Resultats de la cerca

La seva formació musical tingué lloc a la seu metropolitana de València, on el 1713 succeí a Joan B Cabanilles com a organista interí, la qual cosa feu que s’iniciés amb aquest mestre El 1715 obtingué la plena titularitat del càrrec, segons l’informe dels membres del tribunal examinador, Pere Rabassa i Felip Vicente Durant el seu exercici, feu ampliar l’orgue de la seu amb "molts registres de música moderna" En 1724-25 tingué cura dels nens cantors De la seva obra conservada cal esmentar el Libro de tocatas para címbalo , collecció de sonates amb doble capçalera temàtica a la…

S’inicià en la música com a nen cantor a la catedral de València, sota el mestratge de F Morera i R Anglès Del 1779 al 1786 succeí Manuel Tahuenga com a organista segon de la seu valenciana Ordenat de subdiaca, regí la capella musical de l’església parroquial de Santa Maria de Castelló El 1787 fou nomenat mestre de capella de l’església del Corpus Christi La majoria de les seves obres es conserven a l’arxiu de la catedral de València El conjunt de la producció musical de Montesinos inclou una notable producció de villancets de sis a vuit veus amb violins, orgue i baix continu,…

Fou un dels professors de piano francesos més importants del segle XIX Estudià al Conservatori de París amb PJG Zimmermann piano i F Halévy i JF Lesueur composició, i el 1832 hi aconseguí el primer premi de piano Professor d’aquest centre del 1848 al 1887, entre els seus alumnes hi hagué G Bizet, C Debussy, V d’Indy, I Albéniz, M Emmanuel, el seu fill Antonin Marmontel i L Diémer, que li succeí al conservatori Fou mestre de nombrosos pianistes catalans, com ara Ll Bau, J Biscarri, J Canals, E Compta, CA Fontova, A Salvans i CG Vidiella Compongué nombroses obres per a piano -la…

Els títols que produí foren principalment documentals, curses de braus, cintes curtes o còmiques, com la sèrie del personatge Kri-Kri També feu melodrames ambientats a l’alta societat, dirigits per Doria el 1913, com La luz que vuelve , El collar de diamantes i Los solitarios del bosque i films d’aventures com El crimen del otro i El hijo del mar Igualment volgué introduir-se amb drames típicament espanyols com Carmen i Sangre gitana , també realitzats per Doria el 1913 La vida cinematogràfica de la productora fou molt intensa, ja que en cinc mesos edità deu llargs que tingueren un gran…

Fill del donzell Guillem de Pau, senyor de Cervera de la Marenda, el qual succeí en aquest domini vers el 1384 El 1395 estava en guerra amb Joan de Pau i de Rubió, baró de Pau i senyor de les Abelles, cosí germà del seu pare El 1398 s’embarcà amb l’estol de Pere de Sagarriga que anava a auxiliar el papa d’Avinyó, Benet XIII, assetjat per les tropes del rei de França Restà com a oficial del palau papal i protegí la fugida de Benet XIII fins al castell Renard El 1404 comandava l’escorta que protegia l’ambaixada tramesa per Benet XIII al papa de Roma Bonifaci IX A Roma fou…

El 1858 Leopoldo O'Donnell li donà forma definitiva La Unión Liberal governà durant el període de 1858-63 i de 1865-66, sempre sota la presidència d’O'Donnell Al marge de les corts, conspirà contra Isabel II i en favor del seu fill Alfons Participà en la revolució del 1868 i en el govern que en sorgí En morir O'Donnell 1867, el succeí com a cap del partit el general Serrano La major part dels afiliats a aquest partit seguiren Cánovas —que hi havia iniciat la carrera política— quan aquest fundà el Partido Conservador A Catalunya, tingué inicialment, gràcies al seu programa…

Fill del rei Borís III, que succeí sota un consell de regència, i de la princesa Joana d’Itàlia El 1945, en ésser proclamada la república al seu país, es veié obligat a exiliar-se El 1962 es casà a Suïssa amb la noble espanyola Margarita Gómez-Acebo y Cejuela L’any 2001 fundà el partit Moviment Nacional Simeó II, que guanyà, per àmplia majoria, les eleccions legislatives de Bulgària al juny del mateix any, i assumí el càrrec de primer ministre Seguí fidelment les directrius de l’FMI, però el descontentament per les males condicions de vida afavorí l’elecció de l’excomunista…

Fill de Sanç VI i de Sança, filla d’Alfons VII de Castella En un principi actuà de comú acord amb Alfons VIII de Castella, però després pactà amb els lleonesos i els almohades contra Castella i hagué de fer cara a l’aliança de Castella i Aragó contra Navarra Calataiud, 1198 En passar Guipúscoa i Àlaba en poder dels castellans, demanà auxili al califa almohade Muḥammad al-Nāṣir, motiu pel qual Innocenci III l’excomunicà Reconciliat amb Castella treves de Guadalajara, 1207 i amb Pere el Catòlic de Catalunya-Aragó Monteagudo, 1208, participà en la croada peninsular contra els almohades que…

Doctor en teologia, obtingué un benefici a la catedral de Palma i un altre a Llucmajor l’any 1732 succeí en el càrrec de paborde el seu oncle Guillem Terrassa Dedicà tota la vida a recollir dades històriques sobre Mallorca en els arxius de l’illa, sense gaire esperit crític, i en deixà escrits molts volums sobre capbrevació, els delmes, repartiment de les aigües, història religiosa, biografies de fills illustres, una Historia o crónica relación de Lluchmajor publicada en fascicles del 1932 al 1934 Copià i anotà la Historia del reino de Mallorca en la seva versió castellana de…

Fill pòstum del comte Teobald III de Xampanya i de Blanca de Navarra Educat a la cort del rei Felip II de França, collaborà amb Lluís VIII en la lluita contra els albigesos 1226 Arran de la mort de Sanç VII de Navarra fou nomenat rei de Navarra per la noblesa navarresa 1234, en contra de l’acord d’afillament mutu establert per Sanç VII i Jaume I de Catalunya-Aragó s’inicià així la dinastia francesa de Xampanya a Navarra Realitzà una tasca legisladora, ordenant l’elaboració d’un Cartulari Magne i, probablement, la iniciació del Fur general de Navarra El 1239 participà en una croada a Terra…