Resultats de la cerca
Es mostren 7519 resultats
dinastia isàurica
Història
Dinastia bizantina, originària d’Isàuria, que governà l’imperi d’Orient del 717 al 820.
Tota ella és marcada per les lluites iconoclastes iconoclàstia, iniciades arran d’un edicte del primer sobirà, Lleó III 725, contra el culte de les imatges i continuades pel seu fill i successor Constantí V Després que l’emperadriu Irene, regent en nom del seu fill Constantí VI, hagués restablert el culte de les imatges amb el concili II de Nicea 787, el darrer sobirà isàuric, Lleó V l’Armeni, inicià 813 un nou període iconoclasta, el qual no es clogué, amb una nova victòria ortodoxa, fins el 843, després ja de la seva mort Durant aquest període es perderen bona part…
Joan Aldana
Història
Militar
Militar.
Estigué al servei de Ferran II de Catalunya-Aragó i de Carles V, a les campanyes italianes del primer quart del segle XVI a les ordres, successivament, del virrei de Nàpols, Ramon de Cardona, del de Sicília, Hug de Montcada, i del general de l’exèrcit imperial Prospero Colonna Ascendit a coronel major del terç dels italians, lluità a Pavia 1525, on ell personalment feu presoner el rei de França Francesc I Intervingué contra la revolta dels moriscs a la serra d’Espadà 1526 i a la campanya de Tunis 1535, on fou armat cavaller per Carles V Els seus fills Cèsar, Quint…
Abdülhamit II
Abdülhamit II
© Fototeca.cat
Història
Política
Soldà otomà (1876-1909).
Pujà al poder després de la caiguda del seu germà Murat V, gràcies als Joves Turcs , els quals, junt amb el visir Mithat, aconseguiren que promulgués una constitució de caràcter liberal 1876 Reprimí d’una manera salvatge la insurrecció dels països balcànics i provocà la intervenció de Rússia, que poc temps després declarà la guerra a Turquia 1877, la derrotà i l’obligà a acceptar el tractat de Santo Stefano del 1878 a més, el congrés de Berlín del mateix any decidí la desmembració de l’imperi turc La seva política repressiva, però, continuà i es produïren altres revoltes, especialment les…
Francesc Bernic
Història
Militar
Coronel, cap dels miquelets del Rosselló.
Actuà al costat de les tropes franceses i contra les de Felip V de Castella, durant les accions bèlliques desencadenades per la política d’Alberoni 1718 Organitzà diversos batallons de catalans al Rosselló uns nou mil o deu mil homes i, amb uns cinc mil homes anomenats miquelets de França o dragons, s’apoderà de la Garrotxa i del Bages Després d’haver fet presoners 1719 els esquadristes filipistes de Sallent Bages, Bernic intentà, en va, l’ocupació de Castellbell Bages, però foragità les tropes de Felip V de Sant Boi de Llobregat i ocupà Vilafranca del Penedès…
Bartolomé Carranza
Cristianisme
Teòleg.
Entrà a l’orde dominicà i fou enviat per l’emperador Carles V al concili de Trento 1546, on treballà per la promulgació del decret sobre la residència dels bisbes Després d’una estada a Anglaterra 1554-57 fou nomenat arquebisbe de Toledo Denunciat a la inquisició per Melchor Cano a causa dels Comentarios sobre el Catecismo Cristiano 1558, fou empresonat el 1559 acusat de luteranisme Encara que el 1563 el concili de Trento declarà la seva obra ortodoxa i Pius V el cridà a Roma el 1567, no fou absolt fins el 1576 Fou enviat al priorat romà de Minerva, on morí poc…
Elisabet Àngela Margarida Bowes-Lyon
Política
Reina mare d’Anglaterra.
Filla dels comtes de Strahmore, el 1923 es casà amb Albert Windsor, fill segon del rei Jordi V i duc de York, amb qui tingué dues filles, Elisabet, l’actual reina de la Gran Bretanya, i Margarida, que morí el 2002 La mort de Jordi V 1936 i l’abdicació del seu successor Eduard VIII, que renuncià el tron per poder-se casar amb la nord-americana Wallis Simpson, convertiren el duc de York en sobirà de l’imperi britànic Coronats al maig del 1937, Jordi VI i Elisabet assoliren una gran popularitat en negar-se a installar-se en un país neutral durant la Segona Guerra…
Bizerta
Ciutat
Capital de la wilāya de Bizerta, Tunísia, vora la Mediterrània, a l’entrada del canal que comunica aquesta mar amb el llac de Bizerta.
És un important port pesquer i comercial i un nucli industrial ciment, pneumàtics, amb una refineria de petroli El primitiu emplaçament de la ciutat fou la colònia d’Hippo Diarrhytus, fundada pels fenicis al segle IX aC Passà a les mans dels romans segle II aC, dels vàndals segle V i dels àrabs segle VII Del 1535 al 1572 es posà sota el protectorat de Carles V i de Felip II Fou una de les bases dels pirates barbarescs Fou ocupada pels francesos 1881, que hi construïren una base naval S’hi refugià l’esquadra republicana espanyola l’any 1939/> Ocupada pels alemanys…
Venosa
Ciutat
Ciutat de la província de Potenza, a la Basilicata, Itàlia, a la conca mitjana del riu Ofanto.
És un nucli de comunicacions important i un centre agrícola i comercial Antiga ciutat romana Venusia , assolí un gran desenvolupament durant el segon triumvirat Hi nasqué Horaci Seu episcopal des del segle V, fou successivament ocupada per sarraïns i normands segles IX-XI, i més endavant pels angevins i els catalanoaragonesos, i fou feu de diferents famílies fins al segle XVII Ha sofert diversos terratrèmols, el més greu dels quals fou el del 1854 Entre els pocs monuments que romanen, hi ha la segona església de l’abadia de La Trinità, del segle XII, construïda amb pedres de l’…
mètopa
Detall de les mètopes, situades entre els tríglifs i sota del frontó, del fris dòric del Partenó, temple perípter de l’Acròpolis d’Atenes
© B. Llebaria
Arquitectura
En el fris dòric, espai o porció de mur, al damunt de l’epistili, comprès entre dues obertures per a la inserció dels tríglifs.
Al principi la constituïa un bloc gros de marbre o de terra cuita pintat de color vermell o turquesa, però posteriorment el bloc fou esculpit amb relleus allusius a escenes mitològiques Entre les mètopes més antigues, cal esmentar les d’alguns temples de la Tròade i de Selinunt segles VII-V aC, les dels tresors dels sicionis i dels atenesos a Delfos principi del segle V aC, les del temple de Zeus, a Olímpia decorades amb els dotze treballs d’Hèracles, i, sobretot, les que ornaven el Partenó En aquest temple i d’una manera excepcional, les mètopes no sols eren…
Felicien -César David
Música
Compositor francès.
Vida Orfe des de petit, inicià estudis musicals com a nen cantor de Sant Salvador, a Ais de Provença Molt aviat començà a escriure obres religioses i de cambra Al collegi dels jesuïtes d’Ais descobrí el repertori sacre de FJ Haydn, WA Mozart i L Cherubini, juntament amb les opéras comiques que de vegades eren adaptades com a peces religioses Viatjà a París per ingressar al conservatori, on estudià amb Millault i FJ Fétis, i orgue amb F Benoist No sembla que reexís gaire en els seus estudis, i en acabar-los, es trobà en una situació econòmica compromesa Potser per aquesta causa mostrà simpatia…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- 97
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina