Resultats de la cerca

Des de molt jove mostrà un gran interès per la música i la cultura popular del seu país d’origen, i cap al 1775 es traslladà a Londres, on es guanyà la vida com a intèrpret i professor d’arpa Entre el 1788 i el 1820 ocupà el lloc de bard del príncep de Galles i, més tard, del rei Compongué sonates i marxes i arranjà danses populars per a arpa i també per a teclat Entre les seves obres destaquen les recollides en Poetical Relicks of the Welsh Bards 1784, The Bardic Museum 1802 o The National Songs and Airs of Wales 1820 Així mateix, arranjà per a arpa o per a teclat obres de GF Händel i JC…

Estudià lleis a la Universitat de Frankfurt de l’Oder i viatjà a Breslau, on cursà els seus estudis musicals sota la direcció dels músics locals El 1736 formà part, com a violista baix, de l’orquestra del príncep hereu de Prússia, el futur Frederic el Gran Prengué part activa en l’organització musical d’actes socials i les seves sèries de concerts setmanals adquiriren gran reputació i influència Com a compositor fou molt admirat i respectat pels seus comtemporanis Durant la seva estada a Berlín compongué el seu Te Deum 1748 per a la inauguració de l’església de Saint Hedwig, i la música…

Fill d’un organista, rebé del seu pare els primers coneixements musicals, i amplià els seus estudis a l’escola de l’Orquestra del príncep Ogiňki, a Plungẹ Del 1894 al 1899 estudià amb Z Noskowski a l’Institut de Música de Varsòvia, i el 1901 anà a Leipzig a estudiar contrapunt i composició amb S Jadassohn i C Reinecke Novament a Varsòvia, el 1902 ingressà a l’Escola de Dibuix de la ciutat, i dos anys més tard ho feu a l’Escola de Belles Arts En aquesta època es destacà per la seva activitat a favor del moviment nacional lituà, i fou director dels cors lituans de Varsòvia i Vílnius El 1906, la…

Fou conservador del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona i director de la casa museu Gaudí de Barcelona Fruit del seu interès històric i artístic pels pessebres de Nadal, fundà la Universalis Foederatio Praesepistica, i, des del 1985, és membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi En la seva tasca ha destacat especialment com a historiador i crític d’art També ha publicat molts treballs sobre aspectes concrets de la història de la ciutat i alguna obra de síntesi històrica com Barcelona, vint segles d’història 1963, amb la coautoria de Frederic Udina Entre la seva bibliografia cal…

Membre de l’estament militar català amb formació humanística i amb coneixement de llengües orientals, l’any 1612 fou nomenat tutor del príncep Felip i es traslladà a viure a la cort Figurà des d’aquell moment entre els personatges influents de la cort, al qual els consellers barcelonins podien demanar ajuda en cas de necessitat Ordenat de sacerdot, rebé l’abadia d’Alcalá la Real i més tard, l’arquebisbat de Granada Deixà inèdits un Compendio de la Historia General de España —citada, entre d’altres, per Nicolás Antonio— unes instruccions de govern dirigides al comte…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost del tipus llaüt amb mànec A Itàlia fou anomenat viola di bordone i a Alemanya, baryton D’uns 130 cm de longitud, el seu cos recorda el d’una viola de gamba baixa amb quatre obertures flamiformes Té sis o set cordes de tripa, i entre set i vint, o fins i tot més, de metàlliques que vibren per simpatia o que són tocades en pizzicato pel polze de la mà esquerra El batedor té entre set i nou trasts i descansa en un mànec molt ample per sota del qual passen les cordes simpàtiques El claviller, coronat per un cap amb les clavilles laterals, té…

Fundat el 1943, s’especialitzà en vela lleugera i vela de creuer Al llarg de la seva història organitzà diverses competicions de rellevància En destaca el Campionat d’Europa de la classe europa 2005 i yngling femení 2008, el Campionat d’Espanya de la classe optimist 1973 i 420 2007 i el Campionat de Catalunya de patí de vela 1964, snipe 1967, classe europa 1973, 1976, 2008, 420 2006 i classe estel 2008 En vela de creuer, des del 1981 coorganitza el Trofeu Príncep de Girona, prova emblemàtica del club Tot i que la seva activitat principal és la vela, també practicà la motonàutica i l’esquí…

Vida Regentà l’empresa del Gran Teatre del Liceu durant els períodes 1915-16, 1918-30, 1933-36 i 1939-47 El seu principal objectiu fou renovar l’activitat del teatre, obrir-lo a les avantguardes artístiques de l’època i sotir de la rutina d’un repertori que s’estava quedant obsolet Això es materialitzà amb la presentació d’òperes russes - Borís Godunov 1915, El príncep Ígor 1922 i La fira de Sorotxinski 1924-, l’actuació de noves veus -F Viñas, M Barrientos, H Lázaro, T Ruffo, M Fleta, etc-, i l’estrena d’òperes com El cavaller de la rosa i Intermezzo , de R Strauss 1925, Pelléas et Mélisande…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Studio Films Barcelona GUIÓ JMCodina FOTOGRAFIA JSolà i Mestres blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Alfred Fontanals INTERPRETACIÓ Blanca Valoris la marquesa, Lola Paris Turquesa, María Álvarez de Burgos Rosalinda, Carmen Rodríguez Sra Tobiche, Baltasar Banquells Pistolo, Ramon Quadreny el príncep Alfons, Julián de la Cantera Zafir ESTRENA Barcelona, 11-12101918 Sinopsi Una marquesa posseïda per la cobdícia, mitjançant un crim, suplanta un nen per un altre Passades moltes aventures, s’aclareix el cas Producció Primer treball del director per a la…

Vida Després d’estudiar arquitectura a Barcelona i Pamplona, es matriculà en Cinematografia en l’School of Visual Arts de la Universitat de Nova York 1980-82 Com a fotògraf, exposà els seus treballs a Barcelona i Eivissa A més, gravà en vídeo concerts, illuminà obres teatrals i durant dues temporades enregistrà en vídeo el programa operístic del Gran Teatre del Liceu El 1985 debutà com a director de fotografia amb el llarg Qui t’estima, Babel Ignasi P Farré A partir de llavors combinà el cinema amb la illuminació en vídeo de sèries de televisió Temps de silenci , Tomates y pimientos i la…