Situació
Una vista de conjunt de l’edifici de Sant Esteve de Tavèrnoles des del costat sud-oriental.
Arxiu ECSA
L’església parroquial de Sant Esteve de Tavèrnoles es troba al pendent de ponent de la serra de Savassona, abans de la pujada cap al castell, al repeu d’una costa. Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781: x 44,3 — y 44,8 (31 tdg 443448).
Per anar-hi cal prendre la carretera de Vic a Roda de Ter. A uns cinc quilòmetres cal prendre el trencall que mena al parador nacional de Sau i a uns tres quilòmetres més hi ha el poble de Tavèrnoles, amb l’església ben visible. (JAA)
Història
Aquesta església es troba situada dins de l’antic terme del castell de Savassona, al lloc de Tavèrnoles. Des dels primers moments ja degué tenir la consideració de parròquia, que encara conserva en l’actualitat.
El terme de Savassona es documenta per primera vegada l’any 889, quan Arnebert i la seva muller Quinta vengueren a Gotmar i a la seva muller Ermegoda una vinya, situada al territori d’Osona, al terme de Savassona.
El lloc de Tavèrnoles i l’església, ja amb funcions parroquials, es documenta a partir del 981.
L’any 1078 el bisbe de Vic, Berenguer Sunifred de Lluçà, infeudà a Ramon Folc, vescomte de Cardona, el castell de Calaf, i les esglésies de Savassona i de Tavèrnoles. El 1086 el mateix vescomte manà en el seu testament que aquestes esglésies fossin retornades a Sant Pere de Vic, però el mateix any el bisbe Berenguer les infeudà novament al vescomte Folc i a la vídua, la vescomtessa Ermessenda. Encara que es coneix una acta de consagració del 1083 es tracta d’un document apòcrif, si bé l’edifici romànic es degué edificar possiblement entorn de l’any 1070.
Aquest edifici ha tingut algunes reformes i afegits. El 1628 es van obrir dues capelles laterals i el 1728 es va canviar el portal de lloc i es traslladà a ponent, es feu un cor nou i es realçà la teulada. La major part d’aquestes reformes han estat suprimides en una passada restauració, es conserva, només, una de les dues capelles laterals. Actualment segueix tenint culte com a església parroquial i es troba en bon estat de conservació.
Una part important de la fama d’aquesta església, històricament parlant, radica en el fet que va tenir jurisdicció sobre el monestir de Sant Pere de Casserres, l’església del qual fou sufragània seva. També tingué com a sufragània l’església de Sant Jaume del Cós. (APF-ABC)
Església
L’església de Sant Esteve de Tavèrnoles és un magnífic edifici d’una nau, capçada a llevant per un absis semicircular, obert a la nau mitjançant un plec que fa la degradació, formant un estret arc presbiteral i flanquejada al costat de migjorn per un campanar de torre.
Secció del campanar amb dos pisos que depassen el nivell de la teulada, en cadascuna de les quatre cares dels quals s’obren finestres geminades.
J. Sarri
Planta, a escala 1:200, de l’església, força transformada. Al començament constava d’una nau rectangular, rematada a llevant amb un absis; al costat de migjorn hi havia un campanar.
J. Sarri
Al cantó de tramuntana hi ha adossades dues capelles barroques i al cantó de migjorn hi havia una altra capella, de la qual es conserva només l’arc d’embocadura i una sagristia, que només conserva la porta, per dins, prop del presbiteri.
Aquestes modificacions foren suprimides en el curs de les obres de restauració efectuades els anys 1960, pel Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona, dirigides per l’arquitecte Camil Pallàs, i que, deixant de banda l’enderrocament de les construccions afegides al cantó de migjorn, també rebaixaren la coberta de la nau al nivell actual, car era sobrealçada, i referen algunes finestres del campanar, modificades per tal d’allotjar-hi campanes.
La nau ha estat coberta amb una volta de canó, avui arrebossada; la volta de la capella lateral, tocant el presbiteri, és de quatre punts i la de l’altra capella és de canó amb falses llunetes.
Al cantó de ponent hi ha un cor relativament modern.
La porta original, avui aparedada, s’obre a la façana de migjorn, i la porta actual d’accés, de correcta factura barroca, s’obre a la façana de ponent.
La il·luminació ha estat resolta amb tres finestres, de doble esqueixada, a l’absis, i d’altres de distribuïdes regularment, a les façanes de la nau.
Vista exterior de l’absis amb el seu mur rematat per unes finestres cegues, típica ornamentació del grup que treballà a les construccions promogudes pels Cardona, vescomtes d’Osona.
E. Pablo
Exteriorment l’absis ha estat ornamentat amb un fris de finestres cegues, distribuïdes en sèries de cinc entre lesenes. El mateix motiu decoratiu s’estén, sense lesenes, seguit per les façanes de tramuntana i de migjorn, on es complementa amb un fris superior a base de dents de serra.
El campanar, adossat a la façana de migjorn, prop de l’absis, és una torre de dos pisos sobre un alt sòcol que arriba fins al nivell del ràfec de la coberta de la nau. El sòcol és totalment llis, i el primer pis, molt alt, és ornamentat en la part superior, amb un fris d’arcuacions llombardes, i d’un altre en dent de serra. En tots dos pisos s’obren finestres geminades, situades prop de les arcuacions, partides per unes senzilles columnes amb capitells mensuliformes.
L’interior del campanar és llis, amb un sol desgruixat de mur, a nivell de l’únic sostre existent, i a la part superior ha estat cobert amb una volta. No hi ha escala i s’hi accedeix per la coberta de la nau de teules. Tant la coberta del campanar, de quatre vessants, com la de l’absis, són de lloses.
L’aparell ha estat fet amb petits carreus, ben escairats, allargassats, agafats amb abundant morter de calç, en filades molt uniformes i regulars, reforçades, en alguns punts, com les cantonades, amb carreus més grans, disposats de llarg i de través. Tota la seva construcció és de gran correcció i perfecta execució, que es manifesta particularment en els frisos decoratius, que han estat resolts d’una manera modèlica.
L’església de Sant Esteve de Tavèrnoles és un perfecte exemple de la més pura ortodòxia constructiva de l’arquitectura llombarda, resolta amb una seguretat de concepció i execució, que palesen la presència d’un gran mestre en la seva construcció. Tot i que el seu tipus és molt comú, i en podem trobar una gran quantitat de paral·lelismes, cal assenyalar les extraordinàries similituds de mides, proporcions i execució, amb la propera església de Santa Maria de Vilalleons, molt més transformada i mancada de campanar, però gairebé idèntica a la de Tavèrnoles.
També cal assenyalar que l’accés actual, per una carretera de modern traçat, dona una imatge enganyadora de l’església, arrecerada sota el cingle que li tanca la perspectiva. Per contra, si hom s’hi acosta des de Folgueroles per la vall de la riera de Tavèrnoles, l’església es presenta a la vista de perfil, al costat del cingle, amb el seu campanar que destaca en el paisatge, com una fita que assenyala la posició de l’església. (JAA)
Bibliografia
- Grup d’Història: Sant Esteve de Tavèrnoles, “Recerca”, núms. 17-20, Manlleu 1972-73.
- Josep Gudiol: Excursió a Tebèrnoles, “Gazeta Montanyesa”, núm. 513 (1910).
- Eduard Junyent: Itinerario histórico de las parroquias del Obispado de Vich. Separata del publicado en Hoja parroquial en 1945-52, núm. 50.
- Eduard Junyent: Catalunya Romànica. L’arquitectura del segle XI, Publicacions de l’Abadia de Montserrat 1975, pàg. 218.
- Josep Puig i Cadafalch, Antoni de Falguera, J. Goday i Casals: L’arquitectura romànica a Catalunya, vol. II, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1911, pàgs. 307, 379-381, 522, 536.
- Pere Rotger i Sintes: L’art romànic de Catalunya, Sèrie V, Llib. Ouera, Barcelona.
- Walter Muir Whittehill: L’art romànic a Catalunya. Segle XI, Edicions 62 Barcelona 1973, pàg. 55. (DAG)