Resultats de la cerca
Es mostren 100284 resultats
cromatografia
cromatografia en columna d’adsorció entre un sòlid (fase estacionària) i una solució líquida (fase mòbil)
© Fototeca.cat
Química
Mètode d’anàlisi immediat basat en la percolació d’una fase líquida o gasosa (mescla problema) al llarg d’una fase estacionària, que pot ésser sòlida —porosa o finament dividida— o bé líquida fixa impregnant un suport inert.
Els components de la mescla es separen d’acord amb llur distinta velocitat de migració tot al llarg de la fase estacionària Entren en la definició anterior la cromatografia de paper, la de capa fina, la de columna, la de gasos, i també la de bescanvi iònic i la de filtració per gels permeables les dues darreres tenen, però, algunes característiques especials Els ràpids progressos fets en la identificació, purificació i separació de vitamines, hormones, enzims, antibiòtics, alcaloides, proteïnes i alguns grups de substàncies inorgàniques no haurien estat possibles sense aquest conjunt de…
estela
L’estela de Preixana, amb la representació d’un guerrer amb una corretja de la qual penja una espasa —al cantell de la pedra—, interessant peça arqueològica trobada el 1970 a la partida de la bassa bona i conservada al Museu Duran i Sanpere de Cervera
© Fototeca.cat
Arqueologia
Monument monolític en forma de pilar o de làpida destinat generalment a ésser-hi feta una inscripció.
D’un ús molt corrent a l’antiguitat, les esteles tenien principalment caràcter commemoratiu o funerari A Egipte podien ésser també votives, biogràfiques o frontereres, com les de Tel el-’Amarna segle XIV aC A Mesopotàmia hom troba la dels Corbs de Lagaš i la de Narām-Sin III millenni aC A Babilònia la més coneguda és la d’Hammurabi segle XVIII aC, amb el seu codi inscrit A Assíria les més importants són les d’ Assurnasirpal II i Salmanasar II segle IX aC A Palestina és famosa l’estela del rei Meša a Moab segle IX aC Els hitites representaven llurs déus i llurs reis en un tipus d’estela imitat…
estrep
Elements d’una arc, entre els quals s’observa l’estrep
Construcció i obres públiques
Massís d’obra construït al costat d’un arc o d’una volta perquè resisteixi els esforços laterals.
fotosíntesi
Mecanisme de fotosíntesi que es produeix en la fulla d’una planta
© Fototeca.cat
Biologia
Botànica
Conjunt de reaccions que realitzen diversos protocarionts (cianofícies i alguns bacteris) i totes les plantes verdes per tal de sintetitzar composts orgànics, mitjançant l’energia lumínica, a partir del diòxid de carboni i d’una substància (generalment l’aigua) capaç de cedir hidrogen.
La fotosíntesi té lloc gràcies a l’existència de pigments específics en els cloroplasts bacterioclorofilla i clorofilles a, b, c, d i e com a pigments principals, i carotens i ficobilines com a accessoris, capaços d’absorbir l’energia i de transmetrela a la clorofilla Les molècules de pigment amb capacitat de transformar l’energia lumínica en energia química constitueixen els centres de reacció Moltes molècules de pigment només transporten l’energia absorbida fins al centre de reacció i constitueixen una pantalla La fotosíntesi El conjunt centre de reacció-pantalla és anomenat…
bisell
Bisell d’una flauta dolça soprano
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Part de l’embocadura d’alguns aeròfons, en forma d’aresta esmolada, que talla el raig de l’aire provocant-ne la vibració necessària per a -juntament amb la ressonància del tub acústic- fer sonar l’instrument.
També s’anomena tallavent Aquest procediment de producció del so defineix tot un conjunt de famílies d’instruments La posició i el gruix del bisell respecte al doll d’aire determinen la qualitat del so resultant i la resposta musical del tub acústic, que pot, en alguns casos, facilitar o neutralitzar l’emissió d’alguns harmònics En les flautes travesseres el bisell està tallat en el cantell d’un forat trepat sobre l’eix longitudinal de l’instrument, contra el qual l’intèrpret dirigeix l’aire En els instruments anomenats de canal o conducte flabiols, flautes de bec, alguns tubs d’orgue, etc,…
les Torretes
Vista d’una de les Torretes
© Alberto González Rovira
Turó
Turó (116,9 m) del municipi de Calella (Maresme).
Coronen el turó dues torretes de planta quadrada parcialment enrunades, una de les quals, de caràcter més militar, conserva moltes espitlleres L’altra és de tipus civil, i fou una torre de telegrafia òptica construïda el 1857 Totes dues són de dues plantes i terrat, construïdes amb pedra arrebossada
hiperboloide
hiperboloide 1, de dues fulles; 2, d'una fulla
Matemàtiques
Quàdrica que, respecte als seus tres eixos de simetria, té per equació (x2/a2) + (y2/b2) - (z2/c2) = ±1.
Entre les seves seccions planes, n'hi ha que són hipèrboles Quan el signe del segon membre és +, l’hiperboloide és anomenat d’una fulla o hiperbòlic quan és -, l’hiperboloide és anomenat de dues fulles o ellíptic Un hiperboloide és anomenat de revolució quan hom el pot considerar generat per la rotació d’una hipèrbola entorn d’un dels seus eixos de simetria
sàlpids
sàlpid Tall esquemàtic (vista dorsal) d'una salpa
Zoologia
Subclasse d’urocordats de la classe dels taliacis que tenen forma cilíndrica o de prisma amb dues obertures oposades, amb bandes musculars incompletes per sota i convergents per sobre i només amb dues amples feses branquials.
Són transparents i no presenten larves De l’únic ou produït en l’ovari del progenitor s’origina un oozooide asexual, que, mitjançant un estoló, forma, per gemmació, els blastozooides sexuats, els quals tornen a generar nous oozooides Els oozooides són solitaris, mentre que els blastozooides són colonials i resten units parallelament mitjançant papilles adhesives, constituint cadenes rectilínies de certa longitud salpes o cadenes circulars ciclosalpes Quan maduren, la cadena dels blastozooides es desprèn dels oozooides i fa vida lliure també poden aïllar-se els blastozooides Hi ha una…
quaderna
quadernes revirades d’una embarcació de fusta
© Fototeca.cat
Transports
Cadascuna de les peces corbades, fixades transversalment a la carena, que constitueixen la carcassa del buc i suporten el folre.
Són compostes de diversos elements de fusta en les embarcacions de fusta o de perfils angulars en les metàlliques Entre les quadernes, que reben diversos noms segons la posició i la funció, hom distingeix les mestres, les principals, les revirades, les fortes i les planes Les quadernes mestres són disposades als punts de major mànega i, per tant, són les més grosses, i a cada embarcació n'hi ha una o, eventualment, dues Les quadernes principals són les que suporten altres quadernes més curtes i primes Les quadernes revirades tenen les dues branques disposades simètricament, cap a…
embòlia
Representació esquemàtica de la producció d’una embòlia
© Fototeca.cat
Patologia humana
Obstrucció d’un vas sanguini arterial, venós o capil·lar per un èmbol circulant pel corrent sanguini.
Quan l’èmbol s’atura en una arteriola, sovint la circulació collateral restableix el fluix sanguini si l’artèria obstruïda és d’un calibre important o la regió irrigada efectua funcions essencials, els trastorns poden ésser mortals l’embòlia d’una artèria cerebral embòlia cerebral produeix la pèrdua de les funcions nervioses centrals d’aquella zona, l’embòlia de l’artèria pulmonar embòlia pulmonar produeix l’infart pulmonar, l’embòlia de l’artèria central de la retina produeix l’amaurosi de l’ull, etc