Resultats de la cerca
Es mostren 8679 resultats
Manuel Carbonell i Florenza
Literatura catalana
Assagista i traductor.
Ha editat les obres completes de JV ↑ Foix 1984 i altres obres relacionades amb aquest autor, com ara Articles i assaigs polítics 1985, L’obra en vers de JV Foix 1991 i JV Foix cinc rutes literàries 1993 Ha traduït obres literàries, filosòfiques i d’assaig literari d’autors comF Nietzsche, W Benjamin, G Bassani, M Heidegger, F Hölderlin, H Marcuse i Novalis
Josep Lluís Bonet
Literatura catalana
Poeta i traductor.
Feu la seva aparició com a poeta a l’antologia d’Amadeu Fabregat, Carn fresca , apareguda l’any 1974 Després va publicar el llibre Getsemaní 1979, on combina el poema en vers amb el poema en prosa La seva poesia trencadora i la seva personalitat literària van ser influències decisives en la renovació lírica a la València dels anys setanta
Isabel Grifoll i Àvila
Literatura catalana
Filòloga i historiadora de la literatura.
Imparteix la docència a la Universitat de Lleida Els seus estudis se centren en la narrativa catalana medieval en vers i en els autors i obres de la baixa edat mitjana Entre les seves publicacions destaquen laversió modernitzada del Tirant lo Blanc 1998 i diversos articles sobre les noves rimades, la poesia trobadoresca, Ausiàs Marc, Ramon Llull i la novella de Joanot Martorell
Friedrich Wilhelm August Argelander
Astronomia
Astrònom alemany.
Director de l’observatori de Hèlsinki 1832 i de la Universitat de Bonn 1837 Estudià el moviment propi dels estels i, basant-se en William Herschel, el moviment del sistema solar vers l’àpex Publicà Uranometria Nova 1843, descripció dels estels visibles sense telescopi en l’hemisferi nord, i la seva obra cabdal Bonner Durchmusterung 1859-63, atles i catàleg celeste
el Carlit
Massís del Carlit
© Fototeca.cat
Massís del Pirineu axial oriental, a l’Alta Cerdanya, entre el pla de la Perxa (1.577 m) i el coll de Pimorent (1.915 m).
Voreja, pel nord, el Capcir i el País de Foix, i tanca, pel sud, la fossa de la Cerdanya El cim del Carlit 2921 m alt, punt culminant del Pirineu oriental, dona nom a una regió de llacs, residus dels circs modelats per les glaceres quaternàries damunt un complex graniticometamòrfic i esquistós d’origen hercinià, rejovenit pels moviments alpídics i els reajustaments postorogènics Hi destaquen el llac de Lanós, el més gran dels Pirineus, i els antics aiguamolls de les Bulloses Aquestes conques lacustres es prolonguen per les valls…
Aurelià de Réôme
Música
Teòric musical francès.
Vida Només se’n sap que fou membre de la comunitat benedictina de l’abadia de Saint Jean de Réôme i que escriví el tractat Musica disciplina , datat vers el 850, tot complint els desigs d’alguns collegues seus És el primer tractat sobre música de l’Edat Mitjana que s’ha conservat, i és dipositari, sens dubte, de la tradició dels segles precedents Dividit en vint capítols, els set primers tracten de qüestions generals que ja havien estat abordades per Boeci, com ara l’harmonia de les esferes, els efectes de la música en el comportament humà o les proporcions matemàtiques que la…
Sant Nicolau de Fondarella (el Palau d’Anglesola)
Art romànic
Aquest monestir es localitzava a l’actual partida de l’Hospitalet, entorn de la rotonda de sortida de l’autovia vers Fondarella Tingué a càrrec seu un hospital del camí ral Els orígens d’aquest monestir es remunten vers l’any 1220, en què els senyors del lloc, Guillem II d’Anglesola i la seva muller Sibilla de Cardona, hi fundaren un hospital L’any 1224 l’hospital fou donat a l’abadia premostratesa de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes perquè hi establís un priorat amb tres canonges preveres La casa aviat va tenir una gran empenta El 1231 tenia nou membres i el…
villanella
Música
Gènere vocal popular a Itàlia durant el segle XVI, senzill i sovint de caràcter parodiador, en el qual s’integren i barregen diverses formes vocals anteriors o contemporànies (moresca, giustiniana, greghesca, mascherata).
S’originà a Nàpols vers el 1530, a partir del declivi de la frottola , amb la qual mantingué en comú l’esquema poètic de l' strambotto , segons el tipus anomenat ottava toscana amb tornada al final de cada vers ABt ABt ABt CCt Es desenvolupà parallelament al madrigal, el caràcter seriós i complex del qual sovint satiritzava Les primeres villanelle foren escrites a tres veus, caracteritzades per una textura homofònica i l’ús de quintes paralleles entre les veus extremes Cap a mitjan segle XVI el gènere traspassà les fronteres napolitanes, i esdevingué molt popular a…
Ramon Berenguer III de Barcelona
Monument a Ramon Berenguer III de Barcelona, obra de Josep Llimona, a la plaça barcelonina del seu nom
© Fototeca.cat
Història
Comte de Barcelona (1096-1131).
Nasqué pocs dies abans de l’assassinat del seu pare Ramon Berenguer II , estant la seva mare a casa de la seva cosina Mafalda de Roergue El testament de Ramon Berenguer I no permetia l’accés del nadó a la dignitat comtal fins després de la mort del seu oncle Berenguer Ramon Berenguer Ramon II de Barcelona La tutoria, després de diverses proposicions fallides, fou encomanada el 1086 a aquest durant onze anys, després dels quals havia d’associar-lo al govern Tot i algunes resistències el pla acabà per ésser acceptat pels darrers recalcitrants el 1089 El 1095 Ramon Berenguer III començà les…
Les comunicacions d’Osona
Els camins Vestigis de la via romana d’època imperial que enllaçava Ausa amb Barcino a través del Vallès Aquest fragment correspon a la costa de Sant Antoni, vora l’actual camp d’esports d’Hostalets de Balenyà G Llop Osona i més en concret la Plana de Vic han estat presentats sovint com un passadís d’enllaç entre el Vallès, i a través d’ell la marina, i les comarques pirinenques La carretera N-152 que enllaça Barcelona amb Puigcerdà, atravessant el cor d’Osona de S a N, recorda un dels camins històrics més antics, la via romana d’època imperial que enllaçava Ausa amb Barcino a través del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- 97
- 98
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina