Resultats de la cerca
Es mostren 3609 resultats
cel·la
Cadascuna de les àrees geogràfiques en què es divideix la cobertura d’un sistema de comunicacions mòbils cel·lulars.
A cada cella hi ha una estació base o punt d’accés que atén i gestiona les comunicacions dels abonats que es trobin en la seva àrea de cobertura Aquesta àrea se sol representar amb una forma hexagonal, imitant les celles d’una bresca construïda per abelles Aquesta representació facilita l’anàlisi i la gestió d’un sistema de comunicacions cellulars, malgrat que, en realitat, la cobertura d’una estació base depèn de diversos fenòmens que afecten la propagació de les ones ràdio, tals com l’orografia, la presència d’obstacles, etc Segons les dimensions de la cella i l’ús que se’n fa, hom parla de…
escola diferenciada
Educació
Escola separada per sexes, que pretén atendre els diferents ritmes de maduració i els diferents estils d’aprenentatge de nens i nenes.
Hi ha un debat sobre la conveniència d’educar els nens i les nenes conjuntament o separadament a la mateixa escola i a la mateixa aula La majoria dels centres practiquen la coeducació en escoles mixtes, però també hi ha escoles que proposen la separació i addueixen arguments sobre el potencial educatiu d’aquesta pràctica docent En alguns països europeus l’educació diferenciada és prohibida a les escoles públiques, si bé és una pràctica comuna a força escoles privades Els últims anys s’està reintroduint a Europa, a partir de països anglosaxons Els arguments a favor de l’escola mixta es…
sistema penitenciari
Dret penal
Conjunt de mètodes adoptats modernament per a càstig i correcció dels penats amb vista a una tasca reformadora, com també el règim i els serveis dels establiments destinats a aquest fi.
Des de l’1 de gener de 1984 Catalunya té transferides les competències en matèria de serveis penitenciaris Aquestes competències les úniques a ser transferides a una Comunitat Autònoma espanyola faculten la Generalitat de Catalunya per a coordinar i supervisar la implantació de polítiques en aquest àmbit en el marc de la normativa penitenciària estatal, continguda a la Llei orgànica 1/1979, de 26 de setembre, General Penitenciària, reformada l’any 2003 La Direcció General de Serveis Penitenciaris del Departament de Justícia és l’encarregada d’implantar les propostes, els plans i els programes…
les Marques
Divisió administrativa
Regió de la Itàlia central; és banyada, a l’E, per la mar Adriàtica, i comprèn les províncies d’Ancona, Ascoli Piceno, Macerata, i Pesaro i Urbino.
La capital és Ancona Té una morfologia molt variada, predominantment muntanyosa, que culmina al Monte Vettore 2 478 m, als Apenins d’Úmbria-Marques Presenta un relleu barrancós, amb cursos fluvials parallels, que desguassen a l’Adriàtica els principals són el Metauro, el Foglia, l’Esino, el Potenza, el Chienti i el Tronto Les planes ocupen només l’11% del territori al fons de les valls i, sobretot, al sector NW de la costa adriàtica d’Ancona Els nuclis més importants són els d’Ancona, primer centre regional, de Pesaro, d’Ascoli Piceno i de Macerata El sector primari ocupa un 30% de la…
Quios
Illa
Illa de l’arxipèlag de les Espòrades Orientals i nomós de Grècia.
La capital és Quios 24070 h 1981 Situada prop de la costa de l’Àsia Menor de la qual resta separada pel canal de Quios, té conreus importants de vinya i de fruita Colonitzada pels jonis al II millenni, es mantingué independent fins al segle VI aC Contrària d’Atenes, s’hi alià posteriorment i formà part de la segona lliga marítima 378 aC Possessió romana, tingué una gran importància comercial sobretot pels seus vins i fou disputada, a l’edat mitjana, per Gènova i Venècia, fins que els turcs se n'empararen Al segle XIX fou un dels centres més destacats del moviment nacionalista hellènic i passà…
art normand
Art
Art desenvolupat a Normandia i a Anglaterra als segles XI i XII a conseqüència de les invasions normandes del segle X.
