obra d’investigació romangué inèdita Biografia…

Format al Seminari de Tarragona, fou ordenat capellà el 1952 Entre d’altres, exercí el sacerdoci com a rector de la parròquia de Sant Martí Bisbe de l’Aleixar 1963-71 i de Santa Maria de Cambrils 1985-2006, any en què es jubilà i prior de Reus 1971-82 Fou collaborador mensual de la Revista Cambrils a través de la columna “En esperit i en veritat” 1995-2000, articles que després recolliria en un volum amb el mateix títol 2000 Membre fundador de la Societat d’Estudis d’Història Eclesiàstica Moderna i Contemporània de Catalunya, destacà pel conreu de la història…