Resultats de la cerca

Situació i presentació D’una extensió de 23,12 km 2 , el municipi de Benissanet s’estén a la dreta de l’Ebre, per una franja irregular, estreta i allargada entre el riu, a llevant, i la serra de Cavalls, a ponent la serra de la Torre, contrafort nord-oriental de la serra de Cavalls, assoleix els 450 m a la Roca del Pebre A tramuntana el terme limita amb el de Móra d’Ebre, a llevant amb Tivissa, a migdia amb Ginestar, Miravet la divisòria passa, en part, pel camí de les Comes i el Pinell de Brai Terra Alta, al SW amb Gandesa i a ponent amb Corbera d’Ebre aquests dos darrers municipis també de…

El poble de Torrefeta s’emplaça a 475 m d’altitud, en un fondal del sector de migdia de la plana de Guissona El lloc fou conquerit a l’inici del segle XI pels comtes i bisbes urgellencs en la campanya d’expansió cap al sud dels límits del comtat d’Urgell, amb l’objectiu clau d’arribar fins a Guissona i tota l’àrea dels voltants cal dir que a la darreria del segle X la línia fronterera del comtat ja incloïa els llocs de Sanaüja i Biosca Originat a partir d’una quadra integrada…

El lloc de Bonestarre, esmentat l’any 1146 a l’acta de consagració de l’església de Sant Martí de Cardós, a la qual havia d’ajudar al seu manteniment amb mig modi de blat, formava part del Vallato , esmentat ja en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell i en les disputes que al llarg del segle XI, per motiu de jurisdicció, es produïren entre els comtes de Pallars Jussà i els de Pallars Sobirà La primera notícia que es coneix d’aquest llogaret, però, és la deixa testamentària d’un home de Bonestarre que la comtessa Eslonça, muller d’Artau II, feu a favor de l’església de Santa Maria de Ribera…

Situació Escasses ruïnes d’aquesta fortificació, situada al cim d’un turó, pel vessant meridional del qual s’estén la població del mateix nom ESG Les escasses restes del castell de Castelló de Tor són al cim d’un turó, pel vessant meridional del qual s’escampa la població del mateix nom, que s’emplaça a la riba dreta de la Noguera de Tor, just a l’entrada de la vall de Boí Mapa 32-10 213 Situació 31TCH143006 Per a anar-hi des del Pont de Suert, s’ha de…

Situació Vista de latorre mestra del castell, amb el mur de migjorn, el més ben conservat A la seva base hi ha una cambra rectangular, coberta amb volta de canó F Baltà Les ruïnes d’aquest castell són situades en un replà que hi ha al vessant meridional del Montagut, al nord-oest de la població de Palamós Els murs que s’han conservat són envoltats per la vegetació Mapa 335M781 Situació 31TEG120335 A la sortida de Palamós, anant cap a Palafrugell, cal deixar la carretera nova i…

Situació i presentació El municipi de Vilanant, d’una extensió de 16,88 km 2 , és a ponent de la ciutat de Figueres, al sector accidentat per les serres, de no gaire elevació, que formen els darrers contraforts pirinencs la serra de l’Illa 252 m, a septentrió, al límit amb els municipis de Cistella, Terrades i Llers, i la serra de Coll de Jou 179 m a ponent, divisòria amb Cistella És drenat, a l’extrem meridional, pel Manol, en part límit amb Navata, i al NE pel Rissec, el seu afluent La part meridional del terme, entre ambdós rius, és la menys accidentada, i hom hi pot dedicar al conreu…

Situació Fragment de la torre mestra, únic vestigi del castell ECSA-I Estany Les restes de l’antic castell d’Amorós són incloses en el perímetre d’una de les cases que formen la població d’Amorós, la qual s’emplaça a llevant del terme i domina l’entrada a una de les valls que enllacen amb la rasa de la Coma, la qual s’obre a l’Anoia Mapa 34-15 390 Situació 31TCG690126 Per a accedir a Amorós, cal prendre una pista que parteix del sud-est del poble de Sant Guim de Freixenet El pany de paret que s’ha conservat del castell es troba en un pati que hi ha entre les cases anomenades Seneca i Rabasser…

Situació Un aspecte de les importants restes del castell J Bolòs Castell situat al cim d’un turó, als contraforts de les muntanyes d’Entreperes Des de l’indret on hi ha el castell hom albira tot el riberal del Fluvià, des de més enllà del riu Llierca fins a l’altre riba del riu Borror Mapa 257M781 Situació 31TDG707774 Seguint la carretera que va d’Olot a Besalú, a Argelaguer surt, a mà esquerra, la carretera de Tortellà Arribant a Tortellà, poc després del trencall d’on surt el camí que va a aquesta població, hi ha a mà dreta, la carretera que porta a Sales de Llierca Des d’ací…

Situació Panoràmica d’aquesta malmesa fortalesa i de la capella de Sant Miquel, situada en el que fou el recinte jussà ECSA - J Todó S’aixeca al cim d’un penyal espadat 402 m del massís de Garraf, totalment inaccessible per llevant i tramuntana L’accés actual és per la banda de migdia, des de l’ermita de Bruguers Mapa 36-17448 Situació 31TDF127743 Història El castell és esmentat, l’any 957, en una donació que Ènnec i Flodeberga feren a Sant Cugat d’una terra que hi tenien El comte de Barcelona posseïa el domini superior del castell d’Eramprunyà, però hi tenia un vicari, que en temps de…

Situació Els vestigis d’aquest antic vilatge són al tossal de Moradilla 243 m d’altitud, situat a llevant de la ciutat de Lleida, tot dominant la carretera N-II des del sud Prop del tossal, vers el SW hi ha el petit poble de Moradilla Mapa 32-15 388 Situació 31TCG094104 Per a arribar-hi des de Lleida cal seguir la carretera N-II, i un cop fets uns 6 km ja veurem a mà dreta de la carretera el tossal de Moradilla Història L’origen islàmic d’aquest hàbitat medieval a la zona sembla que ho corroboraria el…