Resultats de la cerca

Situació i presentació Per l’E i N limita amb Bagà pel S amb Guardiola de Berguedà pel N amb la Baixa Cerdanya termes de Bellver i Montellà i Martinet, i per l’W amb un enclavament de Bagà i amb el terme de Saldes El principal nucli de població d’aquest municipi és la caseria disseminada de Gisclareny A més, hi ha els veïnats de Berta, Vilella, el Coll de la Bena i el Roser Les comunicacions es fan a través del camí de Bagà a Saldes, per Gisclareny, i de pistes forestals que uneixen els petits nuclis de cases La major part d’aquestes pistes es troben a la part meridional i…

Els edificis Avui dia, encara es conserven una gran part de les dependències i els edificis que constituïen la canònica de Santa Maria de l’Estany, construïts, juntament amb l’església, al voltant del claustre És difícil establir la destinació original d’aquestes dependències Actualment, fan funció de locals parroquials, museu i arxiu, biblioteca i fins seu de l’ajuntament L’església L’església, situada a la banda nord del conjunt, té planta de creu llatina, amb una nau amb creuer, a la intersecció dels quals s’aixeca una cúpula semiesfèrica sobre trompes Té la nau central capçada a l’est per…

Situació i presentació Limita al N amb Bonastre del Baix Penedès, al S amb la Mediterrània, a l’E amb el Vendrell del Baix Penedès i a l’W amb Creixell El territori és pla a la part meridional i accidentat pels contraforts de la serra del Quadrell a la septentrional Les altituds màximes del terme 238 m i 241 m es troben prop de la divisòria amb Bonastre El turó de l’ermita de Berà assoleix, vora mar, els 51 m La platja de Roda de Berà, llarga i arenosa, és la continuació de les de Torredembarra i Creixell El terme té uns 4 km de costa, dels quals 2,5 km són de platja La part occidental del…

L’activitat excursionista nasqué al segle XVIII com a manifestació de les idees filosòfiques, artístiques i científiques que preconitzaven el contacte amb la natura i el descobriment dels seus valors i secrets Al segle XIX, coincidint amb l’interès pel passat històric i pel desvetllament de tradicions i costums, s’estengué l’afany de viatjar En general, però, l’excursionisme es desenvolupà com a activitat collectiva a la darreria del segle XIX, i fou practicat especialment a través d’itineraris muntanyencs, que hom combinava amb l’acampada, amb fins recreatius o científics Més tard, la…

El projecte, en la línia de les històries i cròniques publicades poc abans per Pere Antoni Beuter i Rafael Martí de Viciana, fou assumit per les corts valencianes 1604, que demanaren al rei que el nomenés cronista del Regne, amb un sou de 150 lliures anuals, sufragat per la Generalitat, «per lo ordinari studi, gasto y treball que ha de sustentar en exercir dit ofici», a més de costejar la impressió de l’obra, a càrrec també de la Generalitat Les Décadas foren concebudes com un ambiciós projecte historiogràfic en tres grans blocs de 10 llibres cadascun, d’ací el nom de l’obra Tanmateix, només…

Situació Una vista de conjunt de l’edifici de Sant Esteve de Tavèrnoles des del costat sud-oriental Arxiu ECSA L’església parroquial de Sant Esteve de Tavèrnoles es troba al pendent de ponent de la serra de Savassona, abans de la pujada cap al castell, al repeu d’una costa Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 44,3 — y 44,8 31 tdg 443448 Per anar-hi cal prendre la carretera de Vic a Roda de Ter A uns cinc quilòmetres cal prendre el trencall que mena al parador nacional de Sau i a uns tres quilòmetres…

Situació L’església de Sant Pere, flanquejada pels masos del Sellarés i de Sant Pere, es dreça al bell mig d’un planell enlairat estès a la banda oriental del terme i molt proper al termenal d’Avinyó Long 1°55’18” - Lat 41°50’25” Vista de l’església amb la capçalera, a llevant, bellament ornamentada amb arcuacions i bandes llombardes La foto fou feta el setembre de l’any 1979 quan s’estaven acabant els treballs de restauració duts a terme per membres del FAES F Junyent-A Mazcuñan Panoràmica amb l’església des del cantó de llevant durant els treballs de restauració F Junyent-A Mazcuñan Per…

Situació Capçalera de l’església amb el seu absis semicircular coronat per una cornisa motllurada, un fris d’arquets i una bonica finestra amb capitells esculpits al centre ECSA - A Roura L’antiga església parroquial de Sant Esteve és situada dalt del turó que domina la població de Saorra, que es troba a la riba dreta del riu homònim Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 29’ 43” N - Long 2° 21’ 49” E Tot partint de Vilafranca de Conflent, cal agafar la carretera D-6 que ressegueix la vall del riu Rojà Després d’haver fet un trajecte d’uns 7 km, s’arriba a la població de Saorra Des d’aquí cal prendre…

Situació Façana nord de l’església, vista des de la plaça dels Banys, segons el dibuix fet l’any 1917 per PA Fourquin Dibuix de l’interior de l’església, fet l’any 1917 per JP i PA Fourquin, amb els dos grans arcs formers probablement del segle XIV que separaven les antigues naus L’antiga església parroquial de Sant Quintí, avui desapareguda, era situada vora les termes romanes bastides al segle II dC, a l’actual poble dels Banys d’Arles, emplaçat a la riba dreta del Tec PP Història Dins el recinte de les antigues termes romanes o banys d’Arles, que donaren nom a l’actual municipi, fou fundat…

Situació Situada al bell mig de la vall del Bastareny, encimbellada dalt un puig —mai aquest nom havia estat tan adequat— s’aixeca aquesta graciosa església, presidint amb majestat l’àmplia vall resguardada per les serralades del Cadí i de Gisclareny Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 255-M781 x 03,1 — y 80,1 31 TDG 031801 Una vista aèria de l’església, enmig de la naturalesa, des del costat sud-oriental J Pagans-TAVISA Una vista de l’exterior de l’edifici des del cantó sud-occidental Hom pot constatar l’…