Resultats de la cerca
Es mostren 1853 resultats
Joaquim Maria Bartrina i d’Aixemús

Joaquim Maria Bartrina i d’Aixemús
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Germà de Francesc Bartrina Participà activament en la Revolució de Setembre i, entre altres entitats, fou membre del Centre de Lectura, secretari del Casino Reusense i fundador del Club Republicano Federal de Reus, i, mentre vivia encara en aquesta ciutat, contactà amb les tertúlies barcelonines que constituïren La Jove Catalunya, de la qual formà part, i collaborà a La Humanitat El 1867 cità ja Comte si bé discrepant-ne, en un article sobre “La ciencia de los antiguos pueblos”, i, a Guerra a Dios ,…
,
Miquel Lochner
Art gòtic
Detall dels pinacles de fusta que coronen les cadires del cor alt de la catedral de Barcelona Probablement formaven part del projecte de Pere Sanglada, però van ser iniciats per Miquel Lochner, el 1483, el qual va treballar-hi fins a la seva mort, el 1490, amb la collaboració de l’escultor Joan Frederic CB – TDuran Durant la segona meitat del segle XV i els primers anys del XVI es constata a Catalunya una important presència de mestres procedents de l’Europa septentrional, especialment després de la Guerra Civil Catalana 1462-72 Les fonts corresponents a aquest període atorguen un especial…
moda
Indumentària
Ús social que condiciona la indumentària segons unes normes preestablertes que varien d’acord amb l’època i la civilització.
És a partir del segle XVIII que la moda apareix com una indústria i resta totalment igualada per a tota la civilització occidental és també en aquest moment, com a conseqüència del triomf de la burgesia i de l’individualisme, que apareixen els primers noms dels creadors més importants i la primera revista de modes, com el Courrier de la Mode , aparegut el 1769 El primer nom important de creador és el de Rose Bertin, modista de Maria Antonieta, primera dictadora del vestir occidental Al segle XIX Charles Frédéric Worth, durant el Segon Imperi, donà l’estatut actual del modista creador i,…
L’home que es va perdre
Literatura catalana
Novel·la de Francesc Trabal publicada el 1929.
Des d’una concepció innovadora del gènere, amb aquesta obra l’autor ironitza, d’una banda, sobre el model de vida burgès i, de l’altra, parodia els trets més característics de la novella psicològica, que era el tipus de narrativa més fàcilment identificable amb el model social esmentat Lluís Frederic Picabia , un empresari respectable, ha perdut Sílvia, la promesa La seva vida burgesa anodina no té cap sentit, fins que un dia perd la cigarrera i s’adona que els esforços per trobar-la són allò que realment ha omplert la seva existència «I si la tornés a perdre», diu És a partir d…
La piel quemada
Cinematografia
Pel·lícula del 1966; ficció de 110 min., dirigida per Josep Maria Forn i Costa.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Teide JMForn, Barcelona ARGUMENT I GUIÓ JMForn FOTOGRAFIA Ricard Albiñana blanc i negre, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Manuel Infiesta MUNTATGE Lluís Puigvert MÚSICA Frederic Martínez i Tudó, Salvador Escamilla cançons INTERPRETACIÓ Antonio Iranzo José, Marta May Juana, Silvia Solar la belga, Ángel Lombarte Andrés, Luis Valero Manolo, Carlos Otero el portuguès, Jordi Torras el català del bar, Jaume Picas l’intellectual del pub, Josep Castillo i Escalona, Miquel Graneri ESTRENA Barcelona, 20111967, Madrid, 12021968 PREMIS Círculo de Escritores…
Los arlequines de seda y oro
Cinematografia
