Resultats de la cerca
Es mostren 7097 resultats
Sant Bartomeu de Baiasca (Llavorsí)
Art romànic
Situació Situada en un cimal, l’església conserva, molt arruïnada, l’estructura d’un dels absis que en formaven la capçalera ECSA - JA Adell Les ruïnes de l’església de Sant Bartomeu són situades al cim d’un serrat que fa la partió entre dos torrents, i prop d’un grup de bordes, a llevant del poble de Baiasca Mapa 33-9181 Situació 31TCH475088 Per a anar-hi cal seguir un camí, a trams enllosat, que surt del poble de Baiasca en direcció a llevant, seguint el riu, i en vint minuts de caminada porta a les ruïnes, visibles des de l’arribada al poble JAA Història L’única referència documental…
Hàbits nocius
En capítols precedents d’aquesta obra ja s’ha tractat de les conseqüències de diversos hàbits que poden ésser considerats nocius per les seves repercussions negatives per a la salut, com ara algunes pautes alimentàries inadequades o el sedentarisme En aquest capítol, fem referència a un altre tipus d’hàbit nociu, considerat en termes generals el més perillós el consum de diversos tòxics, és a dir, productes que contenen substàncies capaces d’ocasionar nombrosos efectes perniciosos per a la salut, i l’administració exagerada o reiterada dels quals provoca trastorns i/ o lesions en diversos…
Torre de Can Planes de Campdàsens (Sitges)
Art romànic
Situació Una de les torres més representatives de les moltes que poblen el massís de Garraf ECSA - J Bolòs Torre situada al costat de Can Planes, en un dels extrems de l’altiplà de Campdàsens Davant seu hi ha una àmplia clariana de camps Mapa 36-17448 Situació 31TDF058697 Des del llogaret de Campdàsens, hem de seguir el camí cap a Can Lluçà, i, cap a l’esquerra, fent una gran volta, arribarem a Can Planes El camí, actualment, en algun lloc, no és pas transitable amb automòbil JBM Història Aquesta torre hauria format part del sistema defensiu de la quadra de Campdàsens, sense que, per ara, com…
il·luminació
Electrònica i informàtica
Acció d’il·luminar un local, un edifici, un carrer, etc, amb llum artificial.
La tècnica que tracta dels aspectes tèoric i pràctic de la illuminació en general és anomenada luminotècnia El nivell d’illuminació necessari en un lloc depèn de la classe de treball o de les característiques de l’ambient Per a l’establiment d’un sistema d’illuminació cal tenir en compte les característiques dels focus lluminosos, llur distribució, el nivell d’illuminació desitjat, etc La illuminació produïda per un focus d’intensitat I en una superfície puntual, situada a una distància r , i que forma un angle α respecte a la direcció del flux, val E = I/r 2 cos α llei del cosinus Segons…
Reforma
Música
Període de la història que comprèn el segle XVI i part del XVII, caracteritzat per la implantació de les esglésies protestants.
El fenomen més important de la Reforma es produí sobretot en determinades regions dels països germànics, però també tingué ressò a França i Anglaterra Tot i que les primeres manifestacions de la Reforma són del segle XV, no fou fins l’entrada en escena de Martí Luter que el moviment prengué forma, s’omplí de continguts teològics i inicià la seva difusió i implantació en amples territoris Preocupat com estava per tot el referent al culte, Luter fou també el primer que establí l’ordre i el contingut dels nous serveis religiosos Ell mateix, posseïdor d’una sòlida formació musical, contribuí a la…
arpegi
Música
Disposició successiva dels sons d’un acord.
L’arpegi -provinent de l’italià arpeggio , derivat al seu torn d’ arpa - pot ser utilitzat pel compositor com a element temàtic en la melodia, com a base ritmicoharmònica en l’acompanyament i com a recurs d’ornamentació arpegiat Els temes melòdics basats en arpegis, generalment dels acords de tònica i dominant, tenen un caràcter marcat i una gran claredat tonal És freqüent trobar-los integrats en els primers temes dels moviments basats en la forma sonata ex 1 Exemple 1 / WA Mozart Petita serenata nocturna , K 525, I allegro © Fototecacat/ Jesús Alises L’arpegi, en funció d’ acompanyament ,…
El registre sedimentari en el domini catalano-valencià. Les fosses i depressions neògenes
A les àrees emergides dels marges NW de la conca Catalano-balear també anomenada solc de València i pròximes golf del Lleó, el registre sedimentari neogen es conserva, principalment, en les depressions litorals Esquema sintètic del registre sedimentari neogen a les àrees emergides del domini catalano-valencià Les característiques dels sediments de cada depressió són variables a causa de les particularitats estructurals de cadascuna i també de la influència diferent que reberen de les transgressions i regressions marines, més importants a les zones properes al litoral que no a les més l’…
Jack l’Esbudellador
Història
Criminologia
Presumpte criminal que assassinà cinc dones al districte londinenc de Whitechapel entre setembre i novembre del 1888.
Els assassinats es cometeren, en tots els casos, amb mutilacions que mostraren un acarnissament extrem, motiu pel qual rebé el sobrenom de l’ esbudellador i, llevat de la darrera, totes les víctimes eren prostitutes L’assassí, a més, hauria enviat cartes en què desafiava la policia, en una de les quals probablement una falsificació s’autodenominava Jack Després del novembre del 1888, no es produïren més assassinats de les mateixes característiques L’autor restà sense identificar i, convertit en una llegenda i un dels enigmes més cèlebres de la criminologia, ha donat lloc a un gran nombre d’…
Monza
La catedral de Monza
© Fototeca.cat
Ciutat
Ciutat de la província de Milà, a la Llombardia, Itàlia.
És travessada pel riu Lambro El seu creixement, molt ràpid, ha estat parallel a l’increment de la industrialització a la regió milanesa Actiu centre industrial, amb indústria tèxtil, fabricació de maquinària, mobles, vidre, plàstics, pintures És cèlebre el seu autòdrom, que, per les seves característiques tècniques, és considerat el més ràpid del món Entre els molts monuments artístics de la ciutat, cal destacar la catedral, dedicada a sant Joan Baptista, fundada al segle VI, reconstruïda al XIII i ampliada el XIV, amb la façana de Matteo da Campione A l’interior, a…
coves d’Artà
Cova
Coves naturals que, malgrat llur denominació generalitzada, es troben dins el terme municipal de Capdepera, a la costa oriental de Mallorca.
L’entrada s’obre a la mar, al cap Vermell L’acció càrstica es beneficià d’un anticlinal buidat a la calcària juràssica i de 5 o 6 grans diàclasis verticals són característiques del coval —que penetra uns 300 m horitzontalment— les altes voltes i formacions d’estalactites i d’estalagmites força desenvolupades, una de les quals ateny 22 m L’exploració sistemàtica arrenca del final del s XVIII, sota la inspiració del cardenal Despuig, però hom trobà inscripcions dels s XVI i XVII el 1896 fou estudiada per Martell L’atracció turística ha donat peu a una curiosa i, sovint, ridícula nomenclatura Ha…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- 97
- 98
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina