Resultats de la cerca
Es mostren 1790 resultats
saxhorn
Música
Cadascun dels instruments aeròfons de metall, de tubuladura cònica i embocadura hemisfèrica que constitueix la família homònima unificada pel constructor d’instruments musicals belga Adolphe Sax
.
Al costat d’aquesta denominació han romàs, però, vigents a cada país les tradicionals, i així als països germànics hom els anomena flügelhörner o bügelhörner , a Itàlia, flicorni , als països anglosaxons, bugles bugle, etc
timbala
timbales
© Fototeca.cat
Música
Instrument membranòfon de percussió format per una caixa semiesfèrica, generalment de coure o de bronze, amb una membrana de pergamí fixada en un marc de metall.
L’instrumentista pot variar la seva afinació tesant uns cargols que hi ha al marc, o bé mitjançant un pedal que permet els glissandi en les timbales mecàniques El so es produeix percudint la membrana amb unes maces o macetes de mànec de fusta amb la part extrema folrada de feltre Normalment són emprades dues timbales o més Cada parella consta d’una timbala petita, per als sons aguts, i d’una de grossa, per als sons greus
broqueta
Gastronomia
Mena d’agulla grossa, de metall o de fusta, amb la qual hom enfila trossos de carns diverses, per a rostir o fer a la brasa.
bomba
Música
Segment de tub en forma de U que hom empalma en alguns instruments músics de metall, més endins o més enfora, per modificar-ne l’afinació.
alpaca
alpaca
© Fototeca.cat
Tecnologia
Designació genèrica d’aliatges de coure (50-65%], zinc (15-30%] i níquel (15-30%], anomenats també plata alemanya, plata de níquel, maillechort i metall blanc.
Són de color semblant al de l’argent, inalterables, durs, de bones propietats mecàniques, i poden soldar-se, emmotllar-se i treballar-se fàcilment Foren molt emprats i s’empren encara per a orfebreria, coberts, monedes, caixes de rellotge, peces d’aparells, etc La composició més corrent és Cu 55%, Zn 25%, Ni 20%
catalitzadors alfin
Química
Iniciadors de polimerització d’olefines (etilè, propilè, butens, etc) constituïts per mescles de composts organometàl·lics alquil-metall alcalí i d’alcòxids i sals de metalls alcalins.
ammina
Química
Compost de coordinació en el qual l’amoníac és un lligant neutre unit a l’àtom central del metall per mitjà de l’àtom de nitrogen.
cintat | cintada
Heràldica
Dit de l’escut el camper del qual és cobert de cintes alternativament d’un metall i un color, en nombre parell i superior a vuit.
Els mobles també poden ésser cintats contraposició
medalló
Arquitectura
Baix relleu de pedra, fusta o metall d’una forma rodona o el·líptica, utilitzat com a element decoratiu en arquitectura, especialment en les façanes dels edificis.
El seu origen ve del costum, corrent a l’antiguitat clàssica, de penjar a les parets dels temples els escuts conquerits als enemics vençuts El Renaixement posà de moda els medallons, i foren molt utilitzats en l’estil plateresc Els motius més freqüents que hom hi troba són caps humans i d’animals, emblemes, allegories, monogrames i motius històrics o llegendaris
martinet
Martinet
© Fototeca.cat
Tecnologia
Instrument per a forjar i batre metalls, que consisteix essencialment en una peça grossa mòbil que hom deixa caure sobre el metall col·locat en una enclusa.
Aquesta peça va subjectada a l’extrem d’una palanca o mànec amb un punt de suport al mig i accionada per l’altre extrem mitjançant una excèntrica o un element mecànic anàleg, de manera que la massa puja i baixa i produeix els cops sobre l’enclusa Els martinets són de cop repetit i hom els fa servir per a forja lliure o sense estampa, i en general per a peces petites El martinet, anomenat també mall , era emprat en l’antiga farga catalana per a fer compacte el masser, netejar-lo d’escòries i forjar-lo Essencialment, era constituït per una…