Resultats de la cerca
Es mostren 10793 resultats
ciclisme de carretera

La Volta a Catalunya de l’any 1922 al seu pas per Sant Boi de Llobregat
Club Ciclista Sant Boi
Ciclisme
Modalitat de ciclisme que consisteix en la disputa de curses en circuits marcats sobre vies interurbanes.
Es desenvolupa íntegrament sobre asfalt, bé siguin competicions en línia, curses contrarellotge individuals o per equips, proves d’un dia o per etapes La bicicleta de carretera és el prototipus sobre la qual s’han desenvolupat la resta de màquines per a les altres especialitats La versió lúdica del ciclisme de carretera és el cicloturisme Els primers models de bicicleta es remunten al principi del segle XIX, i es divulgaren amb èxit per Europa amb un objectiu de transport i lúdic primerament i competitiu després El 1868 Saint-Cloud França acollí la primera competició ciclista i amb els anys…
castell d’Ulldecona
Castell
Castell del municipi dUlldecona (Montsià), sobre un turó anomenat el puig del Castell, situat 1,5 km a ponent de la vila d’Ulldecona.
El castell Les construccions que integren en l’actualitat el conjunt fortificat d’Ulldecona són les següents una torre cilíndrica, una torre principal de planta rectangular i l’església de la Mare de Déu dels Àngels Les tres edificacions se situen al sector sud-est del recinte i delimiten un segon recinte fortificat també, dins aquest mateix clos, i a part de les construccions esmentades, podem veure restes de murs dels antics habitatges i les ruïnes d’una altra torre quadrada, actualment reblerta de sediment, la qual té adossat un mur de maçoneria que enllaça amb l’únic bastió o torre de…
Molló
L’església romànica de Santa Cecília de Molló
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Ripollès, que ocupa el sector nord-est de la vall de Camprodon (conca superior del Ritort).
Situació i presentació El municipi de Molló, de 43,09 km 2 d’extensió, limita al N amb les comarques del Vallespir i el Conflent, a l’W amb Setcases i Llanars, i a l’E i al S termeneja amb Camprodon Comprèn tota la capçalera del Ritort, que neix als vessants SE de Costabona, a l’indret dit les fonts del Ritort o les deus d’en Sitjar, sota les roques d’en Mercer, i va encaixant-se vers Espinavell i Molló alhora rep nombrosos torrents que es formen a les grans serralades que envolten el terme torrents de Coll Pany, de la Casassa, de Coll Pregon, de Fabert i sobretot la riera de la Ginestosa,…
Meranges

Meranges, a la capçalera de la Vall Tova
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Baixa Cerdanya.
Situació i presentació Ocupa l’alta Vall Tova, drenada pel Riu Duran En plena zona axial pirinenca, a la capçalera de la dita vall hi ha la conca lacustre dels Engorgs, sota la barrera de les serres de l’Esquella i de Puigpedrós, que a vegades reben el nom de serra de Campcardós i que limita el terme pel N, separant-lo de la vall de Campcardós, que és afluent del riu d’Aravó o de Querol Alta Cerdanya Puigpedrós, o puig de Campcardós, amb els seus 2914 m, no sols és el cim més alt del terme sinó també de tota la Cerdanya, i és a més el punt de trobada dels termes de Meranges, Ger i Guils de…
Serra de Daró
Serra de Daró
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, estès a la plana d’inundació del Ter i del riu Daró).
Situació i presentació Limita al N amb la Tallada d’Empordà, a l’E amb Fontanilles, al S amb Ullastret, al SW amb Parlavà, a l’W amb Ultramort i al NW amb Verges S’estén per la plana alluvial a la dreta del Ter, que és el seu límit septentrional El Daró travessa el sector meridional del terme, que també és regat pel seu afluent, la Riera Nova El rec del Molí de Gualta agafa el seu cabal del Ter en aquest terme i diverses séquies de regadiu n’aprofiten l’aigua A l’extrem SE, el municipi s’allarga fins a l’antiga riba septentrional de l’antic…
Serinyà
Serinyà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pla de l’Estany, al límit amb la Garrotxa.
Situació i presentació El terme és situat al N de la comarca, a la vall baixa del Ser, a la seva confluència amb el Fluvià, on hi ha la resclosa de Serinyà, inaugurada el 1929 El límit oriental amb Esponellà coincideix amb l’antic camí veïnal de Banyoles a Dosquers Al S confronta amb el terme de Porqueres, límit que coincideix en gran part amb el curs de la riera de Rodeja i el torrent del Clot de Guixeres, afluent de la riera de Rodeja Al collet de Guixeres, el límit tomba amunt pel cim del serrat que separa el municipi del de Sant Miquel de Campmajor Seguint cap al N, després de travessar…
Vidreres
Vista general de Vidreres
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Selva, situat al sector sud-oriental de la comarca.
Situació i presentació Limita amb els termes de Sils N, Caldes de Malavella N-NE, Tossa de Mar SE, Lloret de Mar S i Maçanet de la Selva W Emplaçat a l’E de la depressió selvatana, en contacte amb els contraforts nord-occidentals de la Serralada Litoral puig Ventós, 419 m alt, el seu territori és, en general, planer, excepte en els sectors E i SE Les aigües corren vers la riera de Sils, a l’W El terme comprèn la vila de Vidreres, cap de municipi, la caseria de Caulès de Vidreres i els veïnats de les Bòries i Cartellà Els darrers anys ha esdevingut lloc d’estiueig, afavorit per la…
Savallà del Comtat
Savallà del Comtat
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Conca de Barberà.
Situació i presentació És situat a la part septentrional de la comarca, a la zona de contacte amb els altiplans segarrencs, a la vall del Riu Corb Limita al N amb Llorac, a l’E amb Santa Coloma de Queralt, al S amb Conesa i a l’W amb Vallfogona de Riucorb El territori és molt accidentat 848 m a la Serra Teixonera, a la part meridional, i 843 m a les Obagues, a la part septentrional és drenat per la rasa d’Ardés, actualment de Mates o de Savallà, i pel barranc de Segura, que desguassen per l’esquerra al Riu Corb, al pont d’Albió, al municipi de Llorac El terme comprèn els nuclis de Savallà del…
el Baix Vinalopó

Comarca del País Valencià, a la regió d’Alacant.
La geografia Cap de comarca, Elx, motiu pel qual hom anomena també aquesta comarca el Camp d’Elx Ocupa els piemonts del Sistema Subbètic, una part dels seus vessants i les planes deltaiques valencianes meridionals La dilatada plana quaternària estesa al peu de l’anticlinal juràssic de la serra de Crevillent i de les alineacions que acaben a la del Colmenar és coberta d’argiles roges amb còdols i crostes calcàries Cal individualitzar-hi dos glacis esglaonats, coberts de dipòsits detrítics i d’incrustacions zonals el nivell mestre, on s’encaixen uns quinze metres del Vinalopó i d’altres rambles…
Sant Miquel de Riunoguers (Morellàs i les Illes)
Situació Un dels exemplars més ben conservats d’església preromànica rural del Vallespir ECSA - A Roura En el petit nucli de Riunoguers, al sud de Morellàs, cap del municipi, s’erigeix l’església parroquial de Sant Miquel, situada al costat del cementiri Aquest poblet es troba a una altitud de 332 m, al vessant de tramuntana de l’Albera A la dreta corre la riera de Coma Boquera, tributària de la Roma Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 27′48″ N - Long 2° 49′14″ E Per a anar-hi, des de la carretera N-9, cal agafar la D-618 que porta fins a la vila de Morellàs, que cal travessar, i agafar la D-13 en…