Resultats de la cerca
Es mostren 3862 resultats
comunicació de massa
Filosofia
Sociologia
Transmissió de significats culturals, dirigida a un gran públic.
És feta a través dels anomenats mitjans de comunicació de massa o mitjans d’informació , dels quals són formes típiques, la premsa, la ràdio, la televisió i la cinematografia Aquests mitjans depenen molt sovint d’organitzacions públiques o privades —i també de persones individuals—, que assumeixen la informació com una tasca social però amb uns objectius determinats per raons econòmiques, ideològiques o primàriament informatives Normalment també tenen la finalitat d’ésser mitjans de publicitat , per imperatius de finançament i de rendibilitat En funció, doncs, de la finalitat i del contingut…
art popular eivissenc
Art
Art espontani propi d’Eivissa, especialment centrat en la construcció.
Les cases rurals, escampades, formen conjunt amb les construccions accessòries forns, pous, sínies, portals i amb les parets de pedra de les tanques, camins, marjades i partions, cosa que dóna als camps un aspecte característic, accentuat per la influència de l’arquitectura eivissenca sobre les esglésies rurals i els seus annexos porxos, patis, cases parroquials L’ús dels materials illencs pedra, calç, l’atenció al terreny i al clima, les formes rectangulars i l’austeritat funcional, que permet la llibertat dins la tradició, són característics El casament casa o masia, amb porxo…
biocombustible
Química
Tecnologia
Combustible constituït per un agregat de matèria orgànica, com ara deixalles domèstiques, sabons biodegradables, palla, fusta, restes de cereals, etc., amb un poder calorífic elevat que prové directament o indirectament de la captació i fixació d’energia solar en processos de fotosíntesi.
Es tracta d’un combustible sòlid, líquid o gasós d’origen biològic biomassa que ha seguit un procés de transformació per tal d’adaptar-lo a una funció substitutiva dels combustibles convencionals d’origen fòssil La idea inicial de la utilització de biocombustibles fou l’aprofitament de residus, principalment agrícoles, però també la fracció orgànica dels residus domèstics, per a obtenir una energia alternativa a un cost relativament baix Els biocombustibles generen menys emissions de diòxid de carboni que els combustibles fòssils, i es classifiquen en biocombustibles de primera , segona ,…
Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona

Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona
©
Medicina
Conjunt integrat d’instal·lacions i centres dedicats a la recerca biomèdica amb seu a Barcelona.
Inaugurat el maig de 2006, en són copartícips l’Ajuntament de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra Inclou i collabora estretament amb l’Hospital del Mar, l’Institut Municipal d’Investigació Mèdica IMIM, el Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra CEXS-UPF, el Centre de Regulació Genòmica CRG, el Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona CMRB, el Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental CREAL i l’Institut d’Alta Tecnologia IAT La tasca del PRBB s’articula en sis grans àrees informàtica biomèdica i biologia de sistemes, regulació gènica i…
Michael Faraday

Portrait of Michael Faraday, de Thomas Phillips (1842)
Domini públic
Física
Físic i químic anglès.
Fill d’un ferrer, aprengué l’ofici d’enquadernador, alhora que es dedicava a lectures científiques i filosòfiques Assistent a les conferències de Humphry Davy 1812, aquest el nomenà 1813 auxiliar seu en el Royal Institute, del qual arribà a ésser superintendent 1821 i director 1825 Fou un membre de la Royal Society 1824 i de l’Académie Française des Sciences, professor de química 1833 i un gran experimentalista en el camp de la física i de la química El 1821 començà, amb molt d’èxit, l’estudi de l’electricitat i del magnetisme descobrí la interdependència dels camps magnètics i els circuits…
Émile Benveniste
Lingüística i sociolingüística
Lingüista francès, catedràtic de gramàtica comparada al Collège de France.
La seva obra mestra en el domini de l’indoeuropeisme fou Origines de la formation des noms en indo-européen 1935, que destruí la vella noció que l’indoeuropeu presenta una gran multiplicitat de formes en les arrels, i, emprant la teoria de les laringals, prevista per Saussure i a la qual l’hitita dona suport, arribà a reduir tota arrel indoeuropea a la forma canònica C e C, essent C qualsevol consonant i e l’única vocal postulada en l’indoeuropeu primitiu Aquest llibre havia d’ésser només el primer volum d’una obra, però la seva continuació s’hagué de reduir als estudis parcials sobre Noms d’…
Sant Andreu de Castigaleu
Art romànic
Situació Capçalera de l’església, edifici tardà que manté formes tipològiques alt-medievals ECSA - JA Adell La capella de Sant Andreu és al cim d’un turó al sud de Castigaleu Mapa 32-11 251 Situació 31TCG006734 Per a anar-hi cal prendre la nova carretera, sense asfaltar, de Castigaleu a Lluçars A uns 2 km de Castigaleu, surt una pista només apta per a vehicles tot terreny que s’enfila al turó on hi ha la capella Església És un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil semicircular i acabada a llevant amb un absis semicircular, obert directament a la nau La porta…
Otakar Ostrcil
Música
Compositor i director d’orquestra txec.
Compaginà els estudis de filologia i estètica amb els de música Feu composició amb Z Fibich 1895-1900, de qui, amb el temps, esdevingué collaborador i amic Exercí de professor de txec i d’alemany, però finalment es dedicà a la música de manera exclusiva Dirigí l’Òpera del Teatre Vinohrady de Praga i la del Teatre Nacional del 1920 al 1935 En aquests quinze anys programà i dirigí nombroses òperes d’autors contemporanis seus, com Wozzeck , d’A Berg, o obres de Z Fibich, V Novák i L Janácek La seva producció s’anà desenvolupant des del neoromanticisme, amb paleta orquestral brillant i una…
Jan Hanuš
Música
Compositor txec.
El 1932 feu estudis de composició amb O Jeremiaš, que després amplià amb P Dědeček, R Karel i J Křička El 1940 es diplomà Treballà per a la Casa Editora FA Urbánek Fou secretari de la Unió de Compositors txecoslovacs 1955-60 i director de la discogràfica Panton 1963-70 La seva obra es mostra fidel a la tradició txeca, amb una tendència al caràcter dramàtic i un gust exquisit en el terreny harmònic i tímbric Impressionista en la limpidesa de l’escriptura, no rebutjà la línia constructivista de P Hindemith, tal com mostra la Musica concertante 1970 També conreà la música…
Ivan Zajc
Música
Compositor i director d’orquestra croat.
S’inicià en la música amb el seu pare, abans d’ingressar al Conservatori de Milà 1850-55 Impartí classes i fou també director de l’Òpera de Fiume 1855-62 El 1862 anà a Viena, on destacà com a director d’orquestra i compositor d’operetes L’any 1870 s’installà definitivament a Zagreb, on dirigí l’orquestra del Teatre de l’Òpera Contribuí a afermar el moviment cultural illiri, que volia recuperar el sentit de la cultura croata Ancorat en la tradició romàntica nacionalista, en la línia de G Verdi, l’obra de Zajc excellí en el terreny melòdic i el domini instrumental, però no assumí…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- 97
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina