Resultats de la cerca
Es mostren 1484 resultats
la Renaixença
Nom amb què els historiadors de la literatura catalana han designat el procés de recuperació de la llengua i la literatura catalanes portat a terme sobretot a partir de la segona meitat del segle XIX.
El terme, però, i malgrat la seva utilització constant, és —com el seu pretesament oposat de Decadència— molt poc precís, ambigu i susceptible de nombroses interpretacions i revisions De fet, a mesura que les noves investigacions han permès de constatar que la manca d’ús literari del català o que la pèrdua de consciència lingüística arreu dels Països Catalans no foren tan totals com hom havia suposat la Decadència , el mateix concepte de Renaixença o de renaixement , en la terminologia usada pels contemporanis canvia, en certa manera, de significat i perd amplitud D’una banda,…
Joaquim Nadal i Farreras
Joaquim Nadal i Farreras
© Fototeca.cat
Historiografia
Política
Historiador i polític.
Es llicencià 1969 i es doctorà 1975 en història a la Universitat de Barcelona Ensenyà a la Universitat de Liverpool 1970-72, al Collegi Universitari de Girona on fou director en funcions, 1978-79 i a la Universitat Autònoma de Barcelona 1972, on el 1987 obtingué la càtedra d’història contemporània Des del 1992 és catedràtic d’història contemporània de la Universitat de Girona Collaborador de L’Avenç , ha publicat, entre altres obres La introducción del catastro en Gerona Contribución al estudio del régimen fiscal en Cataluña en tiempos de Felipe V 1971, La Revolución de 1868 en Gerona 1972,…
Rafael Ramoneda i els Rosés, a Cornellà
Rosés Germans Barcelona Artística e Industrial , 1907 Aquesta història comença amb la de Josep Rosés i Trinxet, participant en la creació el 1838, a Barcelona, de la societat capdavantera en la fabricació de les anomenades puntes de París vegeu vol I, Fàbriques i Empresaris “Els metallúrgics”, “Els Rosés i les puntes de París” I serà la d’aquesta empresa metallúrgica establerta al carrer de Berenguer el Vell, fins que el 1845 installà una màquina de vapor de 10 cavalls i comprovà que els sobrava energia En lloc de llogar-la a un altre possible estadant i usuari de la màquina, com era…
traqueomicosi
Fitopatologia
Malaltia vascular de les plantes produïda per fongs fitopatògens que es desenvolupen a l’interior dels vasos conductors de la saba i produeixen llur necrosi; en tallar transversalment les plantes afectades hom observa taques fosques al llarg dels vasos.
Les més importants són les produïdes per Verticillium alboatrum i Vdahliae
patotoxina
Fitopatologia
Toxina que assoleix un paper causal important en el transcurs de la fitopatogènesi, produïda pel patogen o per la planta, com a conseqüència de les relacions hoste-patogen i responsable, almenys en part, de la síndrome de la malaltia.
Relació de patotoxines patotoxines produïdes per l’organisme patogen agent causant victorina Helmintosporium victoriae toxina T H maydis soca T toxina HC H carbonum toxina HS H sacchari fitoalternarina Alternaria kikuchiana toxina PC Periconia circinata toxina PM Phyllosticta maydis àcid fumàric Rhizopus spp tentoxina Alternaria tenuis marticina Fusarium spp tabtoxina Pseudomonas tabaci siringomicina P syringae faseotoxina P phaseolicola patotoxines produïdes per la planta o pel patogen allivorina Erwinia amilovora en rosàcies juglona Juglans nigra
descerebració
Patologia humana
Eliminació anatòmica o funcional del cervell, experimental o produïda espontàniament per accidents vasculars cerebrals o traumatismes crànio-encefàlics, que té com a resultat un estat de coma i hipertonia generalitzada amb rotació interna dels braços i hiperextensió dels quatre membres.
boira fotoquímica
Meteorologia
Boira en la qual la disminució de la visibilitat és produïda per la contaminació atmosfèrica, amb una barreja de partícules aerosols i gasos contaminants (òxids de nitrogen, ozó, hidrocarburs, composts orgànics volàtils, etc.) produïts amb el concurs de la radiació solar.
Aquest tipus de boira produeix efectes nocius sobre la població irritació d’ulls, mucoses i vies respiratòries i és objecte d’especial seguiment a les àrees urbanes
micetoma
Patologia humana
Tumefacció inflamatòria supurativa, d’evolució crònica, produïda per la proliferació d’un fong paràsit i caracteritzada per la presència d’uns grans negres, vermells o grocs, formats per un feltre de filaments micelians, els quals es poden eliminar per trajectes fistulosos.
Es localitza sobretot als peus Hom l’anomena actinomicetoma quan és provocat per actinomicets nocàrdia, estreptomicets, etc i, eumicetoma quan és causat per fongs de qualsevol altre ordre
intermodulació
Modulació produïda entre dues ones complexes per efecte d’un transductor no lineal, en la qual es produeixen unes altres ones de freqüència igual a les sumes i diferències de les freqüències inicials, corresponents a les fonamentals i als harmònics.
És un fenomen usual en dispositius com ara amplificadors i mescladors, perquè les ones espúries apareixen dins la banda de pas, i és impossible, doncs, d’eliminar-les amb filtres Per a evitar la distorsió d’intermodulació hi ha dos recursos muntar un sistema linealitzador a la sortida del dispositiu afectat, o bé reduir la potència del senyal d’entrada amb un atenuador, a costa de perdre eficiència
àntrax
Patologia humana
Veterinària
Malaltia infecciosa produïda pel bacteri Bacillus anthracis, anomenada també àntrax maligne, que es manifesta habitualment amb un tumor inflamatori a la pell de consistència dura i coloració roja, que s’ulcera en la seva part central on ocasiona una crosta negra.
A vegades ataca el pulmó, els ganglis limfàtics del mediastí i la pleura pot arribar a ésser mortal S'encomana a les persones directament dels animals o mitjançant la carn de porc poc cuita En els animals, comença per una gran inflamació a l’articulació del dit, que algunes vegades arriba fins als genolls o al garró A causa del fort dolor, l’animal que el pateix a voltes perd l’equilibri L’àntrax pot acabar en infecció general i, per tant, amb la mort de l’animal