Resultats de la cerca
Es mostren 1449 resultats
Articulacions
Anatomia humana
Una articulació és la unió de dos ossos, o més, entre si La major part de les articulacions es componen d’un conjunt de teixits més o menys tous, a més dels ossos que s’hi uneixen La funció de les articulacions és de proporcionar un grau variable de mobilitat i estabilitat entre els diversos segments esquelètics que s’uneixen a través d’elles Com que les funcions de les diverses articulacions són diferents, hi ha també diversos tipus d’estructures articulars Tipus d’articulacions Una manera clàssica de diferenciar els diversos tipus d’articulacions es basa en el grau de moviment que permeten…
Sant Esteve de Brió (Sant Miquel de Campmajor)
Art romànic
Situació Conjunt singular de l'església de Sant Esteve de Brió, la rectoria i una antiga torre civil, tot situat sobre un mateix eix longitudinal, que formen el petit nucli rural de Brió F Tur L’antic poble de Brió era format per un conjunt disseminat de cases, agregat a Sant Miquel de Campmajor situat al marge esquerre del Ser Mapa L38-11257 Situació 31TDG744688 Per arribar-hi cal prendre la carretera de Banyoles a Olot per Mieres i Santa Pau 9 km després, cal desviar-se per la carretera de Sant Miquel de Campmajor i el Collell Als 2,5 km cal agafar a la dreta un camí de terra que segueix…
Gingivitis
Patologia humana
Definició És anomenada gingivitis la inflamació de les genives Aquesta afecció se sol presentar en forma aguda o sobtada, per bé que també pot fer-ho de manera crònica o persistent Quan és lleu, la gingivitis pot passar desapercebuda o bé manifestar-se amb petites hemorràgies que es produeixen quan hom es raspalla les dents En canvi, quan és greu se sol manifestar amb una notable tumefacció i envermelliment de les genives —que sagnen freqüentment—, dolor local i sensació d’escalfor permanent en aquesta zona En la majoria dels casos, la gingivitis sol guarir amb una higiene bucal…
Els grups musculars
L’aparell locomotor funciona, esquemàticament, com un sistema de palanques, en el qual els ossos són les palanques pròpiament dites, les articulacions corresponen als punts de suport, i els músculs esquelètics proporcionen la força en actuar com a motor El cos humà té aproximadament uns 400 músculs esquelètics En general, els músculs més voluminosos compleixen diferents funcions o donen lloc a moviments grollers, mentre que els més petits tenen funcions més específiques o més fines Així, per exemple, el pectoral major, que es troba en la cara anterior del tòrax i que s’insereix en les…
música d’Eslovàquia
Música
Música desenvolupada a Eslovàquia.
Música culta De la música dels primers temps després de la cristianització, produïda al segle IX, no en queden testimonis Es conserven, en canvi, l’anomenat Missal de Bratislava, del segle XIV, i una sèrie d’antifonaris i graduals dels segles XV i XVI Pel que fa a la música profana, se sap de la seva existència per l’esment que es fa a nombrosos ministrers, en diversos documents a partir del segle XIII Ja al segle XVII es troben els primers compositors importants, com ara J Šimbracký i S Bockshorn Capricornus, que destacaren per les seves obres polifòniques Durant el Barroc, tant la música…
osteoartropatia hipertrofiant
Patologia humana
Osteoartropatia caracteritzada per la inflamació del periosti, sobretot el dels ossos de les extremitats, amb formació d’os nou, artritis i hipocratisme dels dits (dits en forma de broqueta de tambor i ungles en forma de vidre de rellotge).
Es dóna especialment en malalties de pulmó i de pleura i és anomenada aleshores osteoartropia hipertrofiant pneumàtica causada per tumors, abscessos, bronquièctasis i empiemes i en malformacions cardíaques congènites
ossobuco
Gastronomia
Guisat de garró de vedella, típic de la cuina milanesa, tallat a rodanxes amb el moll de l’os inclòs, que hom prepara generalment amb una salsa a base de vi blanc i hom serveix sovint acompanyat d’arròs amb tomàquet.
trast
Música
Cadascun dels filets de metall, os o corda de tripa fixats transversalment en el mànec d’alguns instruments de cordes pinçades, els quals el divideixen cromàticament i permeten de donar la nota exacta en prémer-hi les cordes amb els dits.
Hi ha trasts de divisió per a semitons que sovint són temprats
pinta

Pinta
Estri consistent en una làmina prima oblonga de metall, fusta, os, vori, matèria plàstica, etc, proveïda de pues més o menys espesses en una de les vores llargues, o en ambdues, que serveix per a desembullar i pentinar els cabells.
satura
Literatura
Forma dramàtica romana, l’origen de la qual, segons Livi, es relaciona amb les formes de la dansa amb acompanyament de flautes d’os dels ludiones, cridats de l’Etrúria per a la celebració dels jocs romans del 364 aC.
A l’espectacle ofert pels ludiones , els joves romans afegiren expressions jocoses en forma de vers, creant un gènere que mesclava cant, so i dansa i que fou anomenat satura , mot relacionat potser amb satur ‘ple’ o amb lanx satura , un plat que contenia les primícies de tota una sèrie de fruits i que era ofert als déus Amb tot, és incert que satura fos la denominació de la forma dramàtica primitiva o el nom donat per la tradició erudita, a la qual es remuntà Livi
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- 97
- 98
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina