Resultats de la cerca

Fill i successor de Ramon I i d’Ermessenda Casat, ja el 1185, amb Arnalda de Caboet Tenia en comanda d’Alfons I de Catalunya-Aragó els castells de Sant Martí i de Miralles a Cerdanya Entrà en conflicte amb el seu senyor, el comte Ermengol VIII d’Urgell, que veia amb recel els nombrosos castells aixecats per Arnau I, però entre ells foren signats acords el 1190 i el 1194 També sorgiren dificultats amb els bisbes d’Urgell a causa dels dominis de la casa de Caboet, però el 1199 fou signada…

Situació Anvers i revers d’una de les dinou esteles funeràries procedents de l’antic cementiri parroquial d’aquesta església JM Miró L’església parroquial de Sant Cugat és al bell mig del poble d’Ivorra Mapa 34-14 361 Situació 31TCG668259 Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent MLIR Història La primera referència de l’església de Sant Cugat data del 1055, any en què Guillem, bisbe d’Urgell, acudí al castell d’Ivorra, a precs dels sacerdots…

Aquest castell ja apareix esmentat l’any 1040 com una de les fortaleses de la marca meridional del comtat d’Urgell Tanmateix, el lloc de Cabanabona és documentat des de l’any 1036, en el testament de Riquer, el qual cedí a Maier, mentre visqués, el seu alou de Ponts, que era a Cabanabona, amb les cases i amb la torre que hi havia després de la seva mort, l’alou passaria a Santa Maria de laSeu l’any 1054 es procedí a la delimitació dels termes dels castells de Coscoll actual…

En morir Guifré I, l’any 897, llurs descendents establiren un sistema de cogovern, consistent a repartir-se les zones d’actuació tot reconeixent al germà gran una categoria superior Aquest, Guifré II, administrà Barcelona, Girona i Osona el segon, Miró II, la Cerdanya, el Berguedà i el Conflent i el tercer, Sunifred II, el comtat d’Urgell Besalú restà encara uns quants anys a mans de l’oncle, el comte Radulf I A causa de la minoritat de Sunyer és probable que aleshores hom no li adjudiqués funcions administratives, sinó que…

Situació i presentació El municipi pertangué a la comarca de la Noguera fins a la creació del Pla d’Urgell, com a unitat administrativa El terme del Poal confronta a tramuntana amb Linyola i amb Bellvís, terme amb el qual limita també a ponent A migdia termeneja amb els municipis del Palau d’Anglesola i Vila-sana, amb el qual també termeneja a llevant Segons la tradició antiga, el topònim el Poal vol dir “terra de pous” Les filtracions del Riu Corb originen vetes fluvials subterrànies que faciliten l’excavació de pous, alguns dels quals resten encara avui als afores del poble, tot i que des…

Romadriu, juntament amb Serret i Colomers, són probablement els únics castells del Pallars per als quals es pot construir una història contínua i coherent de la titularitat del domini eminent Les viles de Riumadriz i els castells de Colomers i Serret foren donats l’any 1034 pel vescomte Isarn i la seva muller Quíxol a llur filla Ermengarda i al seu marit Arnau Dacó En el seu testament sacramental publicat l’any 1050, Ermengarda llegà el castell de Rivo Madriz al seu marit, Arnau Dacó, i establí que a la mort d…

Aquest castell era situat prop de la partida de Tapioles, al camí de Torrefeta El seu nom originari fou el de castell de Foratmicó, el terme del qual es documenta des de l’any 1098 Al segle XII la meitat del castell pertanyia als Fluvià El 1172 Bernat de Fluvià cedí en el seu testament la seva part sobre el castell de Foratmicó al seu fill Bernat En una venda d’una vinya de l’any 1226 ja es constata el canvi de nom del castell, en esmentar-se que el castell Bisbal abans s’anomenava Foratmicó Aquesta…

Ordenat de sacerdot, fou mestre de capella de la catedral d’Urgell Estigué al servei de la infanta Isabel de Borbó al palau de La Granja Segòvia Els seus dos germans Josep Ferrer i Domènech Alcover 1880 — Toledo 1936 i Lluís Ferrer i Domènech Alcover 1882 — Toledo 1936 foren també sacerdots, organistes i compositors Lluís havia estudiat amb Joan a laSeud’Urgell i fou mestre de capella 1929-36 de la catedral de Toledo Foren assassinats en esclatar la…

La vila de Peralta, a 523 m d’altitud, és a la dreta de la Sosa de Peralta, aigua avall de les salines, i en la confluència amb el riu de Sorita És envoltada de diversos turons, en un dels quals hi ha les minses restes del castell de Peralta El nom de Peralta, derivat de petra alta roca alta, alludeix als turons que envolten la població Fou el comte Ermengol IV d’Urgell qui conquerí i organitzà les contrades de la vall de la Sosa, probablement, en la segona expedició que dirigí contra l’inexpugnable castell de Calassanç, és a dir, l’any 1090 D’allí estant, el comte urgellenc manifestà que…

El poble de l’Espluga de Lavansa, lloc actualment abandonat del tot, és escassament documentat En el document de l’acta de consagració de laSeud’Urgell apareix el topònim Spelunka com a parròquia de la vall de Lavansa En un document del 1082, en el testament d’Arnau, fill de Mir, s’esmenta com a deixa un alou de Espulga , que cal identificar com l’Espluga El castell de l’Espluga no és documentat fins al principi del segle XIV L’any 1313 Ot de Montcada, com a tutor de Pere Galceran de Pinós, reclamava al comte…