Resultats de la cerca
Es mostren 4166 resultats
Desiderio da Settignano
Escultura
Escultor italià, considerat el millor escultor florentí del primer Renaixement, després de Donatello i Luca Della Robbia.
Són obres seves el monument a Carlo Marsuppini a Santa Croce 1453 i l’altar de marbre de l’església de San Lorenzo 1461, de Florència, les quals obres han servit per atribuir-li els busts de la Madonna Panciatichi i d’una Desconeguda Museo Nazionale, Florència i els de Sant Joan i Jesús, nens Louvre, i també els tondi amb caps d’àngels de la capella Pazzi de Florència Partint de Donatello, la seva obra es caracteritza per la força poètica i per la mòrbida lluminositat que l’oposarà al corrent descriptiu i lineal de l’escola florentina
Antoní
Cristianisme
Arquebisbe de Florència (1446-59), de nom Antonino Pierozzi.
Era dominicà Essent prior del convent de Sant Marc a la mateixa ciutat —que féu decorar per Fra Angelico— hi introduí una major observança Bon predicador, procurà de fer arribar la reforma de vida a tot el poble Publicà una Summa theologica , dita també Antonina , situada en el corrent del realisme que en l’aspecte moral afrontava per primera vegada i amb sentit positiu la licitud d’invertir capitals en la indústria Té també una Summa historialis, història de l’Església fins a la seva època Fou canonitzat per Adrià VI el 1523 La seva festa se celebra el 10 de maig
transformador

Transformador trifàsic de columnes en bany d’oli, per a alta tensió
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Aparell estàtic d’inducció electromagnètica, destinat a transformar un sistema de corrents variables en un o diversos altres sistemes de corrents variables, d’intensitat i de tensió generalment diferents però de la mateixa freqüència.
El transformador és un element bàsic per a la utilització del corrent altern com a font d’energia pràctica, tant industrial com domèstica De fet, és un cas especial de màquina elèctrica estàtica, i per això el seu estudi pot ésser inclòs en el d’aquestes Bàsicament consisteix en dos enrotllaments, dits primari i secundari , enrotllats al voltant d’un mateix nucli magnètic , de ferro planxa magnètica El primari rep el corrent a transformar, i aquest, un cop transformat, surt pel secundari La relació entre les tensions d’entrada i de sortida és donada per la relació de…
assignació de recursos
Economia
Selecció per part d’un subjecte econòmic dels béns a produir per tal de satisfer directament o indirectament les necessitats humanes.
L’escassetat dels béns amb relació a les necessitats humanes, expressades d’una manera socialment determinada, exigeix unes decisions de selecció, que afecta sobretot el tipus de productes que cal produir i la seva prioriat Hom imputa, per tant, uns factors —recursos naturals, treball corrent i treball acumulat capital— a uns processos productius, que exigeixen de comparar en el temps disponibilitats de producció amb necessitats prioritàries L’anàlisi econòmica de l’assignació formulada pels economistes que accepten el capitalisme es fonamenta en un sistema de valoració basada en…
tripolar
Electrònica i informàtica
Dit del commutador, l’interruptor, etc, que actua sobre tres pols o fases de corrent.
rebullir
Agitar-se la superfície de l’aigua per una mata de peix, un corrent, etc.
glossemàtica
Lingüística i sociolingüística
Corrent lingüístic inspirat per Hjelmslev i els seus col·laboradors Brøndal i Ulldall cap al 1931.
Fonamentat en els principis d’estructura i d’immanència posats en circulació per Saussure a través del Cours de linguistique générale 1916 i influït per l’escola lògica de Viena, el model glossemàtic concep la llengua com un text infinit a partir de la combinació d’un inventari finit d’elements formals Sobre aquesta base es proposa de determinar l’estructura de cada llengua a partir de les modalitats funcionals de les invariants sense tenir en compte cap altre factor extern a la gramàtica com és ara la història o la psicologia dels parlants Estableix, per això, un doble pla de funcionament el…
luminisme
Pintura
Corrent pictòric de límits imprecisos caracteritzat per la representació ostensible dels efectes de llum natural.
Aquest mot ha estat aplicat especialment a l’art de Joaquim Sorolla i la seva escola sorollisme
classicisme
David , de Donatello (1386?-1446) (Museo del Bargello)
© Corel Professional Photos
Art
Corrent estètic que identifica la bellesa artística amb l’observança de certes lleis considerades inviolables.
Aquesta manera d’entendre l’art ha existit en totes les èpoques, si bé el terme clàssic pren carta de naturalització a la Grècia dels s VI i V aC Com totes les teories artístiques té un fort lligam amb les tendències filosòfiques, i, per tant, les expressions classicistes han anat sempre unides a les tendències moralistes de cada època La doctrina oposada al classicisme és el barroquisme, que essencialment es basa en el dubte de l’artista sobre la validesa dels postulats en què els classicistes creuen fermament El dubte condueix a la recerca de formes noves i això porta a un art més dinàmic i…
paneslavisme
Història
Corrent polític nacionalista que pretenia la unificació dels pobles eslaus sota l’hegemonia de Rússia.
Al s XVIII i el començament del XIX, entre els pobles eslaus dominats per Turquia i l’imperi austrohongarès es creà la consciència de llur unió i aliança, sentiment que fou aprofitat pels imperialistes russos Els anys 1830-40 MPPogodin i NIKostromarov propugnaren la unificació política dels pobles eslaus en una monarquia federada sota la dominació del tsar de Rússia, amb la russificació de la llengua, la cultura i la política El moviment adquirí més importància precisament en aquest període imperialista rus Pel seu caràcter profundament reaccionari i nacionalista fou durament criticat pels…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- 97
- 98
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina