Resultats de la cerca

L’actual església parroquial del poble homònim va sofrí grans transformacions, sobretot als segles XVII i XVIII, per la qual cosa de romànic sols queden els murs nord i sud i un tros de fris Durant les obres de restauració del 1979, s’hi van trobar dos capitells, un força malmès, i un sobrecapitell, peces d’una gran simplicitat Aquesta església s’esmenta per primer cop el 1075, quan Pere, monjo de Sant Cugat del Vallès i fill de Ramon de Cervelló, dona a l’esmentat monestir el lloc anomenat Sant Cugat Sesgarrigues que té dels seus pares per aconseguir clemència per al seu germà Albert, i de…

L’església parroquial del poble d’Alió és una de les documentades des de més antic al Camp de Tarragona, ja que és esmentada en la butlla que el papa Anastasi IV concedí a l’església de Tarragona el 1154 Tingué en un primer moment consideració de parròquia, però sembla que al segle XIII esdevingué sufragània de Sant Joan de Valls, segurament per la proximitat a aquesta població i pel reduït poblament d’Alió Aquest fet explicaria que no aparegui en la relació d’esglésies que contribuïren a les dècimes papals de 1279-80 L’església d’Alió fou erigida en vicaria perpètua de Valls el 17 de…

Situació Porta de l’església que s’obre a l’extrem de ponent del mur de tramuntana, formada per dues arquivoltes d’arc de mig punt ECSA - A Roura Aquesta església parroquial és situada a la part alta del poble de Pasiòls, a la riba dreta del Verdoble Mapa IGN-2447 Situació Lat 42° 51′ 32″ N - Long 2° 43′ 07″ E Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia precedent CPO Història Hom no té cap referència històrica sobre aquesta església a l’edat mitjana L’indret és conegut, així mateix, molt tardanament L’any 1208 és documentada la força de Pasiòls, que Rixovenda de…

Aquesta església fou la parròquia de l’antic vilatge de Montmagastre, situat al sud-est de Peralta, entorn del tossal del castell de Montmagastre o de la Móra Molt probablement fou el comte Ermengol IV d’Urgell, abans del 1092, qui vinculà a la comunitat de Santa Maria de Solsona la futura església de Sant Julià de Montmagastre, juntament amb els béns que encara tenia la mesquita allí edificada El papa Urbà II, l’any 1097, reconegué els drets de la comunitat solsonina a l’església de Montmagastre, confirmats pels seus successors Eugeni III 1151, Alexandre lll 1180 i Climent III…

Aquesta capella és vora l’abandonat casal de Fades, emplaçat a llevant del municipi, a la falda de la serra d’Urmella i damunt l’important coll de Fades, que comunica la vall de Benasc amb les Paüls L’indret de Fades és conegut des de vers el 1068, quan dos habitants del lloc, Mir Bradila i Galí Mirons, són consignats al capbreu de Roda de Sos sobre els delmes de Castillo D’antuvi Fades figura com a lloc de senyoria laica amb terme propi A partir de la baixa edat mitjana consta en poder dels Ascó Sembla que la capella de Santa Maria, amb fossar propi, fou una església pròpia pertanyent als…

Aquesta església, ara desapareguda, fou en un primer moment un monestir emplaçat a septentrió del nucli urbà del poble de Benasc o Cap de la Vila En deixar de ser monestir es convertí en església parroquial Va ésser destruïda amb motiu d’emmurallar i fortificar Benasc durant la guerra del Francès perquè en dificultava la defensa A l’anomenat Ròtol de Benasc compareixen l’abat i els monjos de Sant Martí com a propietaris de terres, vinyes i prats, als Quadres, a Peguera i a Ritobo Malgrat que no surt esmentat entre els electors del bisbe Borrell de Ribagorça 1017, un abat Baró participà vers…

L’antic despoblat de Curant és situat a la vall drenada pel barranc del mateix nom Domina visualment la clotada d’Aulet i de Celles, Enrens i el camí que comunica l’altiplà d’Adons per la collada de Sant Roc d’Adons El lloc de Curant és mencionat per primera vegada en un diploma del monestir de Santa Maria d’Alaó de l’any 980, quan Sanç, Gentila i Ximèn donaren a l’abat Àlvar i altres monjos de l’esmentat cenobi l’alou que tenien al vilar d’Elavi i a Curant, des del coll de Fades fins a les Cent-fonts, i des del Tono d’Adons fins a Licert El seu castell, però, no apareix…

Mapa del Berguedà amb la senyalització dels castells dels quals tenim notícia anteriors a l’any 1300 MD Santandreu-R Serra Avià Castell d’Avià Torre de defensa d’Obiols Castell de Clarà Bagà Bagà Vila de Bagà Castell de Faia Berga Castell de Berga Castell de Madrona o Castellberguedà Casserres Castell de Casserres Castell de l’Areny Castell de l’Areny Castellar del Riu Castell d’Estela Castell de Tersà Castellar de n’Hug Castell de Castellar de N’Hug Castell de Meranges Cercs Castell de Blancafort Castell de Puigarbessós L’Espunyola Castell de l’Espunyola Fígols Vell Castell de Fígols Castell…

Tot i que ha estat considerat deixeble de la capella de la catedral de Girona, la documentació conservada no ho pot demostrar, com tampoc no és segur el seu lloc de naixement, que segons alguns estudiosos és Celrà Gironès Es formà amb J Barba, primer a Girona i després a Barcelona Possiblement actuà com a organista suplent a Santa Maria del Mar quan el mateix Barba ocupava el càrrec d’organista Posseïdor d’una bona veu, feu una gira per Menorca amb una companyia d’òpera i dí passà a París, on s’establí A la capital francesa arribà a fruir de molta consideració com a professor de…

Vida Fill del músic de capella Jacint Juncà La catedral de Vic fou, probablement, el lloc on es formà, sota el mestratge d’Antoni Jordi El 1789 obtingué la plaça de mestre de capella de la catedral de Tarragona, en la qual succeí al mestre Antoni Milà Feu oposicions, infructuosament, per als mestratges de capella de les seus de València 1793 i Granada 1796 Autor de més de dues-centes obres, la major part d'elles es conserven a la seu de Tarragona Compongué abundant música litúrgica —motets, responsoris, lamentacions— i música religiosa en romanç —villancets, càntics, goigs, rosaris— En la…