Pel·lícula del 1918-1919; ficció de 242 min., dirigida per Ricard de Baños i Martínez.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Royal Films Barcelona ARGUMENT Armando Crespo Cutillas GUIÓ Josep Manuel Amich i Bert, Amichatis FOTOGRAFIA Ramon de Baños blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Frederic Brunet i Fita, Josep Pous i Palau INTERPRETACIÓ Raquel Meller Ana, Asensio Rodríguez Juan de Dios, Assumpció Casals la marquesa, Lluïsa Olivan Marta de Montemar, Juana Sanz Siracusa, Francisco Aguiló Alifás, Lucien Aristy el marquès, José Martí Álvaro de Valdés, Juan Torelló Carlos de Navarro, Carlos Beraza El Trianero, Tina Meller la criada, Ramon Quadreny ESTRENA Barcelona, maig del…
M’enterro en els fonaments
Cinematografia
Pel·lícula del 1968-1969; ficció de 85 min., dirigida per Josep Maria Forn i Costa.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ PC Teide JMForn, Barcelona, Estela Films Madrid ARGUMENT La novella homònima 1967 de Manuel de Pedrolo GUIÓ JMForn FOTOGRAFIA Jaume Déu i Casas Eastmancolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Josep Maria Espada MUNTATGE Maricel Bautista MÚSICA Frederic Martínez i Tudó, Raimon "Sobre la por" i "Sobre la Pau", Josep Maria Espinàs Pregària SO Jordi Sangenís INTERPRETACIÓ Francesc Viader Aleix, Marta May Renata, Jordi Torras Dr Farràs, Carme Fortuny Clara, Teresa Cunillé Bernardina, Carmen Pradillo Emma, Josep Castillo Escalona Sr Molina Costa, Víctor Petit…
Rosa Ros i Pijoan
Cinematografia
Escenògrafa i dissenyadora de vestuari.
Vida Es llicencià a l’Escola Universitària de Formació del Professorat d’EGB, i el 1976 inicià la titulació de construcció i manipulació de titelles i marionetes a l’Institut del Teatre de Barcelona Després treballà un any i mig en la companyia londinenca Cap & Bells Puppets i feu un curs d’escultura al Hampstead Garden Institute A partir del 1985 començà a combinar l’estilisme de vestuari i la decoració en publicitat, teatre La casa per la finestra , 1997 Barcelones , 1999, i Sallinger , 2002, exposicions, cinema i televisió Debutà en la decoració i el disseny de vestuari a la telesèrie…
La vieja memoria
Cinematografia
Pel·lícula del 1977, Documental, 161 min., dirigida per Jaime Camino Vega de la Iglesia.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Profilmes Josep Anton Pérez Giner, Barcelona ARGUMENT JCamino GUIÓ JCamino, Romà Gubern FOTOGRAFIA José Luis Alcaine, Teo Escamilla, Roberto Gómez, Tomàs Pladevall, Francisco Sánchez, Magí Torruella, Mario Martí blanc i negre, normal MUNTATGE Teresa Alcocer, Àngels Sánchez, Arcadi Sagalà MÚSICA Xavier Montsalvatge SO Alberto Escobedo, Josep Nogueira INTERPRETACIÓ Entrevistats Diego Abad de Santillán, Rafael Alberti, Francesc Benages, Frederic Escofet, Raimundo Fernández Cuesta, Ramon Fernández Jurado, Fernando García Teresa, José María Gil Robles,…
Verona
Verona El pont Scaligero, sobre l’Adige, amb la torre del Castelvecchio
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de la província homònima, al Vèneto, Itàlia.
És situada a la vora de l’Adige, al peu del Lessini, en un meandre del riu, a l’entrada a la plana d’una de les més importants vies transalpines, la del Brenner La ciutat, que conserva en el seu nucli antic, limitat pel meandre del riu, l’aspecte medieval, s’ha desenvolupat com a centre de comercialització i de transformació dels productes agrícoles És també un important nus de comunicacions Població d’origen celta, fou colònia romana 89 aC i municipi 49 aC Capital del regne ostrogot de Teodoric, fou ocupada pels longobards 568 i pels francs 774, que la convertiren en capital d’una marca…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 91
- 92
- 93
- 94
- 95
- 96
- 97
- 98
- 99
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina