Resultats de la cerca
Es mostren 1825 resultats
Pau Miró i Caparrós
Teatre
Actor, director i dramaturg.
Llicenciat en interpretació per l’Institut del Teatre 1999, cursà seminaris de dramatúrgia a la Sala Beckett Amb la companyia Menudos, formada per exalumnes de l’Institut del Teatre i de la qual fou cofundador, escriví i dirigí les seves primeres peces, com ara La poesia dels assassins 1999 o Una habitació a l’Antàrtida 2001 L’any 2004 escriví Plou a Barcelona , que dirigí Toni Casares i que tingué gran ressò i versions en altres llengües Posteriorment, ha escrit altres textos, que ha dirigit ell mateix En destaquen, entre d’altres, Happy Hour 2004, Bales i ombres 2006, Somriure…
Ignacio Ramonet
Política
Intel·lectual i periodista francès d’origen gallec.
Fill d’exiliats republicans espanyols, es doctorà en semiologia i història cultural a l’École des Hautes Études en Sciences Sociales de París Fou director de la redacció de la revista mensual Le Monde Diplomatique filial del diari Le Monde del 1990 al 2008, publicada en dotze llengües Des del 1991, també dirigeix la revista bimestral Manière de Voir És professor a la Université Denis Diderot-Paris 7, i professor associat a la Universidad Carlos III Madrid i a l’Acadèmia Polar de la Universitat de Sant Petersburg L’any 1998 fundà Attac Association pour la Taxation des…
literatura sarda
Literatura
Literatura conreada en llengua sarda.
Lligada a les diverses sorts polítiques que han subjectat Sardenya a diverses colonitzacions, és escassa Dels segles XI-XIV, de relativa independència política, resten nombrosos documents de caire jurídic, interessants des del punt de vista lingüístic, com els codaghes i la carta de logu Successivament hom escriví en català o en castellà, fins i tot després de passar a dependre del Piemont i fins el 1760 Al segle XVI Gerolamo Araolla escriví poesies i rimes de caràcter religiós de valor escàs fou, en canvi, important el seu intent de crear un sard illustre comparable a les altres …
Llei d’Educació de Catalunya
Educació
Llei aprovada pel Parlament de Catalunya l’u de juliol de 2009 que regula el dret a l’educació a Catalunya.
Estableix una única xarxa de centres públics i concertats en el marc d’un Servei d’Educació de Catalunya, garanteix el caràcter del català com a llengua vehicular de les activitats docents, i respecte a aquesta norma general el govern ha de fixar el currículum de l’ensenyament de les llengües cerca el repartiment equilibrat de la població escolar immigrant i n'estableix el percentatge màxim que pot escolaritzar un centre i garanteix el finançament addicional per als centres amb molts escolars immigrats amplia la possibilitat d’estendre els concerts al batxillerat i la formació…
Estatut d’Autonomia de les Illes Balears del 2007
Dret català
Llei orgànica promulgada el 28 de febrer de 2007 que atorga a les Illes Balears un règim d’autonomia en substitució de l’Estatut d'Autonomia de les Illes Balears del 1983, el qual deroga.
Constitueix pròpiament una reforma del text anterior i no un estatut nou Fou precedit per la creació d’una Comissió Assessora per a la Reforma de l’Estatut d’Autonomia a l’octubre del 2004 El procés rebé l’impuls definitiu el 2006, i tingué la seva concreció més decisiva en l’acord assolit per l’aleshores president del Govern Balear Jaume Matas Partit Popular i Francesc Antich, secretari general del principal partit de l’oposició, el Partit Socialista de les Illes Balears Aquest acord fou confirmat el 13 de juny de 2006 al parlament balear, on rebé el vot favorable dels dos partits…
Editorial Anagrama
Editorial
Editorial fundada a Barcelona el 1969 per l’editor Jordi Herralde.
Dedicada a la novella i a l’assaig en castellà, destaca per la qualitat literària de les obres editades, així com per la difusió d’autors joves, poc coneguts i innovadors, característiques que es reflecteixen també en les traduccions d’altres llengües Té presència a Llatinoamèrica El seu catàleg es reparteix en diverses colleccions Panorama Narrativas, Narrativas Hispánicas, Compactos butxaca, Biblioteca de la Memoria, Crónicas reportatges i llibres de viatges i periodístics, Contraseñas literatura d’humor, de contestació i de la contracultura, Argumentos assaig i Otra vuelta de…
Ricard I d’Anglaterra

Ricard I d’Anglaterra
© Fototeca.cat-Corel
Història
Rei d’Anglaterra (1189-99).
Fill i successor d’Enric II i d’Elionor d’Aquitània Volenterós i turbulent, de gran braó en el combat i d’una força hercúlia, ho fiava tot a l’espasa Empès per Felip August de França, es revoltà tres vegades contra el seu pare Tot seguit que fou rei, s’apressà a preparar 1189-90 una croada a Terra Santa, la tercera croada , de la qual fou l’heroi conquerí Xipre, contribuí decisivament a la conquesta de Sant Joan d’Acre 13 de juliol de 1191, derrotà Saladí i, si no pogué prendre Jerusalem, almenys pactà el dret per als cristians de peregrinar-hi De retorn a Anglaterra, on el seu germà Joan…
Nicolae Iorga
Historiografia catalana
Historiador, escriptor i polític romanès.
Nen prodigi, de ben jove dominava ja diferents llengües estrangeres, cosa que li permeté fer viatges d’estudi, sobretot, a França i Alemanya Fou nomenat professor d’història a la Universitat de Bucarest 1894 i membre de l’Acadèmia Romanesa 1911 Considerat el millor historiador del seu país, rebé nombrosos reconeixements internacionals i fou una de les figures punteres en les reunions del Comitè Internacional de Ciències Històriques CICH del primer terç del s XX Autor de monumentals panoràmiques, com la dedicada a la literatura romanesa 1901-09, 7 vol o la consagrada al passat de la seva nació…
Talmud
Nom (‘estudi’) donat al conjunt literari format per la Mišnà i els seus comentaris rabínics antics o Guemarà .
N'existeixen dues compilacions el Talmud de Babilònia segle V aC i el Talmud de Palestina o de Jerusalem ~300 dC, redactat a l’escola de Tiberíades Tres vegades més llarg el primer que el segon, ni l’un ni l’altre no comenten tots els tractats masekot de la Mišnà Codi jurídic jueu, representa la codificació de tota la tradició oral de la Llei la Torà i s’hi basen els compendis jurídics posteriors de Maimònides , Ishaq Fasī i Yosef Caro En la seva forma literària és en gran part un reportatge de les opinions sovint contradictòries dels rabins experts i famosos en les qüestions de…
Quetzalcóatl
Figures d’atlants a la ciutat de Tula, que els tolteques dedicaren al culte del déu Quetzalcóatl
© Corel Professional Photos
Mitologia
Divinitat de diversos pobles precolombins de Mesoamèrica: tolteques, maies, asteques i d’altres.
El mot, que en llengua nàhuatl vol dir “serp amb plomes”, fou traduït a les diverses llengües Hom sol representar-lo com una serp amb plomes, acompanyat de cargols marins A Teotihuacán hom li dedicà 100 aC-650, amb el nom de Tlaloc, un dels temples més bonics i més importants, com a déu de la pluja En la formació de la seva personalitat complexa, hi entren diversos factors culturals Adorat primer pels tolteques, era alhora una divinitat tribal i un heroi cultural que, després d’ensenyar tota la saviesa al seu poble, per qüestions intertribals anà vers l’Orient El fet de retrobar…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- 97
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina