Resultats de la cerca

G Vasari parla de tres moments estilístics en l’obra de Giorgione un autodidactisme de joventut, un aprenentatge amb G Bellini i una admiració darrera per Leonardo Del seu curt catàleg sobresurten obres com la Mare de Déu de Castelfranco 1504, on s’aparta decididament de les composicions dels seus antecessors venecians en donar una gran importància al paisatge Assolí un grau més gran de perfecció dins el paisatge d’atmosfera en La tempesta Galleria dell’Accademia, Venècia i en el Concert campestre Musée du Louvre, una de les obres mestres per a estudiar l’aspecte, el color i el…

Fou arquitecte diocesà 1919, director de construccions escolars des del 1921, professor de l’Escola d’Arts i Oficis 1925-30, delegat de belles arts a les Balears 1931 i arquitecte municipal de Palma des del 1933 Bon coneixedor de l’arquitectura catalana antiga, hi dedicà alguns treballs Relacionat amb els arquitectes i els intellectuals de la segona generació noucentista de Barcelona, la seva obra restà influïda per les formes tradicionals convent de ses Saleses, desaparegut, casa Alzamora, residència Marivent, sovint tenyides d’italianisme clínica Munar —actual Hostal Arxiduc—, església des…

Metge per la Universitat del Salvador i vinculat a la Universitat de Londres com a farmacòleg Fou membre, vers l’any 1971, de l’equip de científics que demostrà que alguns fàrmacs com l’aspirina inhibien la síntesi de prostaglandines posteriorment, descobrí que petites dosis d’aspirina podien prevenir malalties cardiovasculars Dedicat a l’estudi de la paret vascular, descobrí les prostaciclines i la seva acció antitrombòtica i revolucionà els conceptes bàsics de la fisiologia vascular malgrat això, l’any 1982 s’atorgà el premi Nobel de medicina i fisiologia a John Vane pels seus descobriments…

El 964 Sança donà al monestir de Santa Cecília de Montserrat l’església de Santa Coloma del terme del castell d’Esparreguera, a més d’un alou i un molí que hi tenia El lloc “ ubi dicunt Gorgoncana ” és documentat el 1067, quan l’ardiaca Umbert i el seu germà Gerbert donaren uns béns que tenien a Santa Maria de Montserrat El 1076 és esmentada l’església de Santa Coloma de la Gorgonçana quan Guerau Alamany i sa muller Ermeniarda donaren a Santa Maria de Montserrat l’alou de Gorgoncana ad Sancta Columba El 1101 hi havia, a més, un mas El 1205 Ramon de Guàrdia, feudatari dels Cardona i senyor d’…

Situada dins l’antic terme del castell de Cardona, sobre el salí Era sufragània de les de Sant Vicenç i Sant Miquel de Cardona i durant un període potser actuà com a hospital, per aplegar més tard una comunitat de donats, sense que puguem assegurar que es regissin amb una regla monàstica com les donades de la Santíssima Trinitat L’església apareix citada el 1089 Aquesta església podia funcionar com a hospital, ja que el 1137 els vescomtes Amat i Almodis feren una donació a l’hospital dels pobres que estava sobre el salí Si tingué aquesta funció la perdé aviat, i el 1282 figura com a…

L’any 1122 trobem esmentat Ramon Dalmau de Medinyà Midiano , que devia ésser senyor d’aquest lloc, on segurament ja tenia un castell o casa forta El 1128 és documentat Artau de Medinyà, germà de Ramon Dalmau, en un conveni establert entre els comtes d’Empúries i els de Barcelona Durant tot aquest segle tenim referències de membres de la família Medinyà, però encara no n’hi ha cap del castell, tot i que hom pugui pensar que la seva construcció fou d’aquesta època El primer document que en parla és de l’any 1328, quan l’infant Joan vengué a Francesc de Sant Climent la jurisdicció…

L’església parroquial de Sant Isidor de la Pera és situada a la part més enlairada de la població de la Pera Apareix esmentada des del segle X en un precepte del rei Lotari, de l’any 892, en el qual confirma la possessió de la Pera i de la seva església al monestir de Santa Maria de Ripoll “ in comitatu Gerundense alodem qui dicitur Pera cum casis, terris et vineis, et ecclesia sancti Isidori qui ibidem est” L’any 1058 l’església de la Pera és anomenada “ sancti Isidori cum ipsa Pera” , i el 1159 “ sancti Isidori de ça Pera” A partir del segle XIII el nom del poble apareix escrit “ Piru”…

Descendent d’una família de mercaders originària de Barcelona, formà part de l’oligarquia municipal de Girona El seu pare, Pere Saconomina, fou oïdor de la Generalitat, i Jeroni, el seu hereu, fou diputat durant el trienni de 1587-90 Escriví unes memòries manuscrites dipositades a l’AHCB ms B-29 que abracen el període de 1572-1602 El text de Saconomina comença amb unes eixutes notes dels naixements, les noces i els traspassos dels membres de la seva nissaga però, a partir del 1580, les notes es diversifiquen, s’allarguen i guanyen força l’autor hi parla de la vida pública de les…

Fill de Joan Carròs de Vilaragut i de Brianda de Bellvís És autor d’una breu obra allegòrica en prosa, Regoneixença e moral consideració contra les persuasions, vicis e formes d’amor , escrita en la seva maduresa i impresa vers el 1496 Malgrat l’aparença i els trets renaixentistes, la problemàtica de l’obra és típicament medieval l’autor reflexiona sobre la misèria moral en què es troba i conclou que ha de renunciar a l’amor Una veu misteriosa l’incita a tornar-hi seguint els exemples d’Adam, Salomó, Virgili, Orfeu, Pigmalió, Il Poggio i els dantescs Paola i Francesco La Raó, però, li …

Si els valors de les diferents variables satisfan exactament una equació, hom diu que hi ha una correlació perfecta entre elles Quan hi ha dues variables, és anomenada correlació simple , i si el nombre de variables és superior a dues, correlació múltiple Donades dues variables aleatòries X , Y , la localització dels parells de punts X, Y damunt un sistema de coordenades rectangular rep el nom de diagrama de dispersió Si tots els punts del diagrama semblen trobar-se aproximadament damunt una recta, hom diu que la correlació és lineal quan els punts descriuen amb una certa aproximació una…