Resultats de la cerca

Estudià a la Universitat de Nova York i posteriorment, musicologia a la Universitat de Berlín, centre aquest darrer on es doctorà el 1933 amb una dissertació sobre aspectes de la intensitat tonal Fou deixeble d’Eugen d’Albert i Hugo Leichtentritt Membre de la junta de la secció musical de la Biblioteca del Congrés 1934 i cap de la secció 1937-72, des d’aquest últim càrrec adquirí nombrosos i importants manuscrits de compositors contemporanis com ara A Schönberg Participà en nombroses institucions musicals, com ara l’Organizing Comitee of the National Music Council, que dirigí…

Es formà musicalment a Alemanya, on estudià piano, composició i direcció També assistí a cursos de filosofia i musicologia a les universitats de Heidelberg i Munic El 1899 tornà als Estats Units, on fou cap del departament de música de la Biblioteca del Congrés 1902-17 i director del departament de publicació de la firma G Schirmer Fou editor de "Musical Quarterly" des dels seus inicis, el 1915, i secretari i bibliotecari de l’Associació Beethoven de Nova York, fundada el 1918 És autor d' A Bibliografy of Early Secular American Music 1905 i Early Concert-Life in America 1731-1800…

Estudià musicologia i biblioteconomia a les universitats de Califòrnia i Columbia Des del 1947 fins a la seva jubilació, el 1980, fou el director de la biblioteca musical de la Universitat de Califòrnia a Berkeley, i des del 1957 fou també professor de la mateixa universitat Fou una gran autoritat com a musicòleg i com a bibliotecari, i rebé molts honors Impulsà moltes iniciatives relacionades amb les biblioteques musicals i fou president, entre el 1960 i el 1962, de la Music Library Association Com a musicòleg s’especialitzà en la cançó anglesa del segle XVII, encara que les…

Estudià orgue i composició al Conservatori de París i a la Schola Cantorum de la mateixa ciutat i, a partir del 1920, musicologia amb A Pirro a la Sorbona, on es doctorà el 1930 Bibliotecària qualificada, dugué a terme una important tasca de catalogació de documents autògrafs al conservatori 1933 i organitzà el departament de música de la Biblioteca Nacional 1934-37 Fou Maître de conférences 1937 i posteriorment professora 1948 a la Universitat d’Estrasburg, a més de professora convidada en diferents universitats alemanyes i suïsses També impartí cursos a l’Institut Americà de…

Estudià musicologia a la Sorbona amb R Rolland i A Pirro, entre d’altres Exercí la crítica musical en nombroses publicacions, i fou redactor en cap de "Le monde musical" 1925-27 i de "Musique" 1927-30 Formà part de nombroses societats i institucions musicals, com la Societat Francesa de Musicologia, de la qual fou vicepresident 1945-48, president 1948-56 i president honorari des del 1956 També fou membre de la Royal Musical Association de Londres Centrà els seus estudis en la música francesa i italiana dels segles XVII i XVIII, entre els quals destaca el d’A Vivaldi 1948 En tots els seus…

Fou alumne del Conservatori GB Martini de Bolonya i perfeccionà els seus coneixements d’orgue amb Marcel Dupré a París Entre el 1952 i el 1960 estigué vinculat al conservatori bolonyès, on fou professor i responsable de la direcció de la biblioteca, una de les biblioteques musicals més importants d’Itàlia També fou professor de la Universitat de Bolonya i, des del 1965, director de l’Institut de Musicologia de la Universitat de Friburg, a Suïssa La seva intensa activitat pedagògica, sovint com a professor convidat en diverses universitats americanes, anà parallela a les seves…

Després de cursar la carrera de dret a la Universitat de Barcelona, ingressà al seminari el 1903 Fou ordenat de sacerdot el 1906, i el 1909 fundà la revista mensual per a nens La Veu de l’Àngel de la Guarda El 1913 es feu responsable de Lo Missatger del Sagrat Cor de Jesús , fundat per Sardà i Salvany el 1893, i creà la Biblioteca Foment de Pietat Catalana, nucli de l’obra que el 1916 es convertí en Foment de Pietat Catalana Ajudat eficaçment per Ignasi Casanovas i per altres collaboradors, feu una obra important de divulgació de llibres religiosos en català i acollí diverses…

Essent monjo bosser féu refer l’antiga bosseria Durant els seus abadiats arribaren de Nàpols les restes d’Alfons el Magnànim 1671, del seu germà l’infant Pere i de la infanta Beatriu, reina d’Hongria També en aquest temps es refermaren l’amistat amb l’infant Pere Antoni d’Aragó, germà del duc de Sogorb i de Cardona, i la protecció d’aquest sobre Poblet féu refer el sepulcre familiar i llegà a Poblet la seva biblioteca de 4 322 volums i donà també moltes relíquies al monestir, per a les quals l’abat Rossell destinà una capella i féu fer un retaule Féu emprendre obres a la…

Amic d’Ernst Cassirer i pròxim al seu pensament, en oposició al formalisme aleshores imperant, treballà en un nou mètode de lectura de l’obra d’art, la iconologia, que s’interessava pels continguts i els significats de les imatges, les quals eren transcendides i utilitzades com a fonts històriques per a reconstruir la cultura d’una societat i un període determinats Fundà i dirigí a casa seva, a Hamburg, una biblioteca d’història de la cultura, amb material iconogràfic i especialitzada sobretot en el Renaixement italià, la qual esdevingué una institució de recerca activa i…

Eclesiàstic, fou canonge de la seu de València Germà del bisbe d’Oriola Josep Tormo Deixà inèdits diversos colloquis Colloqui entre dos persones dites Pasqual i Bernardino , per exemple, una breu peça còmica teatral perduda La fira d’Albaida i la crònica en vers d’una festa local Relació de les festes que ha fet la vila de Bunyol A imitació de Lope de Vega, escriví, en català, La gatomàquia valenciana , composició en versos apariats de 6 i 10 síllabes, on critica els costums del seu temps fou publicada dins la “Biblioteca Llemosina” el 1880 Bibliografia Casanova, E 1986 “La…