S'inicià amb l’aparició de nombroses esglésies amb absis de tipus benedictí amb deambulatori o sense, torres a la façana i una llanterna de diferents pisos al creuer de grans espais interiors, arcuacions a les naus que repeteixen idèntiques proporcions en tribunes i triforis, arcs de mig punt i volta d’aresta en les naus laterals Els principals edificis són la cripta de Rouen 1063, la destruïda església de Jumièges 1037-67, Saint-Étienne 1077 i Saint-Nicolas de Caen i la Trinité de Fécamp 1099 Les decoracions segueixen el gust bàrbar de línies geomètriques i motius de forma fantàstica o…
freqüència

Representacions gràfiques de la freqüència d’una distribució estadística: si el caràcter quantitatiu és discret, (1) és el seu polígon de freqüencies i (2) és la seva corba cumulativa; si el caràcter quantitatiu és continu, (3) és el seu polígon de freqüències i (4) és la seva corba cumulativa
© Fototeca.cat
Matemàtiques
En una distribució estadística d’un caràcter quantitatiu, quocient entre l’efectiu d’un valor concret del caràcter, o d’una classe de valors, i el nombre d’individus que integren la mostra.
Si el caràcter quantitatiu és discret , i pren els valors x 1 ,,x n sobre una mostra de N individus, la freqüència o freqüència relativa del valor x i és el quocient f i = n i / N , on n i és l’ efectiu del valor x i és a dir, el nombre d’individus de la mostra que presenten el valor x i del caràcter La representació gràfica de la funció de distribució x i → f i és una línia poligonal obtinguda en unir els punts de coordenades x i , f i , i =1,, n , anomenada polígon de freqüències Si el caràcter quantitatiu és continu , donada una classe o interval C i = a i - 1 , a i del conjunt de…
Joan Montllor i Puigvert
Literatura
Comunicació
Traductor, escriptor i publicista.
Fill de Salvador Montllor i Pujal, i germà de Pere J i Josep Montllor i Puigvert El 1937 emigrà als EUA Cursà estudis militars i es graduà com a sergent tècnic a l’exèrcit dels EUA 1941-45 Treballà com a farmacèutic i assistent de cirurgia del First General Hospital de l’exèrcit americà a Baltimore, i també a centres de Londres i París Posteriorment, entrà en el món del cinema collaborà amb la Paramount Pictures Corporation com a ajudant de Joan Ventura i Sureda en la traducció de pellícules al castellà En aquella època collaborava assíduament en la Paramount Newsreel ,…
Tadeu Amat i Brusi
Cristianisme
Missioner paül i bisbe.
Arran de la revolució, el 1835 fugí a França, on acabà els estudis i fou ordenat a París el 1837 L’any següent anà a Nova Orleans i a Saint Louis EUA El 1839 fou nomenat director de novicis a Barrens Missouri i rector del Saint Charles Borromeo Seminary a Filadèlfia 1847-48 El 1854 fou nomenat bisbe de Monterey, i l’any següent s’installà a Santa Barbara S'adonà que Los Angeles seria el centre geogràfic de la futura Califòrnia, i demanà a la Santa Seu de ser-hi transferit Fou un remarcable promotor de centres educatius i assistencials Fundà, a la seva diòcesi, els asils de Los…
Miquel Antoni Vilardebò
Economia
Comerciant.
El 1794 emigrà a Amèrica i s’establí a l’Uruguai, a Montevideo S'hi dedicà al món empresarial Tingué, a Montevideo, dos importants centres saladors de carn que exportaven els seus productes a Cuba Personatge filantròpic, fou promotor, amb Francisco Antonio Maciel, del primer Hospital de Caridad Amb motiu de les invasions angleses 1806 -1807, promogué, amb altres, la creació del ‘Cuerpo de Miñones Catalanes de Montevideo’, grup que collaborà en la lluita, conjuntament amb el ‘Cuerpo de Miñones de Buenos Aires’ 1807, per a la reconquesta de la capital del virregnat S'hi inicià en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- 97
- 98
